La seva història és tardana i forma part d'un conjunt de tradicions llegendàries de difícil comprovació, teixides al voltant de la figura de Sant Llorenç Màrtir. El primer document en el qual consten és una butlla de Climent VII, de 1387, que concedeix indulgència plenària a que resi al Santuari de Loreto, on estan enterrats els seus familiars.
És probable que poguessin ser pares de
Llorenç, la historicitat del qual està comprovada, però, la paternitat de Sant
Orenci d'Auch, que va viure al segle V és més aviat dubtosa, i probablement
sigui un afegit a la tradició fet amb posterioritat, aquesta confusió
d'identitat pot ser que fos deguda al fet que el pare de Sant Llorenç i el
bisbe d'Auch eren homònims.
El seu pare, Orenci era un pagès
acomodat d'Osca, que es va casar amb una rica dama de la ciutat aragonesa,
Paciència de Déu de Loreto. Vivien amb molta austeritat, usaven la seva fortuna
per fer caritat i beneficència als més pobres. Paciència va donar a llum dos
fills bessons, que més tard serien, Sant Llorenç d'Osca i Sant Orenci d'Auch.
El papa Sixt II, mentre viatjava per la regió, va conèixer a la família i va
conviure amb ells; quan se'n va anar, es va dur a Roma a un dels fills,
Llorenç, perquè fes carrera eclesiàstica a la Ciutat Eterna.
Quan Paciència va morir, Orenci va
acompanyar al seu fill Orenci a Tarbes, on van viure dedicats a l'agricultura.
Quan va ser nomenat bisbe d'Auch, el pare va tornar a Osca. Va morir en llaor de
santedat, i va ser sepultat a Loreto, al costat de la seva esposa.
Se'ls comença a venerar com a pares de
Sant Llorenç, actualment sant patró de la ciutat d’Osca. Sobre el lloc de la
granja s'erigeix un santuari dedicat a la família, documentat des del
1102, que amb el temps va adquirir el nom de la Mare de Déu de Loreto. El topònim de Loreto es
anterior en aquesta data, molt possiblement el nom en llatí Laurentium, sigui el seu origen.
Sant Llorenç va ser un dels set
diaques de la regió de Roma, ciutat on va ser martiritzat en una graella el 10
d'agost de 258, quatre dies després del martiri del papa Sixt II. Laurentius vol dir llorejat, es a dir
envoltat de llorer. El seu nom es testifica en els calendaris litúrgics més
antics: la Depositio martyrum de l'any 354 i el Martirologi jeronimiano del segle V.
Tots dos especifiquen la ubicació de la seva sepultura a la via Tiburtina, i el
Martirologi jeronimiano el qualifica
de archidiaconus, títol que més tard
va reiterar el Peristephanon del
poeta llatí Prudenci. sobre les relíquies es va edificar una basílica, i a finals del segle VI una
altra subterrània ad corpus.
Els Actes de Sant Llorenç es van
perdre en l'època d'Agustí d'Hipona, qui en un dels seus sermons sobre el sant
(Sermo 302, de Sancto Laurent) va
admetre que la seva narració no provenia de recitar les Actes del sant sinó de la tradició oral. Aquesta tradició
situa el naixement de Llorenç a Osca, a la Hispània Tarraconensis, encara que també podria
ser originari de València, on els seus pares haurien residit un curt espai de
temps, venint a néixer el sant en aquesta ciutat. Quan en 257 Sixt va ser
nomenat papa, Llorenç va ser ordenat diaca, i encarregat d'administrar els béns
de l'Església i l’atenció als pobres. Per aquesta feina, se considera un dels
primers arxivers i tresorers de l'Església, i per això és el patró dels
bibliotecaris.
L'emperador Valerià va proclamar un
edicte de persecució en què prohibia el culte cristià i les reunions en els
cementiris. Molts sacerdots i bisbes van ser condemnats a mort, mentre que els
cristians que pertanyien a la noblesa o al senat eren privats dels seus béns i
enviats a l'exili.
Víctimes de les persecucions de
Valerià destaquen els papes Esteve I, degollat sobre la mateixa
cadira pontifícia; i Sixt II decapitat el 6 d'agost del 258. Bisbes com Cebrià
de Cartago (decapitat al nord d'Àfrica), diaques com Agapit, o el mateix Sant
Llorenç.
Una llegenda possiblement creada per
Ambrosio de Milà diu que Llorenç es va trobar amb el papa Sixt en el seu camí
al martiri, i que li va preguntar: «On
vas, estimat pare, sense el teu fill? On t'apresses, sant pare, sense el teu
diaca? Mai abans vas muntar l'altar de sacrificis sense el teu servent, i ara
desitges fer-ho sense mi? ». El papa va profetitzar: «En tres dies tu em seguiràs». Els restes del sant es troben en la Basílica romana que porta
el seu nom.
Segons la Vida i martiri de sant
Llorenç, text apòcrif del segle XVII suposadament basat en l'obra del monjo
Donat (segle VI), el papa Sixt II li va lliurar el Sant Grial al costat
d'altres relíquies, perquè les posés fora de perill. A la cova romana de
Hepociana, Llorenç va acudir a una reunió de cristians presidida pel prevere
Justi. Allà va trobar a un condeixeble i compatriota hispà, anomenat Preceli,
originari de Hippo (Toledo) a qui va lliurar diverses relíquies, entre elles el
Sant Calze, amb l'encàrrec que les portés a la família que li quedava a Osca.
Preceli va portar les relíquies als oncles i cosins de Llorenç a Osca que les
van amagar, perdent-se la pista, tot i que algunes tradicions afirmen que el
sant calze va ser dipositat a l'església de sant Pere de la localitat, on seria
posat fora de perill pel bisbe Acilse quan va fugir a 711 davant l'avanç dels musulmans,
per amagar-se als Pirineus, durant un temps va sembla que va estar amagat a
Sant Joan de la Penya.
Llorenç va ser cremat viu en una
foguera, concretament en una graella, a prop del Camp d'Estiu, a Roma. La
llegenda afirma que enmig del martiri, va dir: «Assum est, inqüit, versa et manduca» (traducció: 'Rostit està, sembla, gira'l i menjarlo').
El seu sant se celebra el 10 d'agost, dia en el qual va rebre martiri. Llorenç
va ser enterrat a la Via
Tiburtina, a les catacumbes de Siríac, per Hipòlit de Roma i
el prevere Justi. Es diu que Constantí I el Gran va manar construir un petit
oratori en honor del màrtir, que es va convertir en punt de parada en els
itineraris de peregrinació a les tombes dels màrtirs romans al segle VII.
Un segle més tard, el
papa Damàs I (366-384) va reconstruir l'església, avui dia coneguda com Basilica di San Lorenzo fuori le Mura,
mentre que l'església de Sant Llorenç in Panisperna s'alça sobre el lloc del
seu martiri. Al segle XII, el papa Pasqual II (1099-1118) va dir que la graella
usada en el martiri va ser guardada a l'església de Sant Llorenç de Lucina.
Santa Paciència! ve precisament de que
la mare de Sant Llorenç se situava cada dia en el camí prop de Osca esperant el
retorn dels seus fills, Sant Llorenç i Sant Orenci, fet que no es va produir
mai, degut al seu martirologi. Son moltes més les històries envoltades de
llegenda que podem trobar en torn a Sant Llorenç, però aquest es un breu resum
d’elles amb motiu de les Festes dedicades al sant en el carrer del mateix nom
d’Aielo de Malferit. Felices Festes, gloriós Sant Llorenç !!!.
Jaime Peralta Aparicio
Publicat programa Festes a Sant Llorenç 2017
Fotografies Noelia Vidal
No hay comentarios:
Publicar un comentario