 |
| Cementeri Municipal inaugurat a l'any 1913. |
El costum de
destinar un lloc determinat per a l'enterrament apareix ja en èpoques molt
antigues.
El cementeri més
antic del que es té constància en Aielo data de l'època àrab.
Però el concepte
modern de cementeri naix amb el cristianisme.
A partir de la fi
del segle XVIII, per raons sanitàries i d'espai, i donat que els cementeris que
existien estaven al costat de les esglésies, les autoritats civils i
eclesiàstiques, ordenaren la construcció d'un cementeri per a cada població,
allunynat del centre urbá.
Potser el
cementeri més antic estaria situat molt prop de l’ermita de Sant Miquel, que
era l'església anterior a l’actual. Al parèixer estaria situat en el solar on
anys després, en 1737, es construiria l'església parroquial "San Pedro
Apóstol" d'Aielo de Malferit. Per desgràcia, no hi ha cap documentació
sobre l'existència d'este antic cementeri que corrobore la memòria personal
d'algunes persones d'Aielo[1].
Una reial
pragmàtica de 3 d'Abril de 1787, va ordenar la construcció de cementeris fora
de les ciutats i va prohibir enterrar en les esglésies, a excepció del casos
previstos en el Ritual Romà.
 |
| Cementeri Vell, anys 50. Carmen Soler i (..) (Col.lecció Carmen Soler) |
A partir del segle
XIX, els municipis s’anaren fent càrrec de la construcció i custòdia dels
cementeris; es mantigué en general el seu caràcter confessional i de vegades
se'n construïren de separats o bé recintes especials per a no batejats o per
a membres de confessions diverses.
A Aielo, el
cementeri vell anterior a l'actual, situat en terreny de l’arquebisbat, en el
carrer Orient, era menudet, no calia ser més gran: siga de referència que en
1857, en Aielo hi havia 2.513 habitants.
Les dimensions es
poden entreveure encara en l’actualitat, seguint la línea de xiprers plantats
per assenyalar on estaven les parets.
Era un recinte
descobert situat a les afores del poble, que estava format per quatre parets i
una porta d'entrada mitja roja i mitja negra i que donava al carrer Orient.
 |
| Cementeri Vell, a l'any 1986. |
No es recorda
ninguna capelleta ni cap panteó. Exactament no se sap on estava la part civil,
obligatòria segons la legislació vigent en el moment[2]. No consta cap
testimoni oral de la seua existència, però sí es conserva documentació dins de
l’apartat de Patrimoni de l'ajuntament d'Aielo de Malferit[3].
El que sí se sap
és que al mig de les quatre parets, hi havia una figuera. Passat el temps, en
1913, deixà d'utilitzar-se el cementeri. Al voltant dels anys trenta sols hi
quedaven quatre parets i d’una paret va brotar de nou una figuera. I segons
ens conten era el lloc on en temps de guerra es cremava de tot: arxius, papers,
Sants....
En 1947, el lloc
cobraria de nou protagonisme dins dels ritus d'enterrament al col.locar una
taula de pedra per a descansar el fèretre de camí al cementeri.
 | |
| Taula de descans i d'acomiadament del dol de l'antic Cementeri Vell, als anys 80. A l'any 2008 es va restaurat i traslladar a una nova ubicació en el Cementeri Municipal. (Col.lecció Josefa Colomer Sanchis) |
[1] Record de
Pepica Colomer Sanchis (1921-2016) sobre informació que li contaren els Mestres Miguel Ferrándiz (1877-1962) i
Leonardo Carreres (1881-1971) i d’Ester Egea sobre el que li contara sa mare.
[2] Lleí de 29
d’abril de 1855 “Para los cadáveres de los que mueran fuera de la religión
católica”. Diccionario de Legislación Aranzadi, pag. 539.
[3] Ref. 928/32
AMAM
Mariló Sanz Mora
Mª Jesús Juan Colomer
(Article publicat a la revista Almaig,1997)
No hay comentarios:
Publicar un comentario