Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

lunes, 22 de noviembre de 2010

Un aieloner en les Corts de Cadis



.




La Junta de Cadis convoca al poble a recolzar la Constitució de 1812. Pedro Aparici y Ortiz, nascut a Ayelo de Malferit, fou un dels 184 diputats que van signar la seua aprovació



PERE APARICI I ORTIZ

Ayelo de Malferit, 1762 - València, 1829. Va ser advocat dels Reials Consells, relator de lo civil de la Reial Audiència de València, i diputat en les Corts de Cadis entre els anys 1811 a 1813.



Escric aquestes notes sobre la vida de Pere Aparici per a la festa de Sant Antoni
amb el meu pensament en la mort que va tenir el meu xicotet gos Blaqui,
la qual va ocórrer en juliol passat en les proximitats de la caseta Ortiz.
FERNANDO GOBERNA I ORTIZ.


El nostre paisà Pere Aparici i Ortiz va nàixer en 1762 (així es pot veure en el valuós Index Juan Bautista Bataller de l'arxiu parroquial). Era un del fills del matrimoni format per la germana major del canonge Ortiz (Josep Ortiz i Sanz que va ser un dels més destacats il·lustrats espanyols de l'època dels regnats de Carles III i Carles IV), Vicenta i el llaurador Antonio Aparici. Sembla que, tal i com vaig dir en el programa de l'any passat, tenien la seua casa al carrer de Sant Antoni, així que Pere va ser un dels xiquets d'aquest veïnat del carrer vell.

Quan va tenir l'edat Pere es va traslladar a València per tal d'estudiar a la Universitat, volia estudiar la carrera de dret. Així, en 1783 (quan son oncle el canonge Ortiz estava a punt de tornar de Roma) va obtenir el títol de grau, i, posteriorment, en 1787 (l'any de la publicació del Vitruvio de son oncle) el d'advocat dels Reials Consells després d'haver passat les proves en la Reial Audiència de València. Un any després va contraure matrimoni amb Benita García Ibáñez que era natural de Ibi. Van tenir la seua casa en la històrica plaça de Sant Lluís Bertran de la València d' aquells anys.


Plaça de Sant Lluís Bertran en València, on van viure P. Aparici i la seua família



En 1792 va ser nomenat per a formar part de la Junta de Govern Econòmic del Col·legi d'Advocats de la propia València; i en 1796, després de guanyar un concurs-oposició, ocupa la vacant de relator de lo civil d'aquella Reial Audiència.

Al principi de la Guerra de la Independència (1808 - 1814), quan en la ciutat es va anunciar, per la Junta Central, la convocatòria de les Corts, Pere va ser elegit representant de la parròquia de Sant Esteban per a formar part de la junta d'electors. Celebrada aquesta junta en febrer de 1810 amb la finalitat d'elegir als disset diputats i quatre suplents que corresponien a la demarcació territorial del Regne de València, Pere, per sorteig, va eixir el primer del quatre suplents.

El 9 de gener de 1811 li va ser comunicada l'orde de la Junta de Presidència de les Corts per a que es traslladara a Cadis per a ocupar un lloc de diputat en substitució de D. Josep Caro, al qual no se l'havia acceptat l'acta per no ser natural del regne de València.

El viatge per anar a Cadis el va fer amb tota la seua família. En gener de 1811 estava en Alacant esperant poder embarcar-se en algun vaixell cap a Cadis (hi ha que tenir en compte que gran part de territori espanyol estava ocupat per les tropes franceses), finalment ho va aconseguir y arribà a l'Illa de San Fernando (que està prop de Cadis) on estava reunit el congres. El 9 de febrer, pocs dies abans del trasllat de les Corts a la pròpia Cadis, Pere va jurar el càrrec de diputat. En aquesta ciutat, que estava assetjada per les tropes franceses, tindrien lloc, en l'Oratori de San Felipe Neri, les sessions de les Corts Extraordinàries a les quals ell va acudir com a diputat. El seu fill Josep Aparici i García va quedar en l'Isla de San Fernando per a estudiar en l'acadèmia militar (va arribar a ser un destacat historiador de temes militars i membre de l'Acadèmia de la Història).



Passaport atorgat a D. Pedro Aparici y Ortiz. València 8 de gener de 1811. Encara que Cadis estava bloquejada pels francesos, Aparici va entrar en la ciutat el 30 de gener acompanyat per la seua dona, dos fills i un criat. Foto: Archivo Histórico Provincial de Cádiz. Junta de Andalucía

El 18 de aquest mateix mes de febrer de 1811 Pere va ser designat per a formar part de la comissió de poders del Congrés, i el 24 d'abril següent, per a un temps de tres mesos tal i com deia el reglament de les Corts, va ser elegit per al càrrec de un dels dos secretaris de la cambra (poc després el numero de secretaris s' ampliaria a quatre).

La primera intervenció d' importància de Pere com a parlamentari va ser en la sessió del 9 de juny d'aquest 1811 quan es debatia sobre el decret d'abolició dels senyorius jurisdiccionals (recordem que Ayelo estava sotmés a aquest règim), per a defendre la seua abolició. El 9 de juliol següent va ser nomenat per a formar part de la comissió que tenia que encarregar-se de l'estudi de tot lo relacionat amb dit decret, el qual va ser aprovat el 6 d'agost d'aquest mateix any (per coincidència Ayelo celebraria, anys després, les festes patronals també el 6 d'agost de cada any).

De tots es conegut que el 18 de marc de 1812 va ser aprovada la primera constitució que va tenir Espanya (publicada el dia 19), amb la qual començava el parlamentarisme de l'època moderna. Pere va ser un dels cent huitanta i quatre diputats que va signar la seua aprovació i així consta al peu d' aquest text constitucional.



En les sessions d'aquestes Corts Extraordinàries del 31 de març i 1 d'abril del següent any 1813, Pere va llegir a la cambra la memòria que havia preparat sobre l'abolició del règim dels senyorius territorials en la qual fa menció del cas d'Ayelo (aquesta memòria va ser impresa després en València), la qual tractava sobre: que los dueños territoriales carecen de títulos legítimos para retener los raíces que dexaron los moriscos al tiempo de ser expelidos de España; y quanto le tuviesen, deben regularse los pagos de derechos enfitéuticos con que se concedieron dichos bienes.

L'última intervenció parlamentaria de Pere va ser en la sessió del 23 d'abril de aquest mateix any, quan es debatia una proposta de la comissió d'agricultura al respecte de l'alienació de terres no cultivades. En agost següent, poc després de que les Corts es traslladaren altra vegada a l'Isla de San Fernando pel perill del contagi, que hi havia en Cadis, de l'anomenada fiebre amarilla i coincidint, també, amb l'alçament del setge de les tropes franceses a la ciutat, Pere sol·licità a la cambra el permís per absentar-se per al temps que quedava fins a la conclusió de les sessions de les Corts Extraordinàries (van acabar el 27 de novembre, i després els diputats es van reunir en Madrid per començar les ordinàries el 14 de gener del següent any 1814). Pere deia en la seua petició que era per la seua família i la llarga absència de València, la qual també estava ja lliure de les tropes franceses. Així va tornar llavors a la ciutat on residia i al seu treball a la Reial Audiència; també va ser llavors quan es publicà la seua memòria sobre els senyorius territorials.


Cadis a principi del segle XIX. Una ciutat pròspera que vivia del comerç amb les colònies d'ultramar


Des de la restauració del poder absolut del rei Fernando VII, el 4 de maig de 1814, fins a la tornada del règim constitucional en 1820, Pere ja no va treballar a la Reial Audiència, residint, amb discreció, en la pròpia ciutat dedicat al seu treball d'advocat en el seu despatx al carrer Llopis. En l'anomenat Trienio Liberal, entre 1820 i 1823, tant sols apareix el seu nom en una llista amb els noms dels electors de la parròquia de San Salvador per a elegir càrrecs municipals.

Va morir a la ciutat de València el 25 de juliol de 1829 com a conseqüència de un atac d'apoplexia.

Ferràn Goberna i Ortiz. Publicat en el Llibre de les Festes del Carrer Sant Antoni de 2009. Fotos: Google Imatges. Peus de fotos: Redacció del blog

2 comentarios:

  1. s'ha fet aquest 12-3-2012 algún homenatge al nostre diputat de la PEPA i Aieloner ilustrat¿

    ResponderEliminar
  2. La celebració del bicentenari de les Corts de Cadis no és qüestió d'un dia. S'estan fent moltes activitats al respecte que impliquen als pobles que comptem amb un diputat de les Corts de Cadis. Aielo té a Pere Aparici i se li farà l'homenatge merescut des dels estaments guvernamentals. Arribat el moment el bloc d'història d'Aielo es fara ressó de l'esdeveniment.

    ResponderEliminar