Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

martes, 7 de junio de 2011

El Rebost de Maruja: Una mermelada "d’albercocs de la galta roja"





 por
Luz Ortiz García-Bustelo*


Mi amiga Mª Jesús sabe que soy golosa, pero de fruta dulce. Por tanto mis recetas favoritas son las de postres de fruta. Son muy sanos porque su base es fructosa.




He aquí una receta de mermelada de albaricoques de la “galta roja”. Se trata de utilizarlos muy maduros. Se lavan, se parten, se les quitan los huesos. Se pesan. Se ponen a cocer en una cacerola o puchero de acero utilizado sólo para confituras. Se añade la mitad  de su peso en azúcar.







Que cuezan a fuego fuerte para que suelten la gelatina, que hará de conservante, durante 20 minutos y no más. Deshechos y con aspecto de  crema,  se pasan a botes bien limpios y secos.




Previamente se habrá preparado un puchero enorme con agua hirviendo. Allí se meterán los botes con la mermelada caliente, bien cerrados, donde se mantendrán hirviendo 15 minutos para que se cierren al vacío. Se sacarán a la mañana siguiente cuando el agua se haya enfriado (en caso contrario se romperían). Antes de guardarlos, se debe poner una etiqueta con el nombre de la mermelada y la fecha.

¡Que disfrutéis haciéndola!

*Luz Ortiz ha sido bibliotecaria en Agullent hasta su reciente jubilación. Fotos de la autora.



6 comentarios:

  1. Muy atinada esta receta, es una lastima que siendo Aielo un pueblo productor de albaricoques no los utilicemos para mas cosas, solo su comercialización y poco mas.
    Tengo una amiga que tambien hace mermelada peró ella no hierve los botes al baño de Maria, me comenta que como hace poca confitura, suele conguelarlos o guardarlos en la nevera.
    Espero que continueis con esta etiqueta, ha todas nos gusta cocinar y pronto llegaran los higos…

    ResponderEliminar
  2. Este cap de setmana pallucaré en el bancal d'albercoquers i els més blanets els gastaré per a fer esta mermelada casera que sembla tan bona.

    ResponderEliminar
  3. Que llàstima no haver sabut la recepta de la melmelada abans, ja que ara ja no en queden, ara on està la melmelada és al terra baix dels albercoquers. De tota manera moltes gràcies per la recepta.
    Al mateix temps voldria preguntar si per a fer la melmelada de qualsevol altra fruita es posa també la mitad del seu pes en sucre.

    Anime a Luz per a què continue mostrant-mos cosetes de les que ella sap i que a tots ens interessen.

    ResponderEliminar
  4. Anònim de dalt, no et desesperes, encara tens temps de fer-la si eres de la Vall d'Albaida.

    En qualsevol bancal d'albercoquers que vajes, si mires bé, en trobaràs dels que s'han deixat els collidors i van a perdre's. Podràs emportar-te els millors albercocs, que són els que maduren en l'arbre durant dies. Dolços com la mel.

    I encara que el bancal no siga teu, ningú et dirà res per pallucar uns poalets d'albercocs.

    Ara no tens excusa. Que gaudeixques fent-la i menjant-la.

    ResponderEliminar
  5. He aplicat aquesta recepta per a confitar ciruelos rojos, ja que tinc un arbre al hort i en tenía molts i tots a l´hora i per donarlos profit els he fet mermelada, per cert bonissims. Desde Cullera, gracies per el consell culinari a Maruja. Vos segueixc molt. Enhorabona y salutacións.

    ResponderEliminar
  6. Molt bona la idea de canviar albercocs per ciruelos, segur que algú en llegir que t’ha eixit tan bo prova a fer-ho també.

    Ens alegrem que t’agrade esta secció abastida sobre tot amb el receptari heretat per Mª Jesús de sa mare Maruja Colomer, qui no només ens va deixar receptes de cuina sinó també ens va contar molt d’història i tradició del poble.
    Maruja també s’alegraria veient la bona acollida que té el seu legat culinari en la secció creada en el seu honor. Tanmateix en el cas de la melmelada, les gràcies les has de donar a una col•laboradora d’Agullent que va voler aportar la recepta que estava fent per aprofitar uns basquets d’albercocs que li donaren gent d’Aielo.

    Ah¡ i gràcies per seguir el que fem al blog, tot el que s’escriu no té sentit si no hi ha fidels seguidors que ho lligen.

    ResponderEliminar