Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


jueves, 18 de noviembre de 2021

LA GENERACIÓ DE 1921... 81.- Mª Josefa Barber Egea (18/11/1921 – 05/06/2007).


Naix al carrer Sant Llorenç, 59

pares: Juan José Barber Ferre (1893) i Mª Josefa Egea Castelló (1895).

iaios paterns: Juan Bautista Barber Mompó i Purin Ferre Sanchis (Agres).

iaios materns: Juan Bautista Egea Castelló i Ana Maria Castelló Juan.

El pare Batiste, era llaurador, oriünd d’Agres. La mare, Mª Josefa, de la família dels “Perolerets”. Després de la guerra civil, Batiste, va ser alcalde d’Aielo durant un període curt de temps.

El matrimoni tindria sis fills: Juanito, Pepe, actualment resideix a Alcoi, Ana, Josefa, Pura, i Salvador que viu a Cocentaina.

La iaia paterna, Pura, també d’Agres, solia endur-se als nets a passar uns dies a Agres, per a què conegueren i estimaren el seu poble d’origen. La neta Pepica, gràcies a aquestes visites, sempre ha estimat el poble de l’àvia, i d’adulta ha continuat anant a estiuejar, passant uns dies allí amb els seus fills. Anecdòticament, ens conta el seu fill, Angel, que, de menuda, la mare Pepica anava amb una bicicleta passejant pels carrers d’Agres, i es trencaren els frens i va anar a parar dins d’una font.

Pepica realitzava moltes faenes, però totes a casa, feia sarga, culets per a Manolo “el biciclero”, i arreglava les carreres de les calces, que tant agradaven i utilitzaven les xiques d’aquell temps, amb un “aparatet“ que posseïa. També era una apassionada de fer “labors”, punt de ganxo i calça. Totes les vesprades es mudava per anar a missa, habitual a tots els actes organitzats per l’església, processons, reunions, encontres...

Pepica va contraure matrimoni l'any 1945 amb l’aieloner Joaquim Rafael Colomer Sancho, conegut amb l’apel·latiu de “Sebeta”. Rafael va ser durant més de 40 anys, funcionari de l’ajuntament d’Aielo de Malferit. El matrimoni va tindre cinc fills: Rafael, Juanjo, Carlos, Jesús (moriria al nàixer) i Ángel. Tots són coneguts pel malnom patern de “Sebeta”.


Els tres fills majors ingressaren en el seminari, però no tots acabarien sent religiosos com era el desig dels pares, profundament devots. Carlos no continuaria els estudis al seminari, i Juanjo tampoc, estudiaria dret i acabaria exercint d’advocat a València. El fill Rafael sí que finalitzaria els estudis, vestint el sant hàbit de l’orde de sant Francesc, el dia 9 de setembre de 1962. El dia 8 de febrer de 1970, cantaria la seua primera missa a l’església de sant Pere Apòstol d’Aielo. La família recorda aquest esdeveniment religiós com un fet importantíssim, presents nombrosos feligresos i familiars, perquè, a més a més, que el fill major Rafael cantara la seua primera missa com a sacerdot, celebraren les noces de plata dels pares Pepica i Rafael al mateix acte, i el fill menut Ángel, va prendre la primera comunió.

El frare Rafael, seria destinat a l’Argentina, on va estar de missioner durant 25 anys. Anys després, es faria càrrec de les parròquies de Benissa i de Gilet. Actualment està destinat a la parròquia Cristo de la Paz a Madrid.

Pepica, després d’una vida assossegada, alhora que plena d’esdeveniments familiars, moriria l'any 2007, amb 87 anys. 

Hui compliria 100 anys!

 

jueves, 11 de noviembre de 2021

LA GENERACIÓ DE 1921... 80.- Josefa Ortiz López (10/11/1921 – 11/11/2019) .


Naix al carrer   Major, 65

Pares: José Ortiz Pinter (1893) i Matilde López Garcia (Madrid 1890).

Iaios paterns: Enrique Ortiz Garrigós i Balbina Augusta Pinter Albert.

Iaios materns:  Francisco López Mira (Alzira) i Valentina Garcia Medina.

El iaio Enrique arribaria a ser alcalde d’Aielo, era mestre de xiquets i fundador de la botelleria. La dona, Balbina, agullentina, era mestra de xiquetes al poble.

El pare José era propietari, i la mare Matilde era madrilenya. El matrimoni tindria de fills a Pepe, Matilde, Josefina i Paco.

Fina, com era coneguda, va nàixer al carrer Major. Dona excepcional, amb un caràcter fort i molt activa. Va ser mestra al col·legi Cid Campeador de València, la primera escola on va estar ensenyant a brodar.

Fina es casaria amb José Ferrer Camarena, periodista, i tindrien dos fills: Agustin i Rocio.

Treballadora al costat del seu home, sabent dur molt bé el seu nucli familiar, amb estima i autoritat, portant endavant tots els entrebancs que la vida li ha presentat. Amable amb la gent que l’envoltava, intel·ligent, lluitadora per ser ella mateixa i tindre la seua independència en un món que, al principi, era sols d’homes. Fina, va ser la primera dona en tindre carnet de conduir en València, en una època difícil per a les dones.

El marit Pepe va ser fundador del periòdic València-Fruits. Al morir, Fina, va entrar en el consell d’administració del periòdic, arribant a ser la presidenta fins a la seua defunció l’any 2019.

Propietària de la coneguda Caseta Ortiz, herència del pare. Encara que residia a València, sempre ha estat unida a Aielo on tenia casa al poble i la casa de camp, i un grapat de bones amigues i amics. Moriria a València, just l'endemà de complir 98 anys, sent l’última de la seua generació en dir-nos adeu per sempre, aquesta aielonera emprenedora, empresària i professional.

Hui compliria 100 anys!   

 

miércoles, 10 de noviembre de 2021

LA GENERACIÓ DE 1921... 79.- Miguel Doménech Espí (13/08/1921 – 10/11/1921).


 Naix al carrer Carmen, 6.

Pares: Miguel Doménech Aparici (1892) i Josefa Rosa Espí Martí (Atzeneta 1893).
Iaios paterns: José Doménech Belda i Mª Teresa Aparici Domènech.
Iaios materns: Juan Ramón Espí Soler Josefa Martí Vila (Atzeneta).

El pare de Miguel, oficialment, era jornaler, però eren incomptables les seues comeses diàries, la més destacada i coneguda era la d’anar per tot el poble amb un carro venent arena. També es dedicava a la compravenda, i treballava al camp. Una altra de les faenes era la d’ordinari, i portava al poble de tot: saquets de tabac, garrofes, peus per als mobles que feia el ti Jaumet, etc.

De menut, va treballar en una fàbrica de licors a Xàtiva, propietat de Ricardo Sanz (oriünd d’Aielo), i pare de Julieta Sanz. La mili la va fer lluny del seu poble, a Ceuta.
Conegut amb el malnom de “Gabira”, li posaren aquest mot perquè acostumava a cantar una cançó que la lletra deia “... gabireta, gabireta...”.

La mare del nostre protagonista Miguel, li deien Josefa Rosa, nascuda a Atzeneta. Era una dona molt valenta i feinera: ajudava al marit en totes les faenes agràries, balladora de les danses al seu poble. Casada i vivint a Aielo, també les ballava ací. Acostumava a posar-se un clavell en el topo, i feia parella amb el Ti Paxoli, del carrer de la presó. Pepica es dedicava a comprar ous per les cases i els venia a les sucreries d’Ontinyent.
El matrimoni va tindre sis fills: Maria, Pepica, Miguel, Angelita, Miguel, i Teresita, tots coneguts com “Els Gabira”.

El nostre protagonista, Miguel, nascut el 13 d’agost, moriria amb tan sols tres mesos, de curtíssima vida, per a ell tocaria la campana dels albaets “... Cel, cel, cel...”, un 10 de novembre de 1921.

Els pares, al següent fill baró li tornarem a posar el nom de Miguel. Era tradició assignar el nom del pare al fill primogènit i si aquest, per desventura, moria, li posaven el nom propi al segon fill que naixia.

Totes les filles ajudaven en la gran quantitat de treballs que hi havia a casa. Totes s’esforçaven moltíssim, venent tot el que és imaginable: sal per a la matança del porc, poals i cadires, segó, aigua....

Miguel, el segon xiquet del matrimoni, quedaria deficient per culpa d'un accident, no estava “massa bé”, deien abans. Un dia, sent Miguel menudet, estava al braç de la germana, que mirava com jugaven les xiquetes en la baraneta del Fondo, i de sobte d’una vencillada li va caure el xiquet de bolquers. El carrer estava empedrat i amb rastells de pedra formant escalons. En caure, es va pegar un fort colp al cap, causant-li un retràs de per vida.

Miguel va anar a l’escola i a la nit a les classes que impartia Vicentico “el coixo”, al seu domicili. Llegia i escrivia, però amb el pas dels anys, el dany cerebral a seqüela del bac anava afectant-lo cada volta més.

Hui, l’albaet Miguel, compliria 100 anys!