Història d’Aielo de Malferit: SAPS QUÈ?... UNA TOMBA AL CALVARI

miércoles, 1 de noviembre de 2017

SAPS QUÈ?... UNA TOMBA AL CALVARI

Sabies que a l’ermita Sant Joaquin i Santa Ana del Calvari hi ha un enterrament desconegut per el veïnat d’Aielo?. Una tomba situada al mateix portal de l’ermita, tot just darrere la porta enreixada que hi ha a l’entrada.

La pedra de la sepultura de color rogenca rectangular on hi ha gravat la inscripció, un poc desgastada pel pas del temps:

Aquí descansa la hermana Maria Ines Ribes y Castelló, beata Profesa del Carmen, bienhechora de esta capilla...murió en 9 de Mayo del año 1821, a los 61 años de edad.”

Maria Ines Ribes Castelló naix en Aielo a l’any 1762. Son pare era natural de Benigànim, va vindre a Aielo a primeries de 1700 i es va establir com a cirujà al carrer Sant Antoni, casant-se amb l’aielonera Francisca Mª Castelló, filla d’un de les llinatges més influents en aquells anys. Contraurien matrimoni a l’antiga ermita de Sant Miquel, l’actual església San Pedro Apòstol estava en construcció. Fruit del matrimoni tingueren 11 fills. La seua casa familiar estava al carrer Sant Roc (actual carrer Esglèsia), núm 3, molt a prop del portal de Sant Roc i la nova església.

Mª Ines va viure destacats moments històrics, en un Aielo encara murallat i que contava amb quatre portes d’entrada: San Roc, el Carme, San Cristòfol i San Francesc, els primers anys de la recent inaugurada església parroquial Sant Pere Apòstol construïda en 1739, la reconstrucció del pont de l’Arcà en 1806-1807, observaria la gestació de l’horta nova, així com assistiria a l’ampliació urbanística dels nous carrers en el poble, i viuria la devoció popular que va impulsar a posar plafons ceràmics en els carrers.

Mª Ines, optà per una vida religiosa. Al seu testament atorgat davant del notari d’Aielo, Francisco Martinez, a l’any 1804, fet junt a la germana Magdalena, expliquen clarament el lloc on volen ser soterrades i l’hàbit que deuen posar-les.

“...como nosotras, Magdalena Ribes, donzella, mayor de edad y Maria Ines Ribes, beata profesa de la Orden del Nuestra Señora del Carmen, hermanas vezinas que somos de esta Baronia de Ayelo de Malferit ¿...? buenas y sanas pero temerosas de la muerte que es natural y por la divina clemencia con nuestro libre juicio entendimiento conforme...mandamos que cuando la voluntad de Nuestro Señor¿...? llevarnos nuestros cuerpos sean sepultados en la Iglesia Parroquial del Señor San Pedro Apostol de esta Baronia y en la misma sepultura que quedan enterrados mis difuntos padres...en la capilla del patriarca San José, vestidas con abito de Nuestra Señora del Carmen...”

En l'última voluntat dictada al testament, Mª Ines, especifica que vol ser soterrada a la capella de San José en l’església, junt als pares. Este desig no va poder ser complit al posar-se en pràctica la pragmàtica reial que prohibia enterrar en les esglésies.

Perquè Maria Ines va ser soterrada a l’ermita?. L’ermita està situada junt a la carretera de Moixent a l’entrada del poble per l’oest. Es una sòbria i modesta construcció feta amb una nau única rectangular amb contraforts a l’exterior en la meitat dels murs laterals. En el lateral dret s’adossa una construcció auxiliar que altera la regular silueta del conjunt.

A la seua tomba es pot llegir “bienhechora de esta capilla”?. Va fer alguna donació a l’església?. La hipòtesi més raonable és que contribuiria econòmicament o en donacions, cal també la probabilitat de que s’encarregara de guardar-la i cuidar-la, i altra possibilitat és que l’ermita fora el lloc de recolliment per a l’oració i vivenda en eixa construcció adossada que hem comentat més amunt... totes estes raons la farien mereixedora de ser enterrada a l’atri de l’ermita.

I beata Profesa del Carmen? Beata es denominava a dones piadoses que vivien apartades del món o soles. Envoltades d’una aureola de santedat i gaudien de gran prestigi. S’aplicava a dones notables per la seua devoció i freqüència en l’església, algunes portaven hàbit religiós sense ser membre d’una comunitat religiosa, i també es deia de les monges que realitzaven funcions per a la seua comunitat com demanar almoina.

A l’Ermita estan soterrats els restes mortals de Mª Ines, des de fa 196 anys, a una tomba humil i una senzill inscripció per a ser recordada tota l’eternitat, a la làpida encara es pot vorer l’escut de l’Ordre Carmelitana a la que pertanyia.

L’enterrament de Mª Ines és un cas aïllat per Aielo, única persona enterrada fora dels murs del cementeri, i la més antiga sepultura conservada al nostre poble.