 |
| Cova de la ti L'Orxana |
A Aielo són moltes les cases que antigament tenien la seua pròpia cova, usada
per a conservar aliments, utilitzades com a celler i rebost… La forma que es
construïen era excavant en les parets de tap, tan abundant en el nostre terme,
i amb una profunditat desitjada, i grandària molt variable.
Algunes són grans, moltes tenen les gerres soterrades per guardar l’oli…
totes estan plenes d’històries, servien de refugi quan passaven pel poble els
temuts roders, o amagar al propi roder, moltes estaven comunicades i conten que
es podia fugir passant d’una cova a altra, de vegades es baixava allí per a
jugar a cartes i estar més fresquets. En una d’elles, ens contarem que a la
frescor de la cova dinaven els predicadors el dia del Crist (6 d’agost), i amb
un xicotet abeurador que tenien dins de la cova refrescaven el meló d’Alger…
Algunes tenen un rebanc amb les gerres colgades, altres són estances on es pot
anar plantat, allí es col·locava la carnera, i en una altra cova inclòs feia
les funcions de quadra pel ruc...
L’accés a elles era diferent, unes a la mateixa entrada de casa, altres en un
costat, en la
segona neva del domicili... Totes tenen un respirador que dona al
carrer. Per accedir a elles, cal baixar uns quants escalons... i ens contaren,
d’una cova que destruïren fa anys, molt curiosa, constava de dues altures i
allí trobaren enterrada una espasa molt antiga.
Al seu interior es gaudeix d'un major confort tèrmic, temperatura més
fresca que a l'exterior en estiu i més càlida a l'hivern.
Nosaltres tenim documentades unes
quantes en diferents carrers del poble, però caldria catalogar-les totes les
que encara queden actualment, i estudiar la manera de protegir-les, és part de
la nostra història… sembla que els seus propietaris estant molt conscienciats
de la seua vàlua i necessitat de conservació, però caldria anar un poc més
enllà? Totes les que tenim documentades estan en bon estat, com he dit, gràcies
als propietaris.
Fa molts anys es va posar de moda cegar-les per la seua inutilitat, quan
una casa obrava els enderrocs servien per a omplir i cegar aquella cova ja
inservible per a la vida actual, caient en l’oblit de propietaris i veïnat.
Que interessant seria recuperar-les i documentar-les! I en algun temps
poder organitzar un recorregut o ruta per visitar-les totes, endinsant-se en
les profunditats d’aquest intricant recorregut, conéixer-les de primera mà,
saber la forma de viure dels nostres avantpassats, les històries d’abans que
tant ens agraden!
Mª Jesús Juan Colomer
Cova de la ti L'Orxana
