A Aielo hi ha
construïts quatre panteons. El de l'entrada, anomenat "el de 1'ángel de la
mort" és de la família Ferri.
I per últim,
just front a 1'entrada del cementeri està el panteó de la família Sancho, que
és Capella Pública, amb un camí vorejat de xiprers que va directe a la seua
entrada.
El constructor
d'estos panteons va ser Joaquín Barber Castañeda, obrer del poble, minuciós i
artesà en el seu treball, que està enterrat prop dels "seus" panteons
des del 29 de Setembre de 1950.
En una visió
general de les làpides més antigues, fins 1'any 1950, s'observen
característiques que marquen diferències amb les actuals. Alguns aspectes
persisteixen, altres canvien i altres evolucionen, per això es important que
les làpides més antigues no es perden. Actualment, l'Ajuntament retira les
despulles i les làpides dels nínxols d'aquells que les famílies deixen de pagar
la taxa corresponent i estan llevant moltes d'aquestes làpides antigues
(malgrat que en el seu dia pagaren eixos nínxols a perpetuïtat). Les despulles
van a un ossari comú. És un consol pensar que les làpides no les estan destruint,
les estan emmagatzemant, potser per a recol.locar-les algun dia en un altre
lloc, i que facen la sena funció històrica.
1.- Sobre les
làpides més antigues conservades del cementeri vell.
D'aquells temps,
abans de 1913, poques làpides es conserven, ja que la majoria foren destruïdes;
i les despulles traslladades a un ossari comú, en el que hi ha una làpida que
diu:
"D.O.M.
Aquí esperan la
resurrección de la carne los restos de los fallecidos antes de 1913
fueron trasladados del cementerio viejo a este osario el año 1927.
fueron trasladados del cementerio viejo a este osario el año 1927.
Rogad por sus
almas. R.LP."
Es conserven
algunes làpides traslladades de l'antic cementeri: algunes sense data, altres
especificant que varen ser traslladades del cementeri vell en l'any 1927 i una
de les més antigues amb escuts nobiliaris de la família. La més antiga que es
conserva, data del 18 de Juny de 1872.
2.- Sobre
oficis.
En les làpides
més antigues s'assenyalava la professió, si era important, que exercia el
difunt: si era metge, jutge, farmacèutic, mestre, militar, rector o monja.
La tendència a posar 1'ofici ha anat desapareixent, però encara en 1'actualitat es posa en alguns casos.
Destaquem una làpida a manera d'exemple: la de dos mestres d'Aielo del segle XIX:
La tendència a posar 1'ofici ha anat desapareixent, però encara en 1'actualitat es posa en alguns casos.
Destaquem una làpida a manera d'exemple: la de dos mestres d'Aielo del segle XIX:
"A La
memoria de Francisco Bordas
Gil, maestro
nacional que fue de
este pueblo
R.LP.
Sus hijas le
dedican un recuerdo
A la memoria de
Patricia Gironés
Penalba, maestra
nacional que fue
de este pueblo.
R.LP.
Sus hijas le
dedican un recuerdo"
3.- Sobre les
representacions de les làpides.
Les làpides més
antigues són majoritàriament de pedra obscura, de marbre ó pintades, amb un
gravat geomètric i una simple creu de decoració; conservant-se la làpida blanca
en els casos de xiquets i joves. En els anys posteriors, les ratllés
geomètriques deixen pas a flors i rams sense molta ostentació. Més tard,
s'esculpeix la pedra però en un relleu baix i senzill. Amb el temps, el relleu
és més ressaltat. La tendència actual toma a la simplicitat.
L'evolució del
format extern també és clara, en les més antigues, la làpida no és quadrangular,
sinó amb forma corva en la part de dalt. Hui en dia se'n conserven unes poques
amb esta forma peculiar
Altra cosa a ressaltar
és que en la majoria del casos la representació en la làpida es correspon al
nom del Sant del difunt. A banda estan, és clar, els casos en que el difunt
tenia veneració especial per algun Sant concret i li'l posen en la làpida.
També s'hi veuen reflexats motius bíblics, i és curiós el cas dels xiquets
anomenats generalment angelets i que tenen representats àngels.
4.-Sobre les
maneres de decorar la làpida.
Es de remarcar
les miniatures decoratives que tenen algunes làpides a la part de dins del
cristall. Trobem excepcional i curiosament un xicotet rellotge de paret, una
làmpara de ciris i una làmpara també de ciris però de peu; com si d' una caseta
de ninetes es tractarà.
Més corrent és
la col·locació de búcars xicotets i angelets plantats o agenollats al costat
d'un crucifix central. Anys després s'afegiria una foto del difunt o difunta.
Analitzant el
text de les làpides, no observem molta originalitat. Tanmateix, de les més
antigues en ressaltem unes poques:
*Dña.
Justina Vidal Ortiz enamorada del Ssmo. Cristo de la Pobreza y modelo de madres,
vivió para sus hijos, olvidándose de sí propia y murió a los 79 años de edad
el 22 de Diciembre de 1919.
vivió para sus hijos, olvidándose de sí propia y murió a los 79 años de edad
el 22 de Diciembre de 1919.
*Aquí yacen los
restos de B.J. vivió cristianamente 80 años y murió santamente el 19 de Febrero
de 1920.
Haz señor que sus hijos todos tengan la dicha de cantarte eternas alabanzas en su compañía.
Haz señor que sus hijos todos tengan la dicha de cantarte eternas alabanzas en su compañía.
*C.L.S. descansó
en el seno de su divino esposo el 18 de Abril de 1923.
*F.M.J. falleció
el 24 de Diciembre de 1899 a los 73 años de edad.
Solo os ruego, solo os encargo un padrenuestro por mi descanso.
Solo os ruego, solo os encargo un padrenuestro por mi descanso.
*El que de mi se
acordare y para mi redención un padrenuestro rezare,
que (ilegible) premie su caridad.
que (ilegible) premie su caridad.
*¡Pepita! Te has
llevado contigo la felicitad de tus padres.
Tus hermanos no te olvidan ... 1.918
Tus hermanos no te olvidan ... 1.918
Y altres
epitafis de guerra, que especifiquen el lloc de la mort:
*S.C.S. que dió
su vida por Dios y por la Patria
a los 21 años como soldado de Santiago de Compostela... 06.09.1938.
a los 21 años como soldado de Santiago de Compostela... 06.09.1938.
* Rvdo. E.J.,
presbítero, recibió la palma de martirio el dia 29 de Diciembre de 1936
en el picadero de paterna a la edad de 29 años.
en el picadero de paterna a la edad de 29 años.
Per últim, cal
assenyalar que totes les inscripcions de les làpides estan encapçalades i
rematades per "Descanse en paz" o frases similars en forma abreviada:
R.LP. - S.G.G.A. - D.O.M. - Q.D.G. - D. E. P - D.E. P. A.
Mariló Sanz Mora
Mª Jesús Juan
Colomer
(Article publicat
a la revista Almaig,1997)
http://historiadeaielo.blogspot.com.es/2016/10/tradicions-ritus-i-creencies-al-voltant.html
http://historiadeaielo.blogspot.com.es/2016/10/tradicions-ritus-i-creencies-al-voltant_28.html
http://historiadeaielo.blogspot.com.es/2016/10/tradicions-ritus-i-creencies-al-voltant_28.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario