[1]Joaquín Juan Mompó (1865 ~ 1922): cap al 1911 tenia relació (amistat) amb l’apoderat del marqués, Esteban Tudela Fabra. Per mediació d’ell va aconseguir que el marqués li cedira per arrendament tot l’edifici per a la fàbrica de licors o botelleria.
[2]Sobre la pel·lícula de la fàbrica. Els viatjants eixien de la fàbrica acompanyats per un conductor, normalment 30 dies; duien una pel·lícula que projectaven en els cines locals (Rintintín, Popeye, de l’oest etc.) i entre eixes pel·lícules n’introduïen una de feta en la fàbrica pel senyor Larrey,4 en què es veia des de la collita de l’ametla al camp, com es pelaven en la fàbrica, la cocció en la caldera i els diferents processos fins a l’embotellament, etiquetatge, l’encaixament, la càr- rega al camió; les oficines de la fàbrica i un final amb el personal de la fàbrica i els directius. Aquesta projecció facilitava molt la venda que solia fer-se l’endemà. Alguns et preguntaven: «Vostés són els de la pel·lícula d’anit? Ara ja sé com fan els xarops. Molt bonica. M’agradà molt».
[3]La foto dels set aieloners: cal datar-la com a molt tard en el 1912, ja que Batiste Mompó Vicent, que era oncle de Joaquín Juan Mompó,3 va faltar l’1-10-1912.
[4]J. Bautista Aparici (24-04-1857 ~ 25-03-1942, als 85 anys ): era fadrí,1 tenia una bona posició econòmica, degué ser qui avalà davant les entitats financeres totes les despeses que es van originar amb el trasllat a Xàtiva del negoci seu amb Ricardo Sanz, així com l’activitat d’aquest quan va voler figurar en política i es presentà com a diputat per eixa zona (la de Xàtiva), però per les raons que foren va fracassar i en aquella època els polítics havien de subvencionar-se de la seua butxaca totes les despeses. Davant d’aquest fracàs, el senyor Aparici tornà a Aielo i es dedicà a l’agricultura. Durant un viatge de negocis establí relació amb el senyor Franz Ritcher,2 que li parlà d’una varietat de vinyes americanes exemp- tes i immunitzades a la fil·loxera, i va ser llavors quan li concedí el privilegi de plantar els ceps mare per a després iniciar-se en la producció de barbats o vare- ta. Aquesta iniciativa va donar peu a l’ajuda econòmica de molts propietaris terra- tinents aieloners i de poblacions limítrofes. La varietat predominant va ser la Ritcher 110; els dos híbrids més usuals eren Ritcher 99/R i 110/R i per a sòls més difícils el 6736/R.
[1] Primera referència a açò.
[2] Besavi meu.
[3] Franz-Georges Ritcher (Düben, Saxònia, Alemanya, 4-02-1858 ~ Montpeller, França, 23-10-1932). Eren, doncs, ell i Aparici de la mateixa edat.
[4] No es casà mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario