Detalls florals d’ambdues ballarines en les celebracions del Festival de
l’Orquídia de Concepció, Bolívia. Font:
Ruta Verde Tours
|
IDENTIFICANT, PLANTEJANT NECESITATS SOCIALS
Afavorint la construcció d’espais de participació,
d’intercanvi de coneixements entre municipis valencians i contraparts del Sud,
la meua presencia com a tècnic voluntari pertanyent al Fons Valencià per la
Solidaritat es basada en l’acord de col·laboració d’aquest amb el Centro para
la Participación y el (CEPAD) Desarollo Humano Sostenible de Bolivia. Institució estatal
sense ànim de lucre que presta assistència i assessorament als actors públics i
privats en distints eixos com la governabilitat municipal, descentralització i
distritació administrativa, enfortiment dels pobles indígenes, gestió pública
del turisme i dels residus, suport a la societat de la informació i la
tecnologia o creació de marcs d’igualtat de gènere i equitat social, entre
altres línies estratègiques. No obstant, ¿quin fou el protocol, les necessitats
que motivaren la presentació pública d’un micro projecte de Biologia, Agronomia
i Gestió del Medi Natural a posar en marxa?
Desprès del requeriment manifestat per una tècnica
corresponent a la passada edició del programa Especialista Municipal Voluntari
“El viver municipal de Concepción necessita la col·laboració d’un biòleg
prèviament a la celebració del Festival de l’Orquídia” i a petició del Fons, el
CEPAD estudià la sol·licitud el passat gener, tenint en compte la valoració de
la Unitat de Medi Ambient i la Unitat de Cultura, Patrimoni i Turisme del
Gobierno Autónomo Municipal (GAM) de Concepción. Més tard, el CEPAD proposà la
cooperació tècnica amb la finalitat de teixir un marc d’acció estratègic i així
abordar, dos fronts bàsics de treball en els vivers municipals de la localitat.
En primer lloc, capacitar el servei tècnic sobre les tasques de sembra, cultiu
i identificació d’orquídies natives i en segon lloc, dinamitzar la
funcionalitat didàctica i turística de les instal·lacions municipals. Tasques
sota el seguiment permanent tant de l’administració pública com del CEPAD al
llarg de les quatre setmanes de l’assistència.
Cal recordar que el municipi de Concepción assigna
un pressupost anual per al manteniment públic dels vivers municipals, el qual
garanteix les necessitats tant del personal tècnic com de les infraestructures
en sí. Actualment, el terme municipal compta amb dos vivers i/o orquidiaris amb
més de 10 anys, un al barri d’El Herbal i un segon a la comunitat indígena del Encanto,
a una hora de Concepció. Precisament
dita Comunitat alberga una àrea protegida del mateix nom, catalogada al 2005
pel GAM de Concepción, instancia responsable de la gestió de l’espai natural
amb el suport de la Direcció d’Àrees Protegides del Gobierno Departamental de
Santa Cruz de la Sierra.
El pla de preservació de l’àrea del Encanto fou
justificat pels traçats fluvials de l’àrea d’influència, la notable radiació
faunística o els recursos forestals caracteritzats per predominants boscos secs
de la planura chiquitana, esguitada per turons i pujols. I com no, motivat per
la presencia entre el matollar rupícola, de la flor símbol de Concepción,
l’orquídia Cattleya nobilior sp.
En general, l’àrea protegida es troba en bon estat
de conservació; no obstant, els censos realitzats pel col·lectiu Amigos de las
Orquídias de Bolívia (AOB) han donat un colp d’atenció ja que han conclòs que
el número de plantes extretes ha augmentat un 30% en els últims tres anys, fins
els 1200 exemplars i, el número d’espècies afectades passa en el mateix període
de 8 a 13. Xifres que reflecteixen la idiosincràsia de la comunitat ayorea en
el comerç irregular d’orquídies amb qüestionables beneficis econòmics si ho comparem
amb el valor d’una orquídia in vitro de
laboratori certificat a Bolívia. Circumstancia empitjorada si considerem que la
taxa de repoblament natural de les orquídies en l’hàbitat natural pot prolongar-se
més de 5 anys; els agressius modes d’extracció i cultiu que no garanteixen la
supervivència d’aquestes una vegada comprades. O en tercer lloc, la radical
transformació de l’entorn natural de la mà d’uns incendis forestals en el sec
hivern, causats per un seguit de negligències, d’accions temeràries: cremes
agrícoles, nous assentaments humans irregulars o la intensiva activitat
ramadera i forestal. Un marc desolador si tenim en compte que les anòmals
fluctuacions climàtiques està desajustant la fenologia de la floració i el
cicle biològic del seu pol·linitzador.
L’àrea protegida del Encanto ha estat lligada
durant 18 anys consecutius al Festival de l’Orquídia, però ara per ara, deguem
plantejar una sèrie de qüestions sobre la salut d’un esdeveniment que és sens
dubte el major aparador de l’agenda cultural de Concepción, on deu ser
protagonista el significat, la realitat al voltant de les orquídies
natives.
- ¿Simplificació a les setmanes prèvies al
Festival el pla tècnic del cultiu d’orquídies, del maneig de les col·leccions?
- ¿La legislació ambiental municipal vigent
minimitza de forma efectiva l’extracció i comercialització irregular?, ¿la
idiosincràsia ayorea és el únic factor de risc que justifica la problemàtica?
- ¿Quin es
el compromís institucional del Govern quant al potencial de l’orquídia com a
element integrador, impulsor d’un turisme sostenible en un context chiquitano?
- ¿Agenda lúdica absent d’una autèntica, sòlida
sensibilització ciutadana entorn a l’aprenentatge de les causes que debiliten
el creixement de les poblacions d’orquídies?, ¿existeix una formació
mediambiental continua i transversal al llarg de l’any?
DE LA DIAGNÒSI PERMINORITZADA A LES PROPOSTES ESPECÍFIQUES DE MILLORA
4 setmanes, 31 dies intensos en el territori
d’acció tant en el viver municipal, en les comunitats indígenes o en multitud
de centres públics de la localitat de Concepción. Un degoteig de reunions de
treball, sessions de control, taules redones, encontres informals o entrevistes
a mitjans de comunicació que ha permès construir una radiografia analítica tant
de les potencialitats com de les complexitats detectades. Com per exemple, el
predomini constant de la insuficient comunicació recíproca, planificació
econòmica i coordinació programàtica entre la Unitat de Medi Ambient
responsable de la funcionalitat de l’orquidiari i el servei tècnic d’aquest com
també amb les comunitats, cosa que ha desencadenat un cert desànim i
desmotivació, que obstaculitza una gestió professional eficient de les
instal·lacions i la resolució de reivindicacions sempre presents.
Les deficiències en gestió i preservació tant de
recursos naturals com d’infraestructures també des d’una perspectiva cultural i
turística, ens portà a realitzar una relació de situacions susceptibles de
millora, en què proposem una bateria prioritària d’actuacions sostenibles i
viables econòmicament, molt d’elles posades en marxa ja in situ.
ORQUIDIARI MUNICIPAL I EL SEU ENTORN
ORQUIDIARI MUNICIPAL I EL SEU ENTORN
L’acomodació inadequada de la Cattleya nobilior sp. amb testos grans, sense aeració, substrat en
estat descomposició i excessivament permeable i, un nul·la fixació d’arrels
desencadenà l’execució de més d’un centenar de trasplantaments (45% de la col·lecció)
i puntuals divisions. L’altra meitat no es trasplantaren a causa de la imminent
floració i fort arrelament, encara que amb cura es substituí part del substrat.
Encara que un 30% de col·leccions presentaven plagues lleus (cotxinilla i
fongs), fou necessari dissenyar uns calendaris d’aplicació de fitosanitaris
orgànics simples de comprendre, considerant el cicle biològic de l’exemplar, l’estrès
ocasionat pels trasplantaments, el possible avanç prematur de la floració o
temporals meteorològics. Com també, donar a conèixer l’ús de fauna útil, de
receptes tradicionals, diferencies taxonòmiques entre especies o més
indicacions sobre ecologia, distribució, cultiu, reproducció o plagues en una
guia preparada per al servei tècnic.
Un 30% de les orquídies extretes del bosc
(identificades taxonòmicament, amb l’aspecte, data, lloc i coordenades de
l’extracció) deuen retornar obligatòriament al seu hàbitat mitjançant programes
de repoblament en àrees afectades, després de les cures i reproduccions
pertinents en el viver. Restringir les eixides al camp dedicades a aquests
fins, excepte causa major justificada.
Sent un espai públic, el viver deu aspirar a
convertir-se en un espai dotat d’un estil museístic que busque l’equilibri,
l’eficiència espacial, que trenque una disposició monòtona de les col·leccions.
D’aquest mode, la redistribució de la composició de les bancades segons
criteris ambientals, taxonòmics i estètics, on una bancada és un punt de
treball permanent o altres dos una nova àrea expositiva. I es què l’excessiu ús
de macetes, moltes d’elles buides o amb exemplars inerts comporta una mínima
recreació de les orquídies en el seu hàbitat natural (rupícola o epífita)
repercutint així en la diversitat de les col·leccions. I amb el ingrés d’un
recuperat, inventariat i netejat conjunt d’elements decoratius permeten
plantejar recursos didàctics, canals de divulgació amb missatges científics de
qualitat.
Respecte al jardí exterior, encara que la floració
de les col·leccions epífites rondarà el 65% enguany, implantàrem un seguiment
permanent després de més de sis mesos de la seua plantació amb l’aplicació
puntual de fitosanitaris, podes i revisió de subjeccions. Encara que la neteja
del jardí és regular, calendari de poda d’arbrat donada la seua avançada edat,
una millor cura de plançons i acotar els xicotets abocadors amb una millor
gestió dels residus plàstics que acaben dispersats pel parc. Revertir la
sensació d’abandó i desús del saló circular d’exposicions i l’edifici habilitat
a albergar el futur laboratori elemental de reproducció vegetal in vitro (conservació ex situ). Com? dinamització continuada d’aquests espais amb la programació
trimestral de jornades d’iniciació i capacitació pràctica en el cultiu
d’orquídies natives acompanyat de visites guiades a l’orquidiari i al jardí, on
els participants deurien aportar utensilis bàsics per a dur a terme
l’activitat. Com també, dedicar
esforços en pactar un pressupost per a la instal·lació del laboratori de
conservació vegetal cogestionat, amb el contracte d’un tècnic i un pla de
funcionalitat.
Abordant els punts en comú de l’orquidiari i el
jardí, hem executat un inventari integral escrupolós de les col·leccions
d’orquídies d’acord el volum, l’estat d’exemplars, les entrades (compres a
vivers certificats, donacions o extraccions del camp) i les eixides (morts,
repoblaments). Fulles de càlcul reforçades amb àlbums fotogràfics de l’evolució
de les col·leccions i etiquetat de bancades. Tenint en compte que únicament
l’arbrat del jardí posseïa cartells identificatius i les entrades són adequades,
fou necessari plantejar un pla d’interpretació educativa i un d’accessibilitat,
destinat a usuaris amb diversitat funcional. Elaboració del contingut de ròtols
normatius i educatius, de fitxes divulgatives sobre curiositats ecològiques de
les orquídies natives, principalment de Cattleya
nobilior sp., flor símbol de Concepción. A demés, el propi alumnat de
secundària sota la supervisió del professorat pot indagar contingut com a
activitat complementària de la guia docent de biologia. D’aquest mode, es crea
un vincle d’aprenentatge entre col·legis i el viver, lligat a la possibilitat
d’instaurar una àrea escolar en el jardí, on l’alumnat realitzaria rotacions en
el cultiu de les seues pròpies orquídies sota les indicacions del tècnic del
viver.
Tant en l’orquidiari com en el seu jardí, s’ha
sol·licitat per requeriment a l’administració una sèrie de millores pendents en
infraestructures com la substitució urgent de les bigues deteriorades del viver
respectant l’estil missional, les quals posen en risc la integritat de les
col·leccions i la seguretat humana; col·locació de focus de llum amb una
instal·lació elèctrica ja realitzada, restauració del mosaic de l’entrada del
jardí. Reforçar el sistema de seguritat d’unes vulnerables col·leccions del jardí
amb la col·locació de xarxa metàl·lica a una tanca actualment poc funcional o
la reparació de les papereres i reposició de bosses. Per la nostra banda,
realitzarem millores en l’envelat del sostre amb la disposició estratègica de
nous trams de tela per a evitar l’excessiva entrada de radiació o portant a
terme tasques de neteja i ordre de materials.
COMUNITATS INDÍGENES: EL CARMEN I EL ENCANTO
A una hora de Concepción i prop del Encanto, El
Carmen amb 500 habitants presenta un destacat pla municipal descentralitzat,
autònom en matèria de conservació de la biodiversitat, turisme sostenible i
educació ambiental que li valgut la declaració d’una Reserva Forestal per part
de la Autoridad Bosque y Tierra (ATB). Centrats en els programes de repoblament
d’orquídies duts a terme en pujols de la comunitat, cal establir un calendari
de supervisió d’acord unes variables a avaluar. Precisament, seria interessant
completar una xarxa de senders ecodidàctics, de camins històrics millorant
aquells de difícil accés per tal de connectar àrees restaurades de gegants
roquissars, hàbitat naturals de les orquídies mitjançant punts d’interpretació,
rutes teatrals, zones d’acampada o d’observació astronòmica coincidint amb els
equinoccis o solsticis. Una forma d’enriquir la programació docent i d’enfortir
el sentiment de pertinença a l’entorn,
es la implicació dels escolars amb la cura trimestral en equip de les àrees de
repoblament amb eixides al camp.
Si ens fixem en el Encanto, fou un deure revertir l’estat
d’abandó de les col·leccions rupícoles del viver, fruit de l’escàs diàleg entre
l’Alcaldia de Concepción i la Comunitat. A banda dels regs, poda de pseubobulbs
i fulles seques, la retirada de fullaraca o de restes vegetals de l’entorn ja
que és un reservori d’insectes paràsits, proposàrem una sèrie de mesures. La
col·locació d’un segon envelat al sostre i laterals per minimitzar l’entrada
d’excessiva radiació, factor responsable d’un mal aspecte foliar, una elevada
coloració groguenca, rogenca; encara que hi ha estudis que demostren que pot
estimular la floració. Alguns exemplars presenten símptomes fúngics, bacterians
o vírics, complexos de combatre. Sabent que les dones s’encarreguen puntualment
del viver, és necessari acordar un calendari rotatori mensual del manteniment
de les col·leccions amb l’ajuda dels escolars; com també evitar l’estat de
desatenció de l’àrea recreativa, construïda amb motiu de l’arribada del
Festival de l’Orquídia fa més d’una dècada.
Alguns dels reptes comuns d’ambdues comunitats son
dur a terme els censos del viver de El Encanto i d’àrees de repoblament
representatives de El Carmen, la ubicació de més senyals normatius i didàctics
que posen en valor la flora autòctona tant dins del viver com en els senders o
posar en marxa campanyes de conscienciació ciutadana sobre l’abandó d’envasos
en la natura, obsequiant a aquells usuaris complidors. A més, optimitzar els
discursos empleats per guies locals o la preparació per comunaris competents
catàlegs bàsics, guies interpretatives o micro projectes d’investigació del
patrimoni natural i arquitectònic, de bens arqueològics i etnològics per posar-los
en valor i difondre’ls; alternativa d’ecoturisme de qualitat, cogestionat per
ambdues comunitats i que done visibilitat l’espoli i les seues conseqüències.
GOVERN DE CONCEPCIÓN I TERME MUNICIPAL
Pel que fa a l’administració local, ha sigut indispensable
la fixació de les competències de la Unitat de Medi Ambient quant al maneig de
l’orquidiari; una partida pressupostaria gestionada pel mateix biòleg o
enginyer ambiental, responsable de les instal·lacions. Com també, visibilitzar
l’errònia percepció assumida pel cos tècnic ja que han simplificat el pla
tècnic de cultiu de les col·leccions únicament el mes previ al Festival de
l’Orquídia o la ineludible capacitació de sensibilització de 20 hores
destinades al personal sobre educació ambiental, sostenibilitat urbana i canvi
climàtic. ¿És exemplar que un tècnic municipal compre orquídies en estants
ambulants?
No menys important, es la construcció de ponts de
comunicació cohesionats, permanents entre l’Alcaldia i les comunitats de El
Carmen i de El Encanto independentment del signe polític amb el fi últim
d’entendre les inquietuds en matèria de medi ambient i saber aprofitar les
seues potencialitats. D’aquest mode, seria convenient la creació d’un comitè de
seguiment de caràcter trimestral; composat per la Unitat de Medi Ambient,
Unitat d’Àrees Protegides, Unió de Gestió Forestals i dirigents administradors
d’ambdues Comunitats. Es tractarien iniciatives, problemàtiques com valorar la
recuperació de la figura de l’agent ambiental durant l’estació crítica d’incendis
forestals per valorar els punts d’origen i les zones afectades. Restringir i
endurir penalment assentaments humans il·legals en espais protegits. Inventari
d’aquells senders susceptibles de millores en mesures de seguretat. Precisament,
l’administració local deu impulsar la programació de jornades trimestrals amb
la col·laboració del voluntariat ambiental i habitants de les comunitats,
dotant-los de més eines per tal de netejar correctament els senders i així,
disminuint la declaració d’incendis. ¿Enfortim sensibilització alguna a través
del contracte exprés d’un jardiner la setmana prèvia al Festival? Crec que no i
per això és necessari, que l’administració siga la primera en transmetre
motivacions.
Mentre es necessari desenvolupar un pla de gestió,
de conservació del patrimoni natural de l’àrea protegida del Encanto, falta
voluntat política per atendre dos demandes primordials del Carme: declaració de
l’àrea protegida comunitària per part del Consell Municipal i el desbloqueig de
nous programes de reintroducció d’orquídies des de fa dos anys.
Obrint el front de la legislació ambiental, les
ordenances municipals aprovades són ineficaces a l’hora de minimitzar la
depredació, el tràfic i comercialització irregular d’orquídies. Per tant,
acordàrem amb la Unitat de Turisme i la de Medi Ambient la realització
d’informes tècnics que reflecteixen la convenient unificació d’ambdues
ordenances (declaració àrea protegida de l’Encant i prohibició de venta
d’orquídies d’àrees protegides) i elevar-les a llei amb la dotació de noves
mesures. Per exemple, la participació inclusiva de les comunitats, efectuar xerrades
de sensibilització a grups de turistes a l’estació bimodal de Santa Cruz dies
abans del Festival de Concepción, recalcant el frau de llei que comporta la
compra d’orquídies a la comunitat ayoera o la col·locació de ròtols en oficines
d’autobusos i taxis de Concepción informant de sancions superiors a 15.000
boliviars si es detecta que el transport públic o particular mobilitza
orquídies durant les inspeccions puntuals en carretera de membres de la Unitat
de Medi Ambient i agents de seguretat els mesos de floració i especialment, el
cap de setmana del Festival.
Parlant del Festival, l’Alcaldia deu tenir un
paper actiu en l’obertura d’expedient disciplinari a aquells policies locals
que presenten un comportament permissiu al no requisar, decomissar orquídies no
certificades a visitants i ciutadans locals.
Profunditzant en el coneixement de l’organització
del Festival sota la tutela de la Unitat de Cultura, Patrimoni i Turisme, s’ha
d’esborrar el conformisme i la improvisació a l’hora d’establir noves línies
estratègiques i de recuperar els valors fundacionals de l’esdeveniment. Parlem
d’estudiar sense reticències la implantació de la rotació anual de la seu
oficial del Festival entre El Carmen i El Encanto, que permeta sumar en
cogestió i participació en la preparació de la programació cultural. Parlem d’un
compromís institucional per la recuperació del concurs de patis interiors del
casc antic de Concepción mitjançat la recerca de patrocini privat ja que els
jardins de la localitat son una mostra excepcional de la natura i
l’arquitectura missional. La celebració del Festival és sinònim d’uns serveis
de qualitat, cosa que requereix estudiar la millora de les infraestructures
viaries i un servei públic de transport eficient. Supervisar la capacitat hotelera
o difondre en plataformes nacionals de turisme els establiments artesanals amb
la crida a la participació de joves emprenedors.
Tractant el turisme, més enllà del Festival, la
Marca Turística de Concepció ara per ara en fase d’estudi, deu potenciar la
desestacionalització de l’agenda cultural entorn als distints Festivals, la
visibilitat dels atractius patrimonials de les Comunitats en plataformes digitals,
en motors de recerca o garantir uns visitants informats en el Centre d’Atenció
ja que la Marca es estimular oci complementari a la visita de Concepción. La
Marca no és sols un logotip atractiu; és significat, és donar-li forma, es
elaborar un pla anual de turisme viable, coordinat amb les Comunitats que
permeta incrementar el desenvolupament socioeconòmic.
La cara més ambiental de la Marca ve de la mà de
l’orquídia Cattleya nobilior sp.,
aquesta no sols deu representar el folklore de Concepción, sinó l’estat de
vulnerabilitat i desprotecció dels recursos naturals. Per això, la Unitat de
Turisme no deu ignorar el potencial del viver municipal i els bens naturals que
alberga amb una quasi nul·la afluència de visitants.
Per últim, l’educació ambiental, l’alfabetització
ecològica deu ser un objectiu primordial tant de l’administració municipal com
dels centres educatius tutelats per una Direcció Distrital d’Educació de
Concepción escèptica, restrictiva a l’hora de celebrar taules redones amb el professorat
de ciències naturals, desencadenat així que els col·legis desafortunadament com
he comprovat, tenen poc interès en incorporar jornades, col·loquis o tallers
sobre la importància de les orquídies natives en la salut dels boscos a les
seues guies docents, excepte un centre, que em proposà supervisar la
programació cultural que han organitzat amb motiu del Festival.
Per part de l’administració local, plantejar una
aliança transversal amb el conjunt de col·legis municipals amb l’objectiu de
treballar per la recuperació de la memòria històrica, la tradició oral
ancestral, on l’alumnat deu mitjançant gravacions de vídeos i àudios, recollir
records, tradicions i costums dels iaios entorn a l’etnobotànica de les
orquídies natives. D’aquest mode, es podria constituir un arxiu etnogràfic
d’incalculable valor, el qual podria ser editat i publicat per a fins
d’investigació, docència o en turisme. Com també, la Unitat de Medi Ambient deu
impulsar amb el CEPAD de Bolívia i Amigos de las Orquídias de Bolívia (AOB) noves
jornades escolars de responsabilitat social “Guardià de les Orquídies” o
“Conservació d’Orquídies, Tasca de Tots”, no sols durant la celebració del
Festival i amb el suport dels mitjans de comunicació i l’hostaleria. A demés, tallers
de cultiu d’orquídies i apadrinament, col·loquis de sensibilització, marxes
benèfiques o visites guiades al viver son activitats que deuen ser continues al
llarg de l’any perquè es consolide una sensibilització ciutadana real.
Entre altres punts en educació a tractar, cal incentivar
acords entre l’Alcaldia de Concepción i les universitats departamentals per tal
de plantejar treballs de final de grau o postgrau en aquells estudis de
ciències naturals sobre l’evolució de la biodiversitat, els índexs de
depredació i la regeneració natural en Concepció. Elevar aquesta realitat
mitjançant la difusió d’estudis d’investigació, bibliogràfics.
En la tercera i última part de l’article
divulgatiu de l’assistència tècnica que arribarà els pròxims dies realitzarem
una valoració final d’aquesta, parlarem de la continuïtat del projecte amb
noves línies de treball, de sensibilització a dur a terme i com no, ens
deixarem impregnar, abraçar des de la diversa agenda de tradicions culturals
fins la natura en estat pur.
T’ho perdràs?
No hay comentarios:
Publicar un comentario