Entrevista amb Abel Soler

El passat 19 de Febrer es va presentar en l'Auditori Municipal del poble el llibre "Aielo de Malferit. Geografia, història, patrimoni" del que és autor Abel Soler, un acte que va contar amb una massiva assistència de públic. Així es confirma l'expectació que s'havia creat al voltant d'este treball tan esperat per a molts interessats en la història del nostre poble.

Des del blog també es férem ressó en el seu moment i publicàrem una ressenya del llibre i ara, com a complement, volem oferir-vos una entrevista feta a l'autor minuts abans d'iniciar-se la presentació. 

Pregunta: Primer de tot, Abel, voldriem saber al voltant de la teua formació i estudis. 

Resposta: Sóc historiador, llicenciat en Geografia i Història, una carrera que quan jo vaig estudiar era una especialitat general i que ara està partida en diferents especialitats (Art, Història,Geografia, Arqueologia ...), aixó em va donar una formació humanística general que m'ha ajudat molt en la divulgació dels meus treballs. Entenc que un historiador no deu ser només un investigador, sinó també un divulgador. I és que moltes vegades pequem de controlar molts documents i molta informació, però després no sabem transmetre-la d'una manera que arribe al poble i a la gent interessada per la història.

P: Sabem que has publicat molts llibres, tan individualment com en col·laboració. Des de quan estàs dedicant-te a este tipus de treballs d'història local?

R: El primer llibre que vaig fer és de l'any 1999, sobre la història de la Pobla del Duc, que va ser la meua primera història local, prou grosseta, i eixe treball va portar a altres. Alguns els vaig fer en col·laboració amb Rafa Jordà o Ramón Yago, amb els que vaig constituir una cooperativa de serveis culturals anomenada Terra de València, que, a banda de llibres, feia també cursos, visites guiades, catàlegs de patrimoni.... tot tipus de serveis orientats als ajuntaments. La cooperativa va funcionar durant uns anys fins que al final cada membre ha anat pel seu costat i s'ha dedicat a una cosa. Jo m'he especialitzat en el que més m'agrada i que més demanda té: històries divulgatives a nivell local, que és el que molts pobles no tenen. Perquè s'ha investigat molt, s'ha publicat molt en programes de festes i en revistes històriques, però no hi han síntesi ni treballs que aprofiten per a la consulta.... eixes enciclopèdies o manuals d'història local que als ajuntament els interessa tindre i que també són molt importants per a la identitat cultural de cada poble.

P: Com va sorgir el projecte de fer este llibre?

R: Primer que res vull dir que, encara que jo sóc d'Albaida, Aielo de Malferit és un poble que me'l conec molt bé i, junt a Bocairent i el meu propi poble, és dels que més estime de la comarca. A nivell de patrimoni i d'identitat crec que és un poble amb molta substancia històrica i tenia moltes ganes de fer el llibre. De fet li'l vaig proposar als anteriors alcaldes, tan a  Francesc Martí com a  Cristina Mira, que van estar mirant la possibilitat i la van descartar pels motius que foren. Més tard ho vaig proposar a l'actual corporació i ells s'han llançat a la idea i els ha paregut interessant, perquè era algo que li faltava al poble. I es que n'hi havia molta informació històrica dispersa i era una manera de compendiar-la i de facilitar-la als investigadors que vinguen després i que sàpiguen fins on hem arribat i a partir d'ací la puguen ampliar. Perquè açò és un punt d'arribada, però també un punt de partida per a futures investigacions

P: Com et vas plantejar este treball?

R: Este llibre es un dels que més treball m'ha donat, perquè hi han més de 2000 referències i una vintena d'arxius consultats; és molta la riquesa monumental que té Aielo i també molt el que s'ha investigat i que està publicat en el programa de festes, que és la gran revista cultural del poble. Ací teniu un grup  d'investigadors que han dedicat anys i esforços de la seua vida a divulgar la història del poble i bé es podria dir que la meitat del llibre és d'ells. La meua faena podria dir-se que és separar la palla del gra; jo he treballat sobre un muntó d'informació i he intentat sintetitzar-la per a fer-la assequible a tots, de fet, a vegades, el tenir tanta informació ens aclapara. La prova la tenim en que actualment amb internet podem accedir a un volum tan gran d'informació que en moltes ocasions acaba per desbordar-nos.

P: Apart d'este treball de síntesi del que parles ens consta que també has fet aportacions noves. És aixina?

R: Si, el llibre inclou també informació inèdita fruit de les meues investigacions, com l'evolució de l'horta i la construcció de la primera arcà en el segle XV, que era de fusta i que va triplicar la producció del poble, o l'urbanisme renaixentista de la plaça del Palau, que es una novetat del s.XV portada d'Itàlia i que cap poble tenia, així com informació sobre els cinc versos en castellà pintats en lletra renaixentista de la sala noble del palau, que puguem dir és la primera vegada que s'utilitza este tipus de tipografia totalment desconeguda en l'època i que hem desxifrat; coses particulars dels senyors del s.XVI com que parlaven l'àrab en els vassalls i tenien una serie d'inquietuds sobre l'ornitologia i col·leccionaven papagais i diferents aus silvestres. També he fet noves aportacions sobre temes que ja es coneixien, com el de la Coca-Cola, del que tant s'ha parlat últimament y molts més que per no estendre'm massa remet al que estiga interessat a la lectura del llibre.

P: Com a bon coneixedor de la història dels pobles de la comarca i després d'haver aprofundit en la del nostre, ens agradaria saber si has trobat alguna peculiaritat que la diferencíe de la resta.

R: En Aielo puguem destacar la continuïtat de llinatges que ha hagut des que es va repoblar al 1610 i que ha permès mantenir una forta personalitat local, perquè les famílies són pràcticament les mateixes i es nota la diferència amb altres pobles, més industrials i amb menys pes de l'agricultura, on s'ha produït un moviment de població més acusat al llarg del segles. També s'ha de destacar la urbanització feta a Aielo, que es pot considerar modèlica en la comarca, tan des de l'època medieval del s. XV, com en l'època racionalista il·lustrada del s.XVIII i també a principi del s.XX, amb la ampliació de l'Eixample  i el disseny dels nous carrers. Són tres etapes urbanístiques molt ben planificades que ens permet afirmar que cap poble de la Vall d'Albaida té un urbanisme tan ben ordenat com el d'Aielo de Malferit, a banda de la riquesa monumental del Palau dels Malferit i les façanes modernistes de moltes cases de principis del s.XX.

P: Ja no ens queda més temps per a l'entrevista perquè veig que estan reclamant-te a la tribuna per a iniciar la presentació. Voldries afegir alguna cosa a tot el que has dit?

R: Simplement dir que estic molt content de com ha quedat el llibre, tant quant a grandaria com a disseny i maquetació, i destacar les nombroses fotos que il·lustren el text, provinents la majoria de l'Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Degà Ortiz, un arxiu fonamental per a la recuperació de la memòria gràfica del poble, que no és una faena d'ara, sinó de fa varis anys i que està acabant-se d'arrodonir amb la pròxima publicació d'un llibre de fotos, segons m'han contat.

L'entrevista, un tant improvisada, l'hem feta amb la gravadora del mòbil i hem aprofitat els minuts previs a la presentació, mentre arribaven les autoritats. A falta d'un lloc tranquil i sense sorolls ens hem pujat a l'escenari i, amagats darrere dels bastidors, hem pogut mantindre esta conversació sense les interrupcions que d'una altra manera s'hagueren produït.

En tornar a la meua butaca comprove com, en els deu minuts que ha durat l'entrevista, l'Auditori s'ha acabat d'omplir i, fins i tot, hi ha gent de peu. No puc evitar pensar que molts han vingut pel reclam del llibre gratis i crec que la decisió de regalar un exemplar per família censada ha sigut molt encertada. Ara tenim la seguretat que la història d'Aielo de Malferit, per mig d'este llibre, està en totes les cases del poble i que això  portarà a molts, no tan sols a vore les fotos, sinó també a llegir el text i a descobrir qui som i d'on venim.

Calabuig