Es
conta que un dia, hi havia un llenyater, que tornava a sa casa després d'una
jornada de treball molt dura.
En creuar el riu Clariano pel Pont d’Allà
Baix li va caure dins l'aigua la destral que portava a les mans.
El llenyater començà a lamentar-se
tristament.
“- Com em guanyaré l’aliment, ara que no
tinc la ferramenta?”.
A l'instant, oh meravellat, una bella
nimfa aparegué damunt de les aigües.
“-Bon
home, espere!... Jo li la porte!”
Li va dir al llenyater.
Es va capbussar en l'aigua i poc després
reapareixia amb una destral d'or entre les mans.
L'home li va afirmar que no era la seua.
Per segona volta la nimfa s'afonà en
l'aigua, i va aparèixer amb una destral de plata.
L'home li va tornar a dir que no era la
seua.
Per tercera volta la nimfa és capbussà i
per fi reaparegué amb la destral de ferro.
“-Oh,
gràcies! Eixa és la meua!”... exclamà el llenyater.
I la nimfa li la va donar a l'home que
molt content se’n anava.
“-Espere,
no se'n vaja!" -el va cridar.
“-Per
ser honrat i preferir la pobresa a la mentida, es mereix un premi. Tinga, jo li
regale les altres dos destrals!”.
Salvador
Castelló Colomer
Programa
sant Antoni 2017
