Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 29 de marzo de 2026

Diumenge de Rams als anys 70.

 


Moment on les autoritats locals, acompanyant al retor vestit amb la capa pluvial de color roig, el color del martiri de la passió, als devots i devotes amb els vestits acabats d'estrenar, arriben tots amb les seues palmes i rams de llorer a l’església després de la tradicional benedicció a l’Eixample.

La comitiva oficial avançava amb solemnitat de tornada al temple, els últims d’una processó colorista, amb el rebombori infantil i la fragància de llorer. Tots els fidels participen. Els xiquets, amb palmes llises, i decorades per a les xiquetes, algunes adornades amb caramels, i les dones amb devoció, portaven rams de llorer que després usaran per a aromatitzar en la cuina els plats humils elaborats per als dies de dejuni i abstinència. 

Després d’este dia on comença la pasqua, les palmes beneïdes es col·locaran als balcons de les cases, per a protegir-les durant tot l’any. Les autoritats, amb el gest seriós i el pas compassat, i amb les seues palmes que destacaven com a insígnia del seu càrrec, tanquen la processó. Els regidors porten a la mà les palmes blanques, que destaquen per la seua mida i sense cap adorn. Les palmes, lluïdes amb orgull durant la processó, eren cedides a la parròquia per a l’ornamentació del Monument del Dijous Sant. Este Monument és l'altar on es reserva l'Eucaristia al Sagrari i les palmes servien per a decorar-lo amb elegància durant els dies centrals de la Setmana Santa. 

Ritual i tradició aielonera!

No hay comentarios:

Publicar un comentario