Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

lunes, 1 de noviembre de 2010

Tots Sants

...





Fotografies realitzades per Rafa Morant i Mariló Sanz. Les fotos en blanc i negre són de L'Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Degà Ortiz. Muntatge fotogràfic: Noelia Vidal.


3 comentarios:

  1. Enhorabona! un treball excel•lent per a celebrar la festa de Tots Sants, ampli, encara podríeu contemplar mes facetes de la festa tant popular (menjar, flors, neteja, tradició, anècdotes).
    D’este llistat de tombes heu deixat fora la tomba mes vella d’Aielo (segons vosaltres) es comprensible, no te cabuda en este treball pensat i elaborat sols per al cementeri.
    Vos propose que per al proper any reviseu el treball de la Beata Agnès que teniu publicat al programa de festes i prepareu una entrada resumida a esta lapida quasi que es pot dir abandonada.
    M’agrada l’estil de treball que teniu, felicitacions

    ResponderEliminar
  2. No recorde eixe article?, podríeu dirme en quin llibre de festes esta publicat?.

    ResponderEliminar
  3. És cert que hi ha molts altres aspectes a tractar sobre el tema de Tots sants. Des del blog volem traure-ho a la llum però serà en altres anys. Som un blog jove amb intencions de durar molt de temps i la informació l’hem d’anar mostrant a poc a poc.
    La persona que ha escrit el primer comentari, demostrant que també llig altres articles que escrivim, ha “descobert” part d’informació reservada per a altre moment i com molt bé diu, hi ha al poble una tomba més antiga (de l’any 1821) de la qual no hem parlat en esta ocasió per estar emplaçada a l'ermita.

    I per contestar el segon comentari cal dir que està informació està a l’article del llibre de festes de l’any 2002: “Mª Ines Ribes Castelló personatge d’Aielo de Malferit, anònim i oblidat”.

    Aprofite, en nom de tots els que tirem endavant estes pàgines d'història, per agrair les felicitacions rebudes, que en este tema dedicat especialment als avatpassats, han sigut moltes.

    ResponderEliminar