I al llarg de tot el temps haurà passat dies bons i no tan bons, haurà viscut alegries compartides, pesars i també algunes llàgrimes se li hauran escapat… perquè les llàgrimes netegen l’ànima, són bones i sinònim de sensibilitat, que és el que cal per complir la tasca sacerdotal d’estar al costat del necessitat.
Amb tota seguretat dic que, mes rere mes i any rere any, haurà tingut dies
cansats on les agulles del rellotge no avançaven i altres en els que els minuts
passaven volant… Segur que ha tingut jornades plenes de serenitat i fraternitat
compartint vida amb els que l’han envoltat.
Ha compartit temps amb xiquets i xiquetes del poble fent-los créixer en la
fe i en l’estima, amb adults ajudant-los en les seues necessitats espirituals o
quotidianes i ha passat hores amb gent de més edat oferint-los recolzament i
companyia.
Al llarg de tots els anys l’hem vist embolicat per la feina... que si
misses rutinàries... que si confessions... ha estat ajudant al poble junt a
persones que l’han acompanyat en esta tasca... i amb les catequistes o la gent
de les confraries... ha estat complint amb els actes religiosos derivats de les
festes assenyalades al calendari litúrgic episcopal... celebrant les festes en
honor als patrons venerats a Aielo o també en les festivitats de carrer… l’hem
vist en dies emotius de batejos, casaments i també en soterraments.
Durant més de vint-i-sis anys ha estat custodiant l’església San Pere
Apòstol, casa de Déu i de tots, ho ha fet sense perdre detall promovent i
vigilant les millores d’infraestructura
o restauracions dutes a terme, com la que tenim ara i que el proper rector
enllestirà. I també ha custodiat, com si foren propis, documents guardats als
arxius parroquials que són la nostra història. Ara vosté ja forma part de la
història del poble perquè estar tant de temps al front d’una parròquia... bé s’ho
val i perquè cada acció feta queda per a la posteritat.
Fa més de vint i cinc anys va arribar al poble i el vam rebre amb els
braços oberts i ara l’acomiadem de la mateixa manera, amb els braços oberts i
les cases obertes per a quan vulga tornar al poble, perquè... emprant paraules
d’una famosa cançó, vosté ja sap que “casa
nostra és casa seua”.
Mariló Sanz Mora
Fotos: Rafa Morant
16-11-2018
L’equip de redacció del blog d’història li desitgem sort
i felicitat en el nou camí que enceta a la Font de la Figuera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario