Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 18 de marzo de 2016

FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS


Processó de la Mare de Déu dels Dolors al seu pas pel carrer sant Antoni acompanyada de clavariesses, a l'any 1965. Part esquerra Lola Belda "la biciclera", [...], Amparin Juan"la parra", Encarna "la barquera". Part dreta, Angeles Colomer "Rayo", Mercedes Mira "la d'Adolfo", Maria Belda"la bufalina", Trini Albero "la bufalina". Els xics que porten al muscle a la Mare de Deu, Rafael Morant i Juan Martínez "moinyo". (Col•lecció de Lolita Belda. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit).

La Festa de la Mare de Déu dels Dolors se celebrava el divendres abans de diumenge de Rams, anomenat Divendres dels Dolors. 

Esta festa que es va instaurar al segle XVIII, la trobem anotada al llibre conservat a l’arxiu parroquial “ARANCEL DE DERECHOS PARROQUIALES QUE SE COBRAN EN ESTA PARROQUIA DE AYELO DE MALFERIT EN LAS FIESTAS VOTIVAS QUE EN ELLA SE CELEBRAN, SEGÚN NOTA DEL DIFUNTO CURA D.FRANCISCO TORMO” (D. Francisco Tormo nasqué en Albaida l’any 1761, va exercir durant anys a la parròquia fins a la seua defunció en Aielo a l’any 1833).

Inscrita amb el títol de Divendres de Passió. Festa dels Dolors de la Verge, era una de les festes principals on se celebrava el Septenari, vespres i 4 hores menors, missa, sermó i revestir, amb organista, cantors i campaners. També es feia processó el Diumenge de Rams, segons consta anotat, per més concurrència de devots.
Les clavariesses de la festa de la Mare de Déu dels Dolors de l’ant 1965. Angeles Colomer “Rayo” Amparin Juan “la parra”, Maria Belda “la bufalina” [...].(Col•lecció de Maria Belda Albero. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit).
Esta antiga talla de la Dolorosa que es venerava a Aielo, va ser esculpida per l’escultor Josep Esteve Bonet, per a la parròquia d’Aielo el 5 de febrer de 1782, d’un metre i vint-i-cinc centímetres, una imatge per a vestir, que va tindre un preu de 22 lliura i 6 sous, sufragada pel Marques de Malferit, D. Salvador Roca y Pertusa. 

Era retor d’Aielo Dr. Félix Vicedo, que estava al càrrec de la parròquia des de l’any 1758, i seria ell qui rebria la imatge, i col·locaria en l’antiga capella, al costat esquerre de l’altar major (antiga capella de comunió, abans de construir l’actual que data de meitat del segle XIX). 

Esta Dolorosa va ser destruïda en juliol de 1936, salvant-se de la devastació de la guerra un dels mants de la Dolorosa que es conservava al Palau, i es el que porta actualment la Mare de Déu dels Dolors.

Les clavariesses de la festa de la Mare de Déu  dels Dolors de l’any 965, junt a la Dolorosa i davant de la Capella de la Comunió. Trobem a la primera fila i d’esquerra a dreta Mercedes  Mira “la d’Adolfo”, Maria Belda “la bufalina” , Angeles Colomer “la del Rayo”, Lola Belda “bicicleta”, Amparin Juan “la parra”, i [...]. A la fila de dalt Trini Albero “la bufalina” i Encarna “la barquera”. (Col·lecció de Lolita Belda. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit)
La present imatge es de l’escultor Josep Casanova Pinter de l’any 1943, també despesa del Marques de Malferit, Pascual Mercader, amb unes mesures de 150 cm. Esta talla per a vestir va costar 2.000 pts de l’època. A hores d’ara, el seu altar esta a l’entrada del temple a l’esquerra i a la part superior podem vorer l’escut dels Mercader (marquesos de Malferit).

Amb esta manifestació  es recordava l’advocació mariana que commemora els sofriments de Maria coneguda com “la Dolorosa” i que se sol representar amb el cor traspassat per set espases. Esta representació simbolitza els set moments en què la Mare de Déu va partir especialment el turment del seu fill.
Maria Belda “la bufalina”, Barber i Amparin Juan “la parra”, junt a la Dolorosa, 1965. (Col•lecció de Maria Belda Albero. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit).
Des de la seua instauració a Aielo, esta festa ha vingut celebrant-se ininterrompudament, les clavariesses eren xiques fadrines elegides per quintes. A la dècada dels anys 60, quan començaren a celebrar-se les festes de Moros i Cristians, es va establir un nou costum, les mateixes xiques  festeres de la Mare de Déu també formarien part o serien les equivalents de la cort d’honor i la regina de les festes d’eixe any.
Lola Belda Barber i Maria Belda Albero, a l'any 1965. (Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit).
A la Mare de Déu l’acompanyaven les clavariesses, que segons la moda de l’època vestien de llarg o curt però sempre elegants, vestides de negre rigorós, cobertes amb mantellina i teja, guants blancs, a la mà el rosari penjat i un ciri.  Els portadors de la Mare de Déu, solien ser els nuvis o amics de les xiques i portaven la imatge al muscle. Amb pas lent i en silenci, acompanyaven a la Mare de Déu tot un seguici de devots pels carrers d’Aielo, donant solemnitat a l’acte. Durant la processó tots els que podien anaven vestits de negre i amb el ciri a la mà i vel al cap, negre per a les dones casades i blanc per a les xiquetes.
Lola Belda Barber i Maria Belda Albero, a l'any 1965. (Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit).
Una manifestació de religiositat popular pròpia de Setmana Santa, esfumada del nostre calendari religiós cap a la dècada dels anys 70-80. Anys que deixaren de celebrar una festa de tanta antiguitat i arrel al municipi.

Clavariesses i devotes de la Mare de Déu dels Dolors el divendres de Dolors de 1965. (Col•lecció de Maria Belda Albero. Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” Aielo de Malferit).
En l’actualitat la imatge de la Dolorosa té una presència rellevant en els actes de la Setmana Santa d’Aielo i destaca la seua participació en la processó del Divendres Sant.

Mª Jesús Juan Colomer

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada