Rafael Sanz Martínez és l’últim descendent de la
saga dels Martínez que porta el cognom. Hui li dedique este escrit del programa
de festes de Sant Antoni, perquè des de mitjans del segle XIX els Martínez han
estat vinculats de manera directa al carrer per viure a la casa que hui en dia
porta el número 53, i on a més a més, està el retaule ceràmic del sant que dóna nom
al carrer. Este carrer també s’anomena popularment, carrer Vell per ser un dels més àntics del poble.
La seua mare, Concepció Martínez Penalba, va
nàixer en esta casa el 25 de Desembre de 1898. Era la major de quatre germans i
va viure en la casa de Sant Antoni fins que es va casar amb Ernesto Sanz Ortiz,
tots dos als 27 anys el 10 d’Octubre de 1925 a l’església parroquial de sant Pere Apòstol.
Després fixarien la seua residència al carrer Major a dia de hui en el número 16
(raval).
Rafael va nàixer el 23 de Maig de 1935, és el
quint fill de sis que varen tindre els seus pares; Juan en 1927, Ernesto en 1929,
Josefa en 1931 (aquesta xiqueta moriria als set dies de nàixer a conseqüència
d’una infecció al melic), Josefa en 1933 i José en 1937. Rafael i els seus cinc
germans no varen nàixer al carrer Vell
però tots es criaren a la casa dels iaios, degut a que la iaia Josefa Penadés
Sanz va morir als 62 anys el 26 d’Agost de 1931 i la seua filla Concepció es va
fer càrrec del seu pare Rafael Martínez Mira i de dos germans que no eren
casats, Ramón i Vicente, per això passaven tot el dia a la casa del iaio i a la
casa del raval sols anaven a dormir.
Tothom recorda la festa de Sant Antoni des de
sempre: foguera, cucanyes, jocs de carrer i el més important, la devoció de
tota la gent i l’obligació el 17 de Gener d’haver de passar l’animal de càrrega
per baix del sant per tal de demanar-li protecció.
A l’arxiu parroquial es troba el “Arancel de
derechos parroquiales” el qual ens dóna fe que a l’any 1837 ja se li feia festa
gran a Sant Antoni, amb “tercia, misa, sermón, revestida, visperas completas y
procesión”.
Durant la Guerra
Civil (1936-1939) el retaule ceràmic de Sant Antoni que hi
havia a la façana va ser destruït, i degut a la devoció que la família dels
Martínez li tenia, i coneixedors de la veneració de tot el poble, a principi
dels anys 40, el iaio Rafael Martínez Mira, també conegut com Rafelet de Clara, va agarrar un quadre
del sant que tenia a la quadra (era costum tindre on estaven els animals un retrat
del sant) i se n’anà a Manises per tal d’encomanar una copia exacta. Unes
setmanes després va rebre l’encomanda en una caixeta de cartró. Les 12
manisetes que formen el retaule, venien arreglades amb palla per tal de que no
es feren malbé, després seria Rafael Vidal Rafelito
l’obrer l’encarregat de col·locar-les
i fer l’ornament per tal embellir-lo un poc més.
A partir d’eixe moment va tornar el costum d’anar a encendre-li la
llanterna al sant, la qual es feia baixar amb una cordeta d’espart i una
curriola. La llanterna funcionava amb oli i una torçuda i l’encenia aquell que tinguera
algun animal malalt a casa per tal de suplicar al sant una ràpida cura de la
malaltia. Eren poques les nits que els devots no anaven a encendre el cresol
però si això ocorria em conten que Concepció ho feia, ja que mirava cada dia
abans de gitar-se. I eren molts els devots que li deixaven oli per tal de
tindre totes les nits el retaule il·luminat.
La teulada de llanda és d’eixa època i la posaren
per tal de protegir la llanterna de la pluja. El fanal que veiem en
l’actualitat és la llanterna original de principi dels anys 40 la qual va ser
adaptada quan es va posar la llum elèctrica als carrers.
Uns anys després, a mitjans dels anys 40, Rafael
Martínez Mira va voler que a l’església hi haguera una imatge del sant per tal
de traure-la en processó i ho proposà a la gent del carrer dient-los que es faria càrrec de les
despeses emprant els donatius que voluntariament aportara altra gent a més
d'ell. Tots
li donaren el vist i plau i la imatge es va fer realitat.
Eixe any va ser singular, coincidint amb la
festivitat mossèn don Manuel Castelló Quilis va beneir la imatge, com a padrins
estaven Remedios Mollá la cuernà, veïna
del carrer, i Rafael Martínez Mira. La gent bromejava dient que tants joves que
hi havia al carrer, havien de ser dos
dels més vells i que prompte el sant es quedaria sense padrins. Remedios tenia
64 anys i Rafael 70 anys, mes o menys.
Tirant enrere en l’arbre
genealògic, trobe a Clara Gironés Belda, iaia de Rafael Martínez Mira i de qui
li vindria el malnom de Rafelet de Clara.
Clara va ser l’última dels 14 fills que tingueren Joaquin Gironés i Vicenta
Belda. Clara es va casar amb Rafael Martínez Calabuig i entre els seus 9 fills,
tres xiques i sis xics, estava Rafael Martínez Gironés nascut al carrer Sant
Antoni en 1844 i pare de Rafael Martínez Mira. També se sap que la família
Gironés Belda era propietària de distintes imatges religioses entre elles d’un Sant
Antoni que hi havia a l’església i que segurament a la Guerra Civil es va destruir.
Per això no és d’estranyar
l’estima i devoció de la família Martínez per Sant Antoni, ja que porten vivint
al carrer des dels anys 40 del segle XIX (per aquell temps el carrer principal
del poble) i l’interès amb el panell ceràmic i la imatge del sant que el iaio
Rafelet tenia, tal volta fora per continuar el que la saga dels Martínez va
començar o impulsar molts anys enrere.
Rafael Sanz Martínez es
va casar el 21 de Juliol de 1963 amb Lola Morant Martí, van tindre tres filles;
Inma, Lolin i Mª José. Rafael i les seues filles, pertanyen a la quinta i sexta
generació de la mateixa família, que al llarg dels anys ha viscut a la mateixa
casa, i que per això, s’han guanyat el malnom, els de baix del sant.
A dia de hui, la
festivitat de Sant Antoni al nostre poble esta més viva que mai, és una de les
millors festes de carrer al poble, i com mana la tradició, any rere any
concentra centenars de veïns amb els seus animals per tal de demanar-li
protecció al sant.
Rafael Morant.
Publicat programa festes sant Antoni 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario