Ernesto Egea Castelló. |
Hui, en sentit figuratiu, anem a “soltar el rotllo”.
I és que dins d’un rotllo o cilindre metàl·lic, també conegut com canut, que ha conservat la família de l’aieloner Ernesto Egea Castelló, està guardat l’historial militar acumulat durant tots els seus anys de servei a l’exèrcit. Així sabem que Ernesto Egea nascut el dia 29 de gener de 1887, d’ofici llaurador i allistat com soldat en la remesa de 1908, va participar a la setmana tràgica de Barcelona mentre feia el servei militar en dita ciutat i va ser condecorat amb la creu de plata Mèrit Militar amb distintiu roig pels serveis prestats i mèrits aconseguits durant els fets ocorreguts els dies 26 al 31 de juliol de 1909 a Barcelona.
“...hasta el 27 julio que marchó a Barcelona con objeto de reprimir los graves sucesos que en ella ocurrieron, asistiendo a los fuegos que con los revoltosos sostuvo en el clot los días 28 y 29 de julio continuando hasta el 3 de agosto que regresó a Gerona habiendo sido felicitado por su brillante comportamiento...” ( 1909)
“...Por ROC. De 10 septiembre se le concede la cruz de plata del M.M con distintivo rojo por los servicios prestados y meritos contraídos durante los sucesos ocurridos en la provincia de Barcelona los días del 26 al 31 de julio de 1909...” ( 1910)
Curiosament la frase feta “soltar el rotllo “, tan coneguda i utilitzada per tot arreu entre la jovenalla actual, ve d’aquells temps del passat quan els soldats passaven molts anys fora de casa complint obligatòriament el servei militar. Als soldats se’ls donava en ser llicenciats, un tub metàl·lic que contenien uns fulls on s’especificaven les campanyes militars, lluites o guerres en les quals havien participat. Els escrits, tres o quatre fulls segons casos, també detallaven l’avaluació de la conducta i la majoria de les vegades especificaven lloances de l’acció realitzada. Els joves soldats, enorgullits i impacients, no veien el moment de mostrar el contingut del canut als seus familiars i amics però s’hi trobaven amb el problema que la majoria eren analfabets i no sabien llegir. La solució era aprendre de memòria l’enumeració de “batalletes” i condecoracions atorgades, per a la qual cosa se les enginyaven per buscar algú que els ho llegira moltes vegades i així aconseguir memoritzar-ho i poder recitar-ho en tornar a casa com si fos un discurs, on segurament en molts casos la veritat escrita als fulls, l’oficial i segellada per l’organisme corresponent, es veia exagerada per augmentar la heroïcitat de l’acció militar viscuda.
És per això que començà a dir-se d’aquella persona que soltava un discurs més llarg del que tocava, que estava “soltant el rotllo”.
Este és el tercer canut procedent de soldats dels que ens parlen gent d’Aielo mentre escorcollem en passatges militars del nostre passat, dos d’ells els tinguérem a les mans. Per tant esta és la tercera vegada que “soltem el rotllo” descobrint el contingut dels fulls enrotllats dins del canut.
Cert que és un privilegi poder tocar i veure estos cilindres metàl·lics, de forma i grandària diferent segons la procedència i un goig poder llegir i poder compartir la informació dels fulls de l’interior que constitueixen una parcel·la de vida que no solament mostra a la persona de qui es parla, sinó uns fets històrics que involucraren tanta gent i que tingueren tantes repercussions en la vida de tots.
I així junt a la fotografia del preciós canut porta-documents on es guarda tot, que és de llanda i amb motius militars pintats, els mostrem la documentació militar conservada que són tres folis: un primer full que és el que encapçala i que acredita la llicencia total d’Ernesto Egea després d’haver complit el compromís amb l’exèrcit i dos més, on s’especifica per anys l’informe militar.
Mª Jesús Juan i Mariló Sanz. Fotos: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz.
*Agraïm a Luis Egea el fet de mostrar-nos el canut i facilitar-nos la documentació militar guardada dins.
Ja fa dies que no havia entrat i m'he trobat amb este "rotllo" interessant...podrieu contar més historietes com esta explicant d'on venen altres expressions que gastem tant.
ResponderEliminar