Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 15 de abril de 2011

Algunes consideracions sobre el llibre d'Abel Soler



Per a mi l'acte d'investigar sobre història, ja siga en la vessant biogràfica com en la social d'un poble, és un acte ètic guiat per la necessitat de saber i de comprendre. Abel Soler s'ha especialitzat en proposar als ajuntaments dels pobles el escriure llibres sobre la història dels mateixos; la corporació sol acceptar pensant en el rèdit de popularitat que tal llibre li donarà; Abel Soler, tot hi ha que dir-ho, sap fer aquestes gestions molt bé. La corporació queda convençuda de que tindran a les mans la història completa del poble, en un producte atractiu per les seues fotografies i qualitat d'impressió.

Però si s'analitza el contingut es pot veure que està format per algunes aportacions de l'autor i per extractes de treballs ja publicats: açò és comprensible ja que ningú pot conèixer tants temes sobre tants pobles, i Abel porta escrits ja un bon grapat de llibres sobre història de pobles de la Vall d'Albaida i, fins i tot, de fora de la Vall. La necessitat de vendre a les corporacions aquests llibres li obliga, no obstant, a tractar de presentar-se com autor de tots i cada un dels temes tractats, per aquest motiu les fotografies no tenen peu de foto amb la informació sobre procedència, ja que hauria de dir que corresponen a treballs d'altres autors.

Un altra manera de fer aquests llibres, des del punt de vista de l'interès de la història del poble, seria fer una antologia de treballs publicats sobre aquesta història del poble, i així poder apreciar una evolució en les aportacions a dita història pels diferents autors. Abel, que dubte cap, fa algunes aportacions que no es poden negar, encara que en ocasions amb conclusions massa categòriques, i així lo relatiu a la inscripció en una pared del Palau, quan afirma que la bassa de Cairent es morisca, quins son els seu arguments?, o quan fica, al peu de la reproducció d'un gravat del temps de les Corts de Cadis, que allí tenim retratat al diputat Pere Aparici i Ortiz parlant de l'abolició del règim senyorial. 

Les aportacions sobre temes del nostre poble sempre seran benvinguts en estudis, però, i Abel ho sap millor que ningú, les aportacions en estudis per erudits no son rendibles econòmicament, i un llibre que compra una corporació sí que ho és, no obstant, jo crec que és ètic i convenient deixar clares aquestes coses.

Ferran Goberna i Ortiz

9 comentarios:

  1. Totalment d'acord Sr. Goberna. És convenient deixar les coses clares. Ningú pot conèixer tants temes sobre tants pobles.Sembla que aquest llibre s'ha fet per interés econòmic i polític, i no pas per un interés de divulgació històrica.

    ResponderEliminar
  2. Jo també hi sòc totalment d'acord amb Fernando i amb"l'anonim". Hi ha certes errades que deurien veure´s, perque aquest llibre pot tenir coses bones, pero sols l'agafaria per les referencies bibliografiques que hiha al final, i que signifiquen hores i hores als arxius, d'altra gent, en una gran part aieloners. Al igual que, el tema de les fotografies, amb peus de foto que no saps ben bé el que vol demostrar-te... pero bé, en diners, sobra el significat, no?.

    També, altra errada, es inculpar a persones d'haver fet alguna cosa sense tenir-ne la certessa de que realitzaren, qualsevol acte.

    Per a mi es una falta de respete cap els seus actuals familiars, i una falta de fonts en la seva investigació, no basar-se en fonts orals només; hi ha que buscar altre tipus de fonts i contrastar . O almenys justificar alló que es diu i que sols es sap en una certa part, que l'informació no es completa... d'altra forma es mostra el que es busca al llibre, fer-lo per tenir un llibre mes i ja está, perque per altra cosa... qui ho sapiga que s'entenga.

    ResponderEliminar
  3. He llegit una part del llibre i veig que sí que cita d'a on trau tota la informació (jo crec que no ho amaga de qui copia), i també està a peu de pàgina tots els articles d'on la trau. Haver-s'ho llegit tot això i haver-ho resumit ja és una faenasa. Ademés, al final del llibre esta quasi tot, no tot, no ho se, lo que s'ha escrit sobre el poble. Supose que lo que volia l'ajuntament era un resum de tot i no una enciclopedia, com alguns articles del programa de festes, que són més llarcs que la Cuaresma i que pa dir figa estan tres anys. Per lo menos, llegint lo d'Abel pots tindre una orientació de cada tema. Ara que segur que té erros també.

    ResponderEliminar
  4. Encara que no siga un llibre per a erudits , la part divulgativa la trobe sesgada i poc objectiva. Sobretot la història contemporania.Tant la part escrita com la selecció de fotografies.

    ResponderEliminar
  5. Jo pense, que som molt critics amb ell, però es la veritat. Igual si hagués demanat ajuda per al treball de camp, la cosa canviaria.

    Es clar, que hi ha coses inedites, pero un parell de coses no arreglen un llibrot de 400 pagines.

    Com vaig dir, sols l'usaria , per veure els articles que enuncia a la bibliografia i llegir amb deteniment la feina dels demés.

    ResponderEliminar
  6. LO TENDENCIÓS DEL LLIBRE D'ABEL SOLER RESPECTE AL NOM D'AYELO DE MALFERIT

    Tractar de escriure sobre la història d'un poble deuria ser sempre un acte d'explicació dels fets ocorreguts tinguen en compte la documentació que nos ha quedat. No trobe en aquest llibre d'Abel Soler cap referència al nom d'Ayelo de Malferit, quan ha segut el nom invariable que apareix en la documentació històrica del nostre poble.

    Com es ben sabut va ser canviat als anys huitanta per una decisió política. Fet aquest canvi, improcedent perquè a un topònim se deu modificar per un convencionalisme de la llegua d'us, es a dir no és un nom que estiga en un vocabulari de paraules comuns. Abel en aquest llibre opta per ignorar el fet del canvi per tal de no tenir que explicar res sobre aquest assumpte, però d'aquesta es comet la falsedat de dir per exemple que el degà Ortiz o el diputat Pere Aparici van nàixer en Aielo de Malferit. Si nos atenim a la realitat tan sols els nascuts després del canvi són els que van nàixer en Aielo de Malferit.

    Jo he segut reiteradament censurat per defendre aquesta veritat inqüestionable.

    Ferran Goberna i Ortiz

    ResponderEliminar
  7. El sr. Fernando Goberna, que tanta inteligencia y erudición nos muestra en sus documentados escritos sobre nuestra historia (los cuales leo con respeto y admiración), no parece seguir la misma tónica cuando se trata el tema del nombre de nuestro pueblo.

    Y digo esto porque no me explico como puede decir:"No trobe en aquest llibre d'Abel Soler cap referència al nom d'Ayelo de Malferit..." y más adelante "Abel en aquest llibre opta per ignorar el fet del canvi per tal de no tenir que explicar res sobre aquest assumpte...".

    Sr. Goberna: ¿de verdad ha leído Vd. el libro?. Estoy seguro de que sí, por eso sus afirmaciones me desconciertan cuando todos podemos leer en el capítulo 1 apartado 2, bajo el título "El nom, els orígens i l'evolució del poble" y a lo largo de 7 pág. (de la 30 a la 37), una exposición de las diferentes interpretaciones etimológicas de nuestro topónimo, tanto las que lo vinculan a un origen romano como las que lo relacionan con una raíz íbero-vasca, citando, entre otros, a Vd y su trabajo sobre los "aiellos" italianos.

    Más en concreto, en las páginas 30, 31 y 32, Abel Soler hace una reseña de la evolución histórica del nombre y explica el cambio de la "y" por la "i" y la polémica política que esto suscitó. Por ello no entiendo como Vd. dice que Abel ignora este hecho y le atribuye la intención de no querer dar explicaciones sobre ello.

    No le quito a Vd. la razón cuando afirma que el deán Ortiz nació en Ayelo y no en Aielo, pero también la tiene Abel si opta por usar el nuevo topónimo (está en su derecho si elige esta opción), de la misma manera que si Vd. se refiere a la Xàtiva del s.XVIII puede utilizar el topónimo de "San Felipe" (nombre que tuvo esta ciudad desde 1707 hasta 1811) o el de Xàtiva y no creo que nadie tenga derecho a acusarle de falsedad como, injustamente, hace Vd. con Abel.

    Y quiero aprovechar la ocasión para romper una lanza a favor del sr. Abel Soler, diciendo que me parecen injustas la mayoría de las críticas que se le han hecho en los comentarios de este blog, y que si el libro tiene algún error o ciertas lagunas, creo que las nuevas aportaciones y la excelente síntesis de todo lo publicado sobre historia local hasta ahora deben primar en la valoración global del libro, que para mí es muy positiva.

    Como dice A. Soler en la entrevista publicada en este blog, su libro no pretende ser la Historia definitiva de Aielo, sino un punto de partida para futuras investigaciones. Esperemos que así sea y vengan otras más. Por mi parte siempre serán bienvenidas.

    ResponderEliminar
  8. Jo crec que Abelardo te raó quan defen a Abel, ell heu ha dit molt be, es un gran llibre que ara tenim. ¿Antes que teniem? llevat d'aquest blog d'historia poca cosa, el llibre de Angeles Belda i els programes de festes el que es guardaba.
    Per la meua part estic molt contenta i enteranme de moltes coses que no sabia gracies al llibre d'Abel. Ara quan puga compraré el llibre de fotos que estic segura m'agradará tamé.Desde ací el meu soport a tots els que escriuen llibres d'historia d'Aielo.

    ResponderEliminar
  9. Un llibre amb parts encertades i altres molt millorables.

    ResponderEliminar