Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 11 de agosto de 2017

Història, mite i fe entorn a la vida i obres de Sant Llorenç Màrtir.






La seva història és tardana i forma part d'un conjunt de tradicions llegendàries de difícil comprovació, teixides al voltant de la figura de Sant Llorenç Màrtir. El primer document en el qual consten és una butlla de Climent VII, de 1387, que concedeix indulgència plenària a que resi al Santuari de Loreto, on estan enterrats els seus familiars.


És probable que poguessin ser pares de Llorenç, la historicitat del qual està comprovada, però, la paternitat de Sant Orenci d'Auch, que va viure al segle V és més aviat dubtosa, i probablement sigui un afegit a la tradició fet amb posterioritat, aquesta confusió d'identitat pot ser que fos deguda al fet que el pare de Sant Llorenç i el bisbe d'Auch eren homònims.


El seu pare, Orenci era un pagès acomodat d'Osca, que es va casar amb una rica dama de la ciutat aragonesa, Paciència de Déu de Loreto. Vivien amb molta austeritat, usaven la seva fortuna per fer caritat i beneficència als més pobres. Paciència va donar a llum dos fills bessons, que més tard serien, Sant Llorenç d'Osca i Sant Orenci d'Auch. El papa Sixt II, mentre viatjava per la regió, va conèixer a la família i va conviure amb ells; quan se'n va anar, es va dur a Roma a un dels fills, Llorenç, perquè fes carrera eclesiàstica a la Ciutat Eterna.


Quan Paciència va morir, Orenci va acompanyar al seu fill Orenci a Tarbes, on van viure dedicats a l'agricultura. Quan va ser nomenat bisbe d'Auch, el pare va tornar a Osca. Va morir en llaor de santedat, i va ser sepultat a Loreto, al costat de la seva esposa.


Se'ls comença a venerar com a pares de Sant Llorenç, actualment sant patró de la ciutat d’Osca. Sobre el lloc de la granja s'erigeix ​​un santuari dedicat a la família, documentat des del 1102, que amb el temps va adquirir el nom de la Mare de Déu de Loreto. El topònim de Loreto es anterior en aquesta data, molt possiblement el nom en llatí Laurentium, sigui el seu origen.


Sant Llorenç va ser un dels set diaques de la regió de Roma, ciutat on va ser martiritzat en una graella el 10 d'agost de 258, quatre dies després del martiri del papa Sixt II. Laurentius vol dir llorejat, es a dir envoltat de llorer. El seu nom es testifica en els calendaris litúrgics més antics: la Depositio martyrum de l'any 354 i el Martirologi jeronimiano del segle V. Tots dos especifiquen la ubicació de la seva sepultura a la via Tiburtina, i el Martirologi jeronimiano el qualifica de archidiaconus, títol que més tard va reiterar el Peristephanon del poeta llatí Prudenci. sobre les relíquies es va edificar  una basílica, i a finals del segle VI una altra subterrània ad corpus.




Els Actes de Sant Llorenç es van perdre en l'època d'Agustí d'Hipona, qui en un dels seus sermons sobre el sant (Sermo 302, de Sancto Laurent) va admetre que la seva narració no provenia de recitar les Actes del sant  sinó de la tradició oral. Aquesta tradició situa el naixement de Llorenç a Osca, a la Hispània Tarraconensis, encara que també podria ser originari de València, on els seus pares haurien residit un curt espai de temps, venint a néixer el sant en aquesta ciutat. Quan en 257 Sixt va ser nomenat papa, Llorenç va ser ordenat diaca, i encarregat d'administrar els béns de l'Església i l’atenció als pobres. Per aquesta feina, se considera un dels primers arxivers i tresorers de l'Església, i per això és el patró dels bibliotecaris.


L'emperador Valerià va proclamar un edicte de persecució en què prohibia el culte cristià i les reunions en els cementiris. Molts sacerdots i bisbes van ser condemnats a mort, mentre que els cristians que pertanyien a la noblesa o al senat eren privats dels seus béns i enviats a l'exili.


Víctimes de les persecucions de Valerià destaquen els papes Esteve I, degollat ​​sobre la mateixa cadira pontifícia; i Sixt II decapitat el 6 d'agost del 258. Bisbes com Cebrià de Cartago (decapitat al nord d'Àfrica), diaques com Agapit, o el mateix Sant Llorenç.


Una llegenda possiblement creada per Ambrosio de Milà diu que Llorenç es va trobar amb el papa Sixt en el seu camí al martiri, i que li va preguntar: «On vas, estimat pare, sense el teu fill? On t'apresses, sant pare, sense el teu diaca? Mai abans vas muntar l'altar de sacrificis sense el teu servent, i ara desitges fer-ho sense mi? ». El papa va profetitzar: «En tres dies tu em seguiràs». Els restes del sant es troben en la Basílica romana que porta el seu nom.


Segons la Vida i martiri de sant Llorenç, text apòcrif del segle XVII suposadament basat en l'obra del monjo Donat (segle VI), el papa Sixt II li va lliurar el Sant Grial al costat d'altres relíquies, perquè les posés fora de perill. A la cova romana de Hepociana, Llorenç va acudir a una reunió de cristians presidida pel prevere Justi. Allà va trobar a un condeixeble i compatriota hispà, anomenat Preceli, originari de Hippo (Toledo) a qui va lliurar diverses relíquies, entre elles el Sant Calze, amb l'encàrrec que les portés a la família que li quedava a Osca. Preceli va portar les relíquies als oncles i cosins de Llorenç a Osca que les van amagar, perdent-se la pista, tot i que algunes tradicions afirmen que el sant calze va ser dipositat a l'església de sant Pere de la localitat, on seria posat fora de perill pel bisbe Acilse quan va fugir a 711 davant l'avanç dels musulmans, per amagar-se als Pirineus, durant un temps va sembla que va estar amagat a Sant Joan de la Penya.




Llorenç va ser cremat viu en una foguera, concretament en una graella, a prop del Camp d'Estiu, a Roma. La llegenda afirma que enmig del martiri, va dir: «Assum est, inqüit, versa et manduca» (traducció: 'Rostit està, sembla, gira'l i menjarlo'). El seu sant se celebra el 10 d'agost, dia en el qual va rebre martiri. Llorenç va ser enterrat a la Via Tiburtina, a les catacumbes de Siríac, per Hipòlit de Roma i el prevere Justi. Es diu que Constantí I el Gran va manar construir un petit oratori en honor del màrtir, que es va convertir en punt de parada en els itineraris de peregrinació a les tombes dels màrtirs romans al segle VII.


Un segle més tard, el papa Damàs I (366-384) va reconstruir l'església, avui dia coneguda com Basilica di San Lorenzo fuori le Mura, mentre que l'església de Sant Llorenç in Panisperna s'alça sobre el lloc del seu martiri. Al segle XII, el papa Pasqual II (1099-1118) va dir que la graella usada en el martiri va ser guardada a l'església de Sant Llorenç de Lucina.


Santa Paciència! ve precisament de que la mare de Sant Llorenç se situava cada dia en el camí prop de Osca esperant el retorn dels seus fills, Sant Llorenç i Sant Orenci, fet que no es va produir mai, degut al seu martirologi. Son moltes més les històries envoltades de llegenda que podem trobar en torn a Sant Llorenç, però aquest es un breu resum d’elles amb motiu de les Festes dedicades al sant en el carrer del mateix nom d’Aielo de Malferit. Felices Festes, gloriós Sant Llorenç !!!.



Jaime Peralta Aparicio
Publicat programa Festes a Sant Llorenç 2017 
Fotografies Noelia Vidal

No hay comentarios:

Publicar un comentario