Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


sábado, 30 de enero de 2016

L'ALTRA HISTORIA DE TROYA





Introducció
Al anys 60 i primeries dels 70, a més del cas de Troya, i altres grups, sorgirien per tot 1'estat, i majorment al nostre país, molts cantautors, cantants, duets, orquestres, conjunts, etc. que també sentien la necessitat de formar part del canvi social que estava produint-se a la resta del món, sobretot per les influències i noticies que es rebien dels altres països. Els uns cantant i reivindicant, els altres fent cançons populars, altres música pop, rock, etc., i encara uns altres fent revetles, com el nostre cas. Perquè la qüestió era cantar allà on pogueres les cançons que més se sentien o que estaven de moda, tan nacionals com de 1'estranger, bé imitant cantants o altres grups en la veu o el tipus de roba o vestuari que es duia.

A tot açò calia adquirir els instruments, l’equip de so i d’il·luminació que per a actuar en les revetles costava entre 600.000 11.000.000 de pessetes, quantitat que s'aportava en molts dels casos amb 1'ajuda de la família, pares sobretot, i la resta finançat per lletres firmades on s'havia adquirit 1'instrument corresponent.


VALORACIÓ D'UN EQUIP NOU EN ELS ANYS 70

Equip de so Music Son 200 + 200 vats.................. 250.000 ptes.

Eco-Binson.......................................................... 84.000 ptes.

Batería Rogers i plats Paister................................ 240.000 ptes.

Guitarra Gibson SG.............................................. 85.000 ptes.

Baix Fender jazz Bass.......................................... 50.000 ptes.

Teclats Farfisa..................................................... 60.000 ptes.

Amplificador guitarra........................................... 40.000 ptes.

Amplificador baix................................................ 40.000 ptes.

Amplificador orgue.............................................. 40.000 ptes.

Equip de llum 10.000 vats.................................... 50.000 ptes.


Per fer-se una idea, en una revetla es percebia, més o menys, entre 1.000 13.000 pessetes. Es pot imaginar la quantitat d'actuacions que devien realitzar-se per amortitzar 1'equip. Però era més important la motivació i les ganes de passar-ho bé que no 1'obligació.

Tanmateix, tot no s'acabava ací. Per a poder exercir aquesta activitat de manera legal, també s'exigia traure's el carnet de músic professional que s'obtenia passant un examen amb 1'instrument propi, prova que tenia lloc en el Conservatori o en la Societat d'Autors.



Així naix el conjunt Troya.

Formació

La formació del conjunt Troya data de 1'any 70 del segle passat. Aleshores els components eren Vicente Albero, J. Manuel, Salvador Nadal i Juan Sanz, tots ells d'Aielo de Malferit. Però aquest grup, abans va ser primer Gritos Célebres i després Peligro.


En aquell temps, el tipus de música que feia el grup era rock, sobretot en discoteques i revetles principalment. Començaren percebent 1.500 pessetes per actuació.    
    
J. Manuel abandonen Troya amb l'objectiu de formar una altra orquestra. És llavors que s'incorporen al grup Francisco Bataller i Ramon Revert, que respectivament havien estat en altres formacions musicals: Paco en Melódicos i Els Gays i Ramon en Jordana i Santamaría. Així, el grup va quedar establit definitivament, fins ara, d'aquesta manera: Paco (veu i bateria), Juan (teclats i veu), Salva (baix i cors) i Ramon (guitarra i veu).

Amb el canvi de components, el grup decideix un nou estil musical per amenitzar les revetles populars amb ritmes de tot tipus, a fi de divertir la gent, tot fent rumbes, pasdobles, cúmbies, pop, bachates, milongues, merengue, twist, rock, txa­txa-txa, boleros, valsos, swing, rancheres, etc. per quasi tots els pobles del nostre país, però sobretot de València i Alacant. Bona prova d’això és que hi ha pobles on Troya no hi ha faltat cap any: Alfafara 35 anys, Aielo de Rugat altres tanta; Potries, on cada vegada que hi acudíem plovia i la gent se'n feia creus encara que fóra agost, així durant 10 anys. Ontinyent (barrí de Sant Rafel) 25 anys, i ens feren un homenatge!; Benasau, Alcublas, on en aplegar ens rebia la banda de música; Alcosser, el castell de Benidorm, el castell de Xàtiva, el castell de Banyeres, on per als muntatges calia fer un recorregut al coll de més de 500 metres; la Llotja d'Alcoi... Són tants els pobles que podria anomenar que la llista seria molt llarga, però sobretot hi ha un poble que és on més hospitalitat hem trobat i on més ens volen: Beniatjar. Allí ens deien "els Rolling de la Vall d'Albaida", per 1'edat, pel temps i per la marxa.

Hem compartit escenari en companyia de La Unión, Toni Landa, Lone Star, Bruno Lomas, Toni Ronald, Hermanos Calatrava, Módulos, Rebeldes, Juan Bau, Los Pecos, Luis Lucena, El Titi, 5 xics, Juan Pardo, etc.

Hem participat en tot tipus de festes i esdeveniments: congressos de metges (2.000 persones a València), falles, fogueres, comparses, concurs de conjunts a Ibi on guanyàrem el primer premi entre 36 conjunts, tot interpretant tres cançons: "Todo tiene su fin" (Módulos), "Soñar" (Lone Star) i "Satisfecho" (Roffing Stones), aniversaris, comunions, bodes en què hem casat parelles que han tingut fills i després també hem casat els fills, bodes de plata i d'or, concursos de paelles, disfresses, 25 anys en la Casa de Andalucía d'Alcoi, tocant rumbea i sevillanes; a la plaça de bous de Bocairent, a la plaça de bous de Tavernes on es compartia una hora de bous i una hora de ball, etc. Però del que més orgullosos ens sentim és del concurs de cant d'aficionat que es realitza al nostre poble des de fa 25 anys, i també haver participat en 1'homenatge a Nino Bravo.



Un record


No podem deixar passar per res del món la persona més influent que ha tingut el grup Troya al llarg dels anys i que va estar amb nosaltres compartint-ho tot: Manuel Rodríguez, cap de la policia local d'Alcoi, a que mai no oblidarem, Manolo per als amics.

Manolo es va incorporar al grup l'any 1985 per encarregar-se de les funciona de tècnic de llum i so; també tocava la bateria, fins al 18 de juliol de 2008, que ens deixà a causa d’una llarga malaltia. Era la típica persona que sempre estava contenta i desposada en tot moment a ajudar a que fóra, sempre estava a punt per a tot. Tenia saviesa, psicologia, i sabia estar en tots els llocs: unes vegades es posava l'uniforme de policia i estava en companyia del president de la Generalitat i unes altres a les quatre de la matinada estava damunt 1'escenari disfressat amb perruques o el que fóra animant la gent.

Feia de representant i buscava actuacions. En acabar de tocar, ell anava davant i, si veia la guàrdia civil o la policia de trànsit, parlava amb ells i els distreia per tal que no ens feren parar a nosaltres. Feia de presentador en tots els concursos i actuacions i tenia una xerrameca impressionant. Tenia tots els qualificatius bons que se li poden dir a una persona i no s'acabarien mai. Però nosaltres ens quedem amb el millor: era més que un amic, amant de la seua família.

Anècdotes i incidents

No tot ha sigut de color rosa. Hem tingut bons esglais i també s'ha patit. Recordem a Paco patint d`una pedra en el renyó i actuant a Ibi plorant el mal i sense parar de cantar.

Salva va patir més incidents que ningú. En acabar una actuació de tantes, comença a desmuntar i es recolza en la cortina creient que hi havia la paret de 1'edifici, cau d'esquena a terra i es ratlla tota 1'esquena; eren les sis del matí i... al Lluís Alcanyís.

Altre cas va ser en el barrí de Natzaret. Mentre carregava el furgó, dos joves que estaven barallant-se tiren un peu de senyal de trànsit i li peguen al peu de Salvador i quasi li tallen el peu. I vinga!, corrents cap a l'hospital. Un altre incident va ocórrer carregant el furgó a Beniopa en què ens van tirar un coet borratxo dins del vehicle i quasi es punxa foc.

A Ibi, Ramon, dos hores abans d'actuar es trobava malament i va ingressar a 1'ambulatori on va estar enganxat al degotador fins 10 minuts abans de l'actuació.

Un cap d'any, la dona de Juan va ingressar a la Fe a fi que li retardaren el part fins que hi arribarà ell a les huit del matí.

Palma i Ador, després de descarregar i col.locar tots els instrumenta en 1'escenari, vam veure 1'oratge i vam tornar-los a guardar al cap de mitja hora; hi va caure la pedregada més gran que s'ha vist i ho haguera destrossat tot, com així va quedar el poble. Es va anul·lar 1'actuació, ens van pagar i ens vam tornar cap a casa.

Tornant d’una actuació a Gandia, es queda enganxat 1'accelerador del furgó i, quan estàvem a punt d'aplegar a Aielo, les quatre rodes treien foc i els discs dels frens estaven al roig viu; ho apagàrem amb l'aigua que sempre duem damunt i ens vam lliurar de miracle de 1'estrossa.

Tornàvem de matinada d'Aielo de Rugat i va i en el poble d'Albaida ens para la guàrdia civil i ens pregunta que on anàvem. Nosaltres contestem que a Aielo. Ells ens diuen que d'on venim i nosaltres responem que d'Aielo. La guàrdia civil, metralleta en mà, es pica i carrega contra nosaltres. Gràcies a Déu no va passar res.

Apleguem a Barxeta, parem a preguntar on es feia el ball i baixem tots dels furgó.

Parlant, parlant ens adonem que el furgó se n'anava a soles pel carrer encosterat i, després d'un bon recorregut carregat, va trencar dos portes grans d'un recinte i es va aturar a la dreta del carrer on hi havia un precipici. Per sort no va caure barranc avall. Allí haguera acabat el conjunt.

Podríem contar històries i anècdotes per escriure un llibre, però volem acabar donant les gràcies que després d'haver viscut la nit en tot el risc que comportava 1'alcohol, les drogues, el sexe, etc. ningú no haja caigut en res de tot açò.


Donar les gràcies a les postres dones per aguantar-nos, i als fills disculpes per no haver pogut estar amb ells tot el temps que ens haguera agradat.

És un orgull poder contar tot açò i estat tants anys junts. Serà difícil trobar altres persones que sense haver canviat cap músic seguisquen en actiu, peró sobretot fent música en directe.

Els avancem que estem treballant en un projecte per al 2010, 40 aniversari de Troya: una recopilació de cançons en CDs en directe de tots aquests anys que, si no passa res, a partir de l'any que ve estaran a punt.


TROYA
( Publicat al programa de festes de l'any 2009)

No hay comentarios:

Publicar un comentario