"Changlot Real", desconeguda producció agrària explotada per Batiste Aparici

Font: Catálogo de variedades de olivo de la Comunidad Valenciana

El Changlot Real és una varietat d’olivera originaria de la serra d’Enguera, on va ser descoberta a finals del segle XIX per uns caçadors d’Aielo de Malferit.

 

 “Varios vecinos de Ayelo de Malferit, pueblo emplazado en la parte oeste del Valle de Albaida, en la provincia de Valencia, descubrieron, cazando en la sierra de Enguera, un grupo de acebuches, en el que se destacaba por su desarrollo uno de los pies, cuajado de fruto normal, fisiológico, llamándoles la atención, no sólo el hecho de que el fruto no respondiera a la naturaleza de pie silvestre sino lo enorme de la produccción y, más que todo , a la forma arracimada del fruto; fenómeno debido a la floración múltiple de la planta, que agrupa las flores hasta dar siete u ocho en cada pedúnculo. Fué arrancada la planta y trasladada a Ayelo de Malferit, donde se plantó entre otras variedades corrientes en el país, destacándose de todas ellas por su gran desarrollo y proporcionando a su propietario cosechas verdaderamente fantásticas, entre ellas una de 340 kilogramos de fruto.”

Capçalera d’una carta del Centre Vitícola i Olivicola fundat per Bautista Aparici.

Va ser introduïda al mercat agrari nacional e internacional per l’aieloner Batiste Aparici Belda, gran comerciant de finals del segle XIX i començament del segle XX.

Batiste va nàixer a Aielo de Malferit un 24 d’abril de 1857, era fill de Juan Bautista Aparici Bataller, d’ofici moliner i de Josefa Belda Juan. Tenia dos germanes  Mª Salvadora i Mª Magdalena.

El ti Aparici, com era conegut al poble, va dur endavant molts negocis, entre ells el de licors, el de la llum, els barbats... Poc sabem dels començaments empresarials de Batiste, només que va ser finançat pel seu oncle Fulgencio Belda que ja a l’any 1840 posseïa un negoci d’alcohol. També dedicava molt de temps a contribuir al benestar dels veïns d’Aielo, però estos no són els temes que ens ocupen en estos moments. Nosaltres anem a parar només en una xicoteta part d’una de les seues facetes: l’agrícola.

Conten que Batiste, sense saber les idees de l’americà Keynes donades a conèixer als anys 30 per a solucionar la crisis del 29, ja les aplicava. I així per tal d’ajudar als homes aturats d’Aielo a que portaren jornals a casa, el que feia Batiste era donar-los feines tan poc productives com fer marges als bancals de la seua propietat. 

Portada i contraportada del llibret propagandístic de Batiste Aparici escrit en francés on es veu una olivera changlotera l’any 1917 que després de 20 anys de ser plantada ja feia una producció de 245 quilos d’olives. Davant d’estes dades cal ressaltar que a l’any 1897 ja es cultivava la changlotera a Aielo.

Batiste a principi  del segle XX, va crear el “Centro Vitícola y Olivícola Ayelense”. Generalment mamprenia tots els negocis de manera individual però ens consta que esporàdicament feia junta amb altres empresaris, com la dels anys 20, quan es va associar amb Vicente Juan, Vicente Barber, Rosendo Sancho i el seu nebot Emilio Castelló.

El “Centro Viticola y Olivicola Ayelense” abans de trobar la changlotera, disposava d’un viver que produïa vides americanes. En trobar de manera fortuïta la nova variant d’olivera, Batiste va decidir comerciar este cultiu agrari incloent-lo al seu catàleg de productes agraris junt a altres com ametllers i arbres fruiters.

La Biblioteca d’Aielo de Malferit, ha aconseguit una carta datada el 30 d’agost de 1928, amb capçalera de Rosendo Sancho. L’estudi d’esta capçalera és molt interessant per entendre la manera gràfica de promocionar els productes. I és que clarament mostra tot el que la casa oferia: un gravat de l’olivera changlotera, xanglots de raïm... A més a més l’estudi del contingut de la carta ens aporta informació sobre la història del barbat a Aielo.

Carta de Rosendo Sancho on destaca la completa capçalera

El procés del cultiu de la changlotera començava quan els treballadors aconseguien a les serres d’Aielo les olivardes o planters bords d’olivera que després era l’empelt d’esta variant de Changlot Real. 

La comercialització es va posar en marxa a gran escala distribuint-ho per tot arreu. Per promocionar-ho conten que Batiste va anar a una exposició de principis del segle XX a Madrid amb una gran olivera que va ser arrancada de soca-rel directament d’Aielo i portada a la capital d’Espanya, expressament per ser admirada de primera mà.

En Espanya el nou cultiu aieloner es va comercialitzar majoritàriament per la part d’Andalusia. A Jaén i Córdova les grans extensions d’oliveres que podem admirar hui en dia, són originaries dels vivers d’Aielo. 

Era Emilio Castelló Domenech el que solia viatjar a esta zona andalusa comercialitzant tots els diversos productes agraris que es produïen  a les plantacions d’Aielo. Una vegada fetes les vendes, solia emportar-se quadrilles d’homes dels poble per empeltar les oliveres als bancals andalusos. 

Emilio Castelló Domenech al costat d'una changlotera en terres andaluces

L’expansió del producte arribà fora de les nostres fronteres. Es conserva a l’arxiu municipal d’Aielo un llibret de mesures de 15 x 10 escrit en francès que demostra la difusió a l’estranger de la changlotera. És un  llibret propagandístic on destaquen algunes frases reclam que expliquen clarament com plantant l’olivera Changlot Real, la producció d’oli anava a augmentar i per tant els agricultors augmentarien la seua riquesa. El llibret a més a més, afegeix unes notes sobre la plantació i la cultura de l’olivera dirigida als olivicultors. Estes notes estan escrites amb un estil directe que clarament estan pensades per incitar al llaurador a comprar.

(foto:6)

Altre fet que demostra la difusió del cultiu aieloner és el que conta Vicente Sanz (últim president de la Central Viticola y Olivicola Ayelense), segons paraules del seu sogre Vicente Juan. Vicent explica com en una ocasió aconseguiren una gran encomanda de planter de Changlot Reial per a un comprador de l’Argentina. Mobilitzaren a tots els jornalers del poble, preparant amb molta cura i temps esta venda. Una vegada feta, ho enviaren cap al seu destí argentí. En arribar hi, el comprador no va voler pagar el rebut posant com a falsa excusa que el planter tenia un defecte. 

Front a esta situació calia prendre mesures i la idea inicial era tornar a l’Argentina a reclamar els diners no cobrats, tanmateix just va esclatar la guerra civil a Espanya i l’assumpte de l’encomanda no pagada es va tenir que paralitzar i aplaçar fins acabar la guerra. Però una vegada acabada tampoc es va poder fer el viatge a l’Argentina i Batiste va perdre tots els diners invertits.

Molts anys després, a la dècada dels 50, Alfredo Castelló faria un viatge a l’Argentina i va visitar els bancals del deutor, trobant-se amb la sorpresa de veure els terrenys plantats amb les oliveres changloteres d’Aielo i a més a més amb un aspecte immillorable.

Batiste Aparici va morir el 25 de març de 1942, als 85 anys i la seua tomba s’identifica fàcilment perquè esta decorada amb pàmpols de raïm.

Emilio Castelló Domenech amb la seua família

Va ser el nebot de Batiste, Emilio Castelló Domenech qui va continuar amb el negoci viticultor i olivicola. Ho vegem als seus llibres de propaganda on queda especificat que és el successor de la casa de Bautista Aparici, primera casa introductora en Espanya dels afamats empelts de Mr Richter, de Montpellier.

La idea dels llibrets iniciada per Batiste havia estat un punt clau en la difusió del producte i Emilio va seguir editant els llibrets però esta vegada introduint unes innovacions que millorarien la comercialització.

En els nous llibrets propagandístics, s’afegien cartes de presentació del producte, fotos de l’arbre i el fruit, més informació de les virtuts de la planta concretant el gran numero de quilograms que podia produir una collita d’estes olives, i fins i tot en un d’ells, es pot llegir una carta autògrafa dirigida al seu antecessor D. Bautista Aparici escrita per l’enginyer agrònom Excmo Sr D. Nicolás Garcia de los Salmones, director de l’Escola Ampelogràfica central.

Llibret d'Emilio Castelló. Si vols vore i passar les fulles clica ací

En els llibrets conservats podem llegir com Emilio Castelló seguia emprant formules comercials per atraure al comprador. 

“¡Gran exito! Olivo fenómeno changlot real”“Esta casa garantiza la autenticidad de sus plantas”“Estabecimiento montado con arreglo a los útimos adelantos de la Ciencia    Ampelográfica”.    

Per a promocionar el changlot real també preparaven unes meticuloses capçaleres a les cartes i unes estudiades targetes postals on s’evidencia la raó per què a estes oliveres li posaren el nom changlotera: simplement perquè semblen un xanglot de raïm.

Targeta postal

Hui en dia els llauradors d’Aielo continuen valorant esta varietat d’olivera changlotera i la tenen als seus bancals. 

Només cal fer una caminada pels camps aieloners per trobar-ne moltes i poder admirar la seua copa espectacular i la gran collita que produeixen a l’hivern.

Les autores baix d'una changlotera centenària en el terme d'Aielo de Malferit

Només cal preguntar als propietaris de les oliveres i ens parlaran meravelles d’este arbre. 

Aielo va ser bressol de l’olivera Changlot Real, forma part del nostre patrimoni rural, part indiscutible del patrimoni cultural. S’ha de protegir pel benefici nostre i de la nostra historia agrària encara poc estudiada.

Mª Jesús Juan i Mariló Sanz. Publicat en el Llibre de Festes de 2009. El nostre agraïment a Vicente Sanz, i als germans Emilio, Salvador i Amparín Castelló Colomer.

Notas sobre plantación y cultivo del olivo "Changlot Real"

Publish at Calaméo or browse others.

Bibliografia:

-VARIEDADES DE OLIVO CULTIVADAS EN LA COMUNIDAD VALENCIANA.-Valencia: Generalitat Valenciana, 2001

-Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Aielo de Malferit:

CENTRE VITICOLE ET OLIVICOLE AYELENSE/ Bautista Aparici y Compª.- Ayelo de Malferit (Valencia-Espagne).

-Fons Local de la Biblioteca Pública Municipal “Degà Ortiz i Sanz”: 

CENTRO VITÍCOLA Y OLIVÍCOLA AYELENSE. GRANDES VIVEROS DE VIDES AMERICANAS Y OLIVOS/ Emilio Castelló.-Ayelo de Malferit (Valencia-España).

-Material gràfic procedent del fons local de labiblioteca.
http://diversidadagroambiental.aragon.es/index.php/mod.conts/mem.detalle/relcategoria.5044/id.633/chk.c3057fdd33efc67ac65dca4fad29feb4

Sobre la "Changlot Real" en Argentina:
http://ferioliva.blogspot.com/2009/03/variedades-de-aceitunas-changlot-real.html
http://institucional.mendoza.edu.ar/proyectos/museo1/flora/95ps/changlot.htm