 |
| Localització d'Aiello del Friuli. Es pot veure assenyalada l'autovia, i també dibuixada la fortalesa de la ciutat de Palmanova, un example de ciutat-fortalesa veneciana del segle XVI molt prop de'Aiello. |
ELS TRES
AYELOS (AIELOS) ITALIANS.
Com es
pot veure en la fotografia els tres Aiellos italians estan situats un al nord,
prop de la ciutat d'Udine i no massa lluny de Venècia i Trieste, l'altre està
al centre d’Itàlia en la regió muntanyosa dels Abruzos propet de la ciutat de
Celano, i l'últim està al sud península, en la regió muntanyosa de la de la
Calabria. Del que més informació tinc és de l'Aiello del nord o Aiello del
Friuli per estar en aquesta comarca. Apart de la carta del prof. Stefano Perini
de l'any 1995 ja comentada, vaig rebre en l'any 1997 un llibret editat per
aquella Comune o municipi d'aquell poble amb totes les dades d’interès.
 |
| Aiello del Friuli: L'església parroquial de Sant Ulderico, la via Vittorio Emanuele. La via Parisi.Sabot. La via Cavour. La plaça Roma on esta l'església parroquial i la vila Strasoldo a la via G. Garibaldi. |
AIELLO
DEL FRIULI
Segons
aquest llibret, que és de data de 30-6-1994, el poble tenia 2.222 habitants, i
és diuen AIELLESI. La superfície del seu terme és de 13,03 Km2, sent l’altitud
màxima 230 m, i la mínima 100 m. El seu terme forma part de la planície de la
comarca friuliana.
Situat a
30 Km. d'Udine i a 50 de Trieste, té prop una autopista, i a 7 Km. l'estació ferroviària
de Cervignano.
Antigament
estaven les seues terres cobertes de frondosos boscos però el seu paisatge
canvià completament amb l'època romana: el treball agrícola de l'home rompent i
ficant en cultiu la terra, construint canals de reg, i plantant vinya i altres
conreus, van ser determinants en la configuració del paisatge d'Aiello. En
l'antiguitat el riu que travessa el seu terme, el Natisone, era caudalós i
tenia forts al·luvions que crearen terrenys de grava etc... (hui en dia esta
desviat del seu antic curs).
Com tota
aquella part d'Europa sofrí la invasió dels bàrbars del nord, el que significa
la ruïna de bona part del treball fet en el seu terme. En èpoques posteriors
continuà aquesta lluita per cultivar les terres guanyant terreny al bosc,
configurant-se un paisatge que poc a poc ha donat l'actual, és a dir, parcel.laments
de no massa extensió plantats de cereals i altres plantes, amb filades de vinya
i arbres (al segle XVIII sobre tot moreres, les fulles de les quals s'aprofitaven
per a les cavalleries i també per als cucs de seda, que, com en el cas del
nostre Ayelo començaren a desaparèixer per la crisi de la indústria sedera).
Hui en
dia té una part meridional del terme que és més rica en aigua i on es troba
també el que queda del bocs (quasi completament de propietat comunal), i
després té una allargada zona que s'ha deixat per a pastura, i la resta són
cultius on es poden veure antics molins (incloses cases de camp) orgull dels
aiellesi encara que alguns estiguen un poc abandonats. Durant aquest segle el
bosc es va veure envaït per un arbre oriünd d'Amèrica que hui en dia és el que
predomina en ell, es la robínia o falsa acàcia, que a més es pot veure en les sèquies
i prats. Després de la segona Guerra Mundial es van importants obres de
conducció d’aigües el que va permetre el cultiu intensiu de vinya i fruiters, i
l'aparició de xops, però en canvi ha fet disminuir la capa freàtica i com a conseqüència
la desaparició de molts brolladors d'aigua i de sèquies que existien des d'antic.
Un altre element actual de fort impacte en el terme és la llarga ferida de
l’autopista, encara que gracies a la moderna tecnologia es va construir un pas
elevat que ha disminuït aquest impacte.
Aiello
del Friuli és hui en dia un poble pròsper i modern amb molt bones
comunicacions, però en temps passats també va sofrir epidèmies i calamitats. Així,
l'escassesa de fruiters en èpoques anteriors va fer que es patirà molt de la
malaltia de la pel·lagra, així com de caresties i fam en els anys 1528, 1570,
1814, 1815, 1816 i 1817 (recordat aquest últim com l'any de la fam); i també va
patir
l'epidèmia del còlera en 1836 i 1855.
El poble,
urbanísticament, s'agrupa al voltant de l’església, i quatre carrers importants
que parteixen de la plaça. El temple parroquial està dedicat a Sant Ulderico d'Aiello,
i va ser construït al 1691. Té una façana bellament decorada amb quatre nínxols
que contenen quatre estàtues de l'escultor Egisto Caldana, i que son S.
Giuseppe, S. Francesco, Sta. Maria Goretti, i Sta Caterina de Siena. L'interior
té una nau amb cinc altars, destacant el de l’Anime Purganti i de S. Antonio Abate
l'Anime amb el retaule de Pietro Bainville del segle XVIII, i l'altar de la
Consolacione, amb el retaule de la Beata
Vergine de la Cintura. També té una cúpula pintada al fresc cap el 1.900
per Goriziano Clemente Delmeri que representa la gloria de Sant Ulderico amb
dues escenes de la vida del sant: difesa
di Augusto dagli Ungari e Visita ai poveri e
agli infermi, el qual es també l'autor del medalló amb el Sant Aguileiesi (Sant
Ulderico) en la paret, i d'un altre fresc a la sagristia.
Apart del molins que hem
comentat, alguns tan antics com el moli Miceu o el de Novacco, dels quals es té
constància de la seua existència des del segle XV, Aiello del Friuli té algunes
viles nobles com la coneguda com vila Parisi que és del segle XVIII i té les característiques
arquitectòniques de les viles senyorials típiques de la regió del Véneto. Així
mateix des del poble es veu al lluny el que antigament era un castell
tardo-medieval i que hui té l'aspecte de palau amb torres (hui en dia és propietat
del marqués Bona di Ragusa).
La Comune di Aiello del Friuli
està composta per un consell i una junta comunal. Hi han en el poble diverses
associacions culturals i esportives entre les que podem assenyalar el cor de
cant anomenat Amans de Vilote que es un cor compost de 30 joves, entre els
quals hi ha un tecliste i tres guitarristes els quals es reuneixen totes les
setmanes per a preparar noves cançons i comentar-les, fent, així, una tasca de
recuperació del folklore musical (I ‘encarregada es Marianna Amoruso).
La Biblioteca Comunale, que està
al costat de la seu municipal a la via XXIV maggio nº 10, té prop de 3.000
volums, i està gestionada per set membres elegits pel consell comunal, els
quals s’encarreguen de programar activitats de forma honorifica. També té el
poble un museu a nivell comarcal dit de la Civiltà Contadina del Friuli
Imperiale (forma part d'un museu a nivell comarcal dit de Formentini sobre la vida
rural).
Té assistent social, lloc de
carabinieri, metge d'atenció primària (di base es diu allí), atenció pediàtrica,
i una casa de repòs. Instal·lacions esportives com un camp de futbol (calcio
diuen allí),una palestra comunale, i
camps de tennis i basket. Per últim dir que té xarxa de distribució de gas metà
per un consorci amb els pobles veïns.
Les festes patronals són la
primera setmana de juliol i estén dedicades a Sant Ulderico. I també el 4 de
novembre, i el diumenge següent, és la fira de Sant Carlo. Té mercat setmanal
cada dissabte. L'escut d'Aiello del Friuli és interesant, ja que té l’àguila pròpia
de la Friuli, encara que amb la particularitat de que en el cas d'Aiello és
romana i no és en vol. Els quartels en or i blau representen la antiga gastaldia patriarcale d’Aiello, la qual,
antigament, tenia jurisdicció sobre quatre viles. L'escudet roig de l'àguila
vol significar la prudència del patriarca d'Aguileia, i també la prudència de la
gestaldia d'Aiello. I lo que és més interesant, en antics documents apareix el
manoll d’espigues que porta l’àguila romana a la boca circumdat de la faula: Gestaldio Agelli. El seu significat
tindria relació amb l'etimologia AGELLUS, és a dir, faria referència a un camp
cultivat, i per ell el producte de la terra, el gra, o siga el pa, i d'ahi el manoll d'espigues.
AIELLO DELS ABRUZOS
 |
| Locatlització d'Aiello dels Abruzos. Assenyalada l'autovia, la ciutat de Celano, i l'antiga via romana dita de Valeria. | |
Situat en la part central d’Itàlia
en la regió muntanyosa dels Abruzos, a uns 6 km. al nord de Celano, Aiello o
Aielli és un poble més xicotet que Aiello del Friuli. Té com a ciutat capçalera
de la seua provincia la ciutat d'Aquila, a uns 40 Km. Cap al nord, la qual està
als peus del cimall més alt dels Apeninos, el Gran Sasso (Aquila és l'antiga Amiternum
que era la pàtria del historiador Salustio).
Aquestos poblets de les muntanyes,
com Aiello, són molt visitats pel seu tipisme. Aquelles muntanyes tenen
pastures i arbolat, amb alguns llacs importants, i pedreres de marbre. Un poc
més lluny, cap a l'est, està el parc nacional dels Abruzos, el tercer més gran d'Itàlia,
on es poden veure llops, ossos, camusses o àguiles reials. Es una regió aquesta
que ha sofrint molts terratrèmols en èpoques passades.
Aiello té molt a prop el que antigament
va ser el llac Fucino o Celano (va ser el tercer llac d'Itàlia en extensió), el qual va ser drenat al segle
XIX per tal de resoldre els problemes d'inundacions que es creaven quan es
derretia la neu de les muntanyes. Ja en l’antiguitat els antics pobladors en
l'època romana demanaren a l'emperador Claudio que construirà una eixida a
l'aigua del llac per tal de drenar-lo cap a la vall veïna.
En la ciutat d'Aquila es pot
visitar el museu nacional d'Abruzzo, moltes esglésies antigues d’interès, i
algo curiós, un monument que allí es conegut com la font dels 99 canós, que es
una Font de 99 canelles i 93 gàrgoles per on mana l'aigua.
AIELLO CALABRO
 |
| Localització d'Aiello de la Calabria. Assenyalada la carretera a la montanya plena de corbes que passa per Aiello, també la serra d'Aiello i allí una ermita o santuari. |
Al Sud d’Itàlia tenim l’Aiello
Calabro, també un poble xicotet a les muntanyes calabreses, a mitat de camí
entre les ciutats de Catanzaro i Cosenza, i no massa lluny de la costa on trobaríem
la ciutat d’Amantea.
Aquestes muntanyes on està Aiello
són les estribacions de la famosa serra anomenada Sila, coneguda des de
l'antiguitat, i és una regió que també ha patit forts terratrèmols com el de
1638, o el de 1783 que va causar 4.000 morts en tota la regió i 20.000 víctimes
de malalties i dels bandits que en aquestes muntanyes sempre tingueren molts i fàcils
amagatalls. Les valls d'aquestes terres són fèrtils, i es cultiven riques
vinyes.
Estan aquest pobles, com Aiello, disseminats
per les colines de la muntanya, adquirint molta vida en estiu quan passen a
habitar-los les famílies que són de la regió, i que ara viuen en altres
ciutats, o inclús els emigrants que tornen d'América a passar l'estiu (és terra
que històricament ha tingut una emigració cap América). Es al estiu també quan es
celebren en aquests pobles les festes patronals.
En la fotografia es pot veure, a
més, com també té Aiello una serra que és diu de la mateixa manera, i en ella
hi ha assenyalada una ermita o santuari.
UN COMENTARI FINAL
De la llengua grega de
l'antiguitat, una llengua de la família de les llengües indoeuropees. vendria,
per tant, la paraula AGROS (camp). Incorporada a la llengua llatina i fet
diminutiu queda AGELO, per a significar un camp xicotet que comença a ser
cultivat. Si es així, no és estrany que haja donat topònims, ja que estaríem
davant
d'alguna cosa pareguda als topònims que venen de Campus i, entre ells, el nostre Campello o Campillo, amb la
diferencia de que Agelo, com a paraula amb un significat, es va perdre amb el
pas del temps, i és una llàstima perquè no hi ha, ni en català, ni en valencià,
ni en castellà una sola paraula que, com AGELO, defina això mateix: un camp
xicotet que comença a ser cultivat, es a dir el principi de l'agricultura en un
terreny.
Ferran Goberna i Ortiz
Programa festes 1998
(II part)
