FOTOTECA: Dones

Muntatge fotogràfic realitzat per Rafa Ortiz.

Dues fotografies de la mateixa casa preses en anys diferents i muntades en una sola. La coneguda casa del carrer Major, 51. Propietat de l’aieloner Juan Castelló Requena, el notari de Melilla, també conegut al poble com ”el coixo calores”. Al balcó de la magnífica façana, un dia de festa major dels anys 40. Les filles del notari, María Luisa i Xaro Castelló, l’amiga Matilde Juan Sancho, i les altres dues germanes, Teresa i Beatriz Castelló. 

Carrer Major núm 51.

 A la casa, construïda pel matrimoni format per Rosendo Sancho Galiana i Clara Mompó Ortiz, s'instal·laren a l'any 1856, recentment cassats. Allí naixerien els 5 fills. Anys després passaria per herència a Clara Sancho, que la vendria al notari Juan Castelló a la dècada dels anys 40 del segle XX. Juan seria la persona que l’adornaria i embelliria deixant-la tal com la coneguem actualment, començant una nova història familiar.

 Maria Luisa i Xaro Castelló, l'amiga Matilde Juan Sancho, i les altres dues germanes i filles del propietari de la casa, Teresa i Beatriz Castelló, als anys 40. Al balcó de la casa del carrer Major, 51, propietat del notari Juan Castelló.

Se sent molta tristor vorer aquesta magnifica i noble casa, repleta de vivències i habitada per tanta gent de renom, actualment tancada fa un grapat d’anys, sofrint malbé el pas del temps. Aquesta meravellosa fotografia ha estat emprada enguany al nostre cartell, per commemorar el Dia de la Dona 2019. Gràcies al nostre col·laborador Rafa Ortiz pel muntatge fotogràfic.

Arxiu Fotogràfic Biblioteca Municipal “Degà Ortiz i Sanz”. (Col·lecció: Matilde Juan Sancho)

Mes de la Dona 2019

Quines dones aieloneres farem visibles enguany? 
Quines dones ens acompanyaran, amb el seu record, tot aquest mes de març?

Soldats aieloners a la guerra de Cuba: ENRIQUE JUAN VIDAL (Justina).

Fill de Justina Vidal Ortiz i de José Juan, nasqué en 1877. Era germà del Rvdo. Rafael Juan Vidal, que va ser Arxipreste d’Ontinyent.

Enrique va anar a Cuba i arribà a ser sergent. Era furiel, es a dir l'encarregat de la cuina. Dels pocs records que té la família sobre esta etapa de la vida d’Enrique destaca el patiment que sofriren tots i les males condicions en les que van vindre. També recorda que estava en el mateix batalló que José Morrió (veí de l'Olleria que anys després viuria en Aielo.

Enrique va tornar malalt de l'estómac i ja mai es recuperaria.

Recorda el fill que l'historial de guerra que els donaven al llicenciar-los estava embolicat i col·locat dins d'un tub de llautó que estava banyat de plom i lligat amb una corda.

Quan va tornar de la guerra es va casar amb Clara Aparici Ortiz  i se’n van anar a viure a Alcúdia de Crespins perquè es posà a treballar d'encarregat i comptable de la fabrica d'alcohol del seu  cosí germà Bernat Vidal. Tanmateix ell venia sovint al seu poble Aielo, on vivien els seus pares i on tenia sa casa.

Era l’època de l'afamat roder Xato Xella, del que conten que protegia als empresaris per a que no els robaren a canvi pagament que li feien a ell. Així els amos de les fabriques s’asseguraven que no els robaven perquè el bandoler Xato Xella els vigilava. 

Enrique va morir en l'any 1923, als quaranta sis anys. 

Mariló Sanz Mora

Mª Jesús Juan Colomer

  (Col.lecció Pepe Egea)

Programa festes 1998  

http://historiadeaielo.blogspot.com/2010/04/1898-gent-daielo-les-guerres-dultramar.htm