Ja fa temps, molts anys, que vaig començar a fer l’arbre genealògic de
la família. Sempre he segut una persona interessada en conèixer els orígens
familiars i des de ben jove, he anat replegant, buscant i mirant per
reconstruir la història familiar per part de les dues línies paterna-materna. He
anat recopilant totes les dades, fotografies, documents i relats de la família.
Ara passades dècades, és la meua neboda la que està continuant la tasca de
rememorar l’arbre de les dues famílies, i gràcies a moltes indagacions hem
pogut aplegar més lluny i descobrir autentiques curiositats familiars.
El meu pare era Salvador Colomer Sanz “Botja”, descendent dels Colomer,
un llinatge aieloner que tinc prou estudiat, un dels primers llinatges que
firmaren la Carta Puebla amb els Malferit. Molts membres de la família,
Colomer-Vidal, Colomer-Ferri muntaren empreses a Canals i Alzira, al segle XIX,
altres acabaren disseminats en diferents ciutats i pobles d’Espanya, Còrdova,
Argentina, Banyeres.. i alguns mai han abandonat Aielo, treballant com a
comerciants i variants oficis fins avui, penosament el meu cognom va camí de
desaparèixer després de moltes generacions al poble.
El 23 de
març de 2014 vam poder gaudir d’un encontre del cognom Colomer on acudirem parents
llunyans de Canals, Énguera, Madrid, Moixent, Ontinyent, Tavernes de Valldigna,
Valencia, ( i fa poc de temps hem localitzat parents a Barcelona). Es trobàrem
tots a la tranquil·la ermita d’Agullent, ajuntant-se persones de diferents
pensaments, estranys uns dels altres, desconeguts, d’edats molt distintes...
però units pel mateix cognom COLOMER i un mateix poble d’origen AIELO DE
MALFERIT. Allí davant d’un immens arbre genealògic explicarem l’origen e intercanviàrem anècdotes i succeïts familiars...
Llinatge Colomer d'Aielo de Malferit, Agullent 23 de març de 2014. |
Un
dia memorable i emotiu, ple d’il·lusions i sorpreses per al record, ens
acomiadarem fins una altra trobada.
Si
tirem enrere l’arbre genealògic, s’adonem de les unions d’homes i dones que
m’han dut fins ací. Com eren, on van nàixer, fa vertigen pensar-ho, persones
que van nàixer i viure, del qual l’únic rastre que queda són les cendres
genètiques que guardem dins de nosaltres.
Sóc
filla d’una generació que ha viscut i treballat la terra, de l’atzar i del
clima i les collites. Visc ara en un món tecnològic, de vegades enyorant el
passat de color sèpia de la joventut.
Al
principi de confeccionar l’arbre genealògic, no té quasi emoció: pares, avis,
ties, cosins… provoca una important nostàlgia l’adonar-te de tots els que ja no
estan. Però les coses canvien quan ens podem començar a allunyar una o dues
generacions. Comença a desaparèixer la gent que coneixem i apareixen aquells de
qui ens parlaven els avis i poc a poc anem coneixent uns membres de la família
que d’altra manera haurien quedat per sempre oblidats. L’emoció i la intriga
creixen encara més quan apareixen problemes, és el moment de començar a
investigar una miqueta i tenir sorpreses, parlar amb familiars, mirar quins
documents poden conservar, què recorden, buscar fotos… posar cara a tots aquets
noms que tenim fins al moment. Homes vestits amb jupetí i faixa, dones amb
immaculats vestits...
La lectura de documents oficials, certificats de naixements o bateig,
de matrimoni, de defunció, fotografies, escrits, signatures, recordatoris de la
comunió o de defunció, ens porta fins a primeries de 1700, certificant
l’estància dels Colomer al carrer Sants de la Pedra, fins ara mateix, sense adonar-nos,
ens remuntaríem a 7 generacions.
En
aquest punt la meva curiositat augmenta, i ara la perspectiva és suficient com
per a poder relacionar estos avantpassats amb un context històric molt
definit.... En resum, el que va començar sent una distracció, va passar a ser
una passió, i sé que es continuarà la meua tasca.
Si interessants són els COLOMER, l’altra branca familiar són els SANZ, no
desmereix l’estudi, i és a esta rama troncal on trobarem uns il·lustres
familiars desconeguts, segurament el pas del temps i les diverses generacions
esborraren de la memòria col·lectiva a estos parents.
He trobat 9 generacions, no podent continuar per no existir les
partides de bateig, arribant a Francisco Sanz i Mariana Senabre, el fill
Pasqual es casaria amb Mª Graciela Aparici Ortiz (1767 – 1855), filla d’Antonio
Aparici i Vicenta Ortiz Sanz, Vicenta era germana del Degà Ortiz, i Graciela
era germana del diputat a les Corts de Cadis en 1812. Mª Graciela Aparici, va
morir a una edat avançada als 88 anys.
Per a mi, va ser una autèntica alegria conèixer el parentesc amb Pere
Aparici Ortiz i el Degà Canonge Ortiz i Sanz.
El fill, Pedro Sanz Aparici (1796-1856), es casaria amb Florentina Egea
Juan (1804-1839), Florentina va morir als 35 anys “de parto”, ella i el seu
fill Rafael. El marit, Pedro, llaurador, el trobem, junt a altres persones, en
els diferents plets del poble contra el marques de Malferit.
Són els pares del sacerdot Vicente Sanz Egea (El diputat Pere Aparici
seria germà de la seua avia), mereixedor d’un estudi rigorós sobre la seu vida
i obra. Va escriure un Betlem per a ser interpretat en Aielo a l’any 1883. Rector
del poble de Sumacàrcer entre els anys
1872 i 1897. Va morir a Aielo en 1897, als 60 anys. Fundador de la capellania
de Missa 11, deixant el domicili propi com a residència per al capellà encarregat
de la missa i actualment és la casa abadia.
Amparo i Josefa Colomer Sanchis, juliol 2013 |
El germà Salvador Sanz es casaria amb Isabel Vidal Gironès i d’esta
unió naixeria la meua avia, Florentina Sanz Vidal (1855-1915), esta contrauria
matrimoni amb Salvador Colomer Martínez (1852-1912).
Un dels
fills de Florentina i Salvador seria el meu pare, Salvador Colomer Sanz (1883-1951), que es va
unir en matrimoni amb una xica de Rotglà, Isabel Sanchis Gómez (1888-1948), i
d’este enllaç he nascut jo i les meues germanes i germà, i tota la gran
descendència que hui forma la meua família.
Molts són els
familiars que van quedant al camí, els meus estimats nebots: Isabel, Emilio, Ildefonso, Salvador;
cosins: Joaquin, Carmen, Flora, Isabel, tios: Vicenta, Maria, Aurelia, Pere,
germans: Salvador, Isabel, Vicenta, Maria, Florentina i els meus ben volguts
pares Salvador e Isabel. A ells i als familiars que vindran nous, els deixe
este llegat tan important per conèixer les arrels familiars, les interrelacions
entre les cases, i el parentesc entre
altres persones. Recomane i aconselle a tothom la confecció del seu propi arbre
genealògic i conèixer la pròpia historia.
Josefa Colomer Sanchis
Programa Festes 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario