Història d’Aielo de Malferit

CULTURA I LLIBERTAT:

Les biblioteques públiques en Aielo de Malferit

(1931-1939)

Educar significa formar persones amb capacitat crítica i, per tant, amb majors possibilitats de convertir-se en homes i dones lliures. La difusió de la cultura, el fer-la arribar als sectors tradicionalment més allunyats, entre els que es troben els nuclis rurals, la infància i les persones escassa o gens instruïdes, és un dels principis de la democratització de la cultura i va ser una de les guies de la política educativa de la IIª República Espanyola.

Aquesta democratització implica, per una banda, escolaritzar a la població i, per altra, lluitar contra l'anafabetisme. Ensenyar a llegir i a escriure és fonamental. Sobre tot si tenim en compte que en 1930 més del 50% de la població espanyola era analfabeta, i que, en concret l'index global arribava al 61 '74% en Aielo de Malferit.

Però la tasca educativa no acaba amb l'alfabetització. Cal també proporcionar mitjans per tal de continuar , millorar i aprofundir en ella i la creació de Biblioteques és ara i ha estat sempre una tasca bàsica a l'hora de permetre el lliure accés a la cultura. Apropar el saber al poble, donar-li possibilitats de conèixer les grans obres de la humanitat literàries, artístiques, científiques... significa ajudar-lo en la seua educació integral perquè no a soles es forma i augmenta el seu nivell intel·lectual sinó també el sentimental, potenciant-se els aspectes cognitius però també els afectius.

L'Ajuntament republicà d'Aielo de Malferit destaca per la seua preocupació per la compra de llibres per a les escoles públiques i el seu recolzament a la creació de diferents biblioteques al llarg dels anys 30, convertint-se en una de les poblacions de la Vall d'Albaida que compta avui en día, després de l'oblígada depuració de la postguerra, amb una representació més important d'aquestes biblioteques, tant en quantitat com en qualitat.

En un poble de la serra d'Andalucia la gent veu per primera vegada el cinema

gràcies a les "Misiones Pedagógicas". Foto: José Val del Omar

És el propi Ajuntament qui comença a ampliar la biblioteca escolar dins del marc de la millora de l'ensenyament públic, encetada per la Corporació anterior amb la construcció del nou edifici escolar, inaugurat en 1931. Els llibres d'Actes reflecteixen la compra de l'obra «El tesoro del hogar. Maternidad» i de l'Enciclopèdia Espasa-Calpe de 70 volums, i la seua donació a les escoles públiques.

«La Corporación habida cuenta del caudal de conocimientos prácticos que se detallan en la obra "El tesoro del hogar. Maternidad", acuerda por unanimidad adquirir 4 ejemplares de la obra de referencia con destino a la biblioteca de las Escuelas Públicas de esta Villa(1).

Examinada factura procedente de la Liga Internacional de Sanatorios, correspondiente a 4 ejemplares de la obra Maternidad, adquiridos con destino a las escuelas públicas, se acuerda su pago.» «Ceder la Enciclopedia Espasa-Calpe con carácter definitivo y en propiedad a la Biblioteca de las Escuelas Públicas Graduadas de Niños y Niñas de esta población.»(2).

Aquest desig de les instàncies municipals de popularització de la cultura es veuria completat amb la creació successiva de varies biblioteques per diferents institucions republicanas d'àmbit estatal. Els escassos exemplars que es conserven a hores d'ara en la biblioteca escolar ens permeten reconstruir una època i uns ideals de cultura i llibertat i ens criden l'atenció per tal de conserva-los com a testimoni per a les generacions posteriors.

I - LA BIBLIOTECA DE «MISIONES PEDAGÓGICAS»

Dins de l'esperit regeneracionista que animava la política educativa republicana destaca la fúndació del Patronat de «Misiones Pedagógicas» (1931), organisme que es dedicava a difondre la cultura per tot l'Estat. Per tal d 'acomplir aquest objectiu es realitzaven les anomenades «Misiones Pedagógicas», és a dir, grups de mestres, estudiants i artistes que es desplaçaven a poblacions amb greus problemes d'accés a la cultura per tal de representar obres de teatre, donar conferències, mostrar reproduccions d'obres d'art, projectar pel·lícules, en una paraula, acostar la cultura al poble.

Al mateix temps, creaven biblioteques bé de carácter escolar (destinades a les escoles) o populars (organitzades pels Ajuntaments). Cadascuna d'elles constava de 100 exemplars de temes variats, caracteritzant-se les escolars per estar constituïdes per llibres destinats als escolars i als mestres, i les populars dirigidas a públic adult. El fet de trobar en Aielo llibres que responen a ambdues característiques i un exemplar duplicat, ens fa pensar que, al igual que altres poblacions, es van crear els dos tipus de biblioteques.

Els !libres porten en les seues primeres pàgines el segell del Patronat, gràcies al qual hem pogut identificar-los com a part d'elles(3). Prova de la riquesa i varietat dels llibres que composaven la Biblioteca són els 29 exemplars que encara es conserven. Conm es pot comprovar en l'apèndix hi ha una nodrida representació dels autors clàssics de la literatura castellana i universal (cal, però, manifestar que no hi ha cap en valencià, aquesta és una de les crítiques que des dels sectors valencianistes es feren al centralismo del Patronat) sense menysprear els autors moderns, en poesía, teatro i novel·la, així com d'exemplars divulgatius de geografia, història, agricultura, astronomía, biografies de grans personatges històrics, arquitectura, apicultura, textos juvenils i pedagogía.

II- LA BIBLIOTECA DE «CULTURA POPULAR» I LA DE «MILICIAS DE LA CULTURA»

Esclatada la guerra, el Patronat de «Misiones Pedagógicas» es veuria substituit per altres organismes ideológicament més compromesos amb les premises dels partits del Front Popular, és a dir, partint deis mateixos pressupostos del Patronat de difondre la cultura i utilitzant mitjans molt semblants, ara es tracta també de formar política i ideológicament als combatents.

Amb aquesta finalitat neix «Cultura Popular», organisme independent, que tracta de coordinar els esforços culturals de diferents organitzacions del Front Popular i difondre la cultura en les seues diverses manifestacions. La seua activitat gira al voltant d'impartir cursos de cultura popuar representacions de teatre difusió de discos i creació de biblioteques.

La secció de biblioteques organitzava serveis de lectura en hospitals i fronts de guerra. La central s'instal·lá en Madrid i, en febrer de 1937, també en València, en el carrer La Paz, 23. Les biblioteques de guerra es composaven de «Biblioteces de Hogares del Soldado, de Hospitales y de Batallones»(4). Les de «Hogares» són confiades a Milicians de la Cultura que les aprofiten amb finalitasts didàctiques.

Cal senyalar que també en 1937 i en el mateix carrer La Paz estava ubicat el anomenat «Casal dels Sabuts» és a dir, la residència d'importants intel·lectuals evacuats de Madrid. Entre ells es trobava Antonio Machado i, tenint en compte que aquests escriptors signaven exemplars dels seus llibres distribuïts per «Cultura Popular», tot indica que l'exemplar de «Nuevas Canciones» que avui es conserva a l'escola d'Aielo i que en la seua primera pàgina té una signatura de «Machado» pot ser un autògraf del gran escriptor.

En Aielo de Malferit es crearia un «Hogar-Escuela» depenent del CRIM nº 11 i a càrrec de milicians de la cultura. Les «Milicias de la Cultura», creades en 1937, ja en ple conflicte bél·lic, estaven formades per mestres, professors, estudiants i instructors encarregats d'impartir als soldats ensenyaments de tipus elemental. Van nàixer amb la intenció d'instruir-los culturalment i política. Compartien la vida en el front i impartien les seues ensenyances en els moments d'esplai, posant l'accent en la lluita contra l'analfabetisme i en l'augment de la cultura, magra gairebé sempre, dels combatents, tractant d'ampliar les seues nocions de Matemátiques, Geografía, Història i d'altres coneixements... Els mitjans són semblats als de les Missions: organitzen biblioteques, ajuden a la creació d'escoles, realitzen emissions de ràdio, confeccionen periòdics murals i creen i recolzen els «Hogares del Combatiente», lloc de trobada cultural dels soldats.

Els llibres que composen la biblioteca, dirigits a un públic al qual s'ha de reafirmar políticament difereixen dels de la biblioteca escolar abans esmentada, tant en autors (ara són freqüents els anarquistas com Reclús, autors russos, marxistes) com en temes (s'introdueixen política, filosofia) encara que la finalitat és la mateixa: difondre la cultura, formar persones més lliures capaces de construïr una societat més igualitària. Malgrat les deficiències que, des de la nostra perspectiva actual trobem a aquestes experiències, cal reconèixer la seua preocupació per apropar poble i cultura, tasca en la que encara avui estem compromesos.

Mª del Carmen Agulló Díaz. Dra. Filosofía i CC. Educació.

Article publicat al Llibre de Festes de 1997.

NOTES:

(1) Llibre d'Actes de l'Ajuntament 1932. 17/03/1932.

(2) Traslado de 70 volúmenes Enciclopedia Espasa-Calpe de la Casa Consistorial a biblioteca de las escuelas en depósito. 6/04/1935. «Ceder la Enciclopedia Espasa-Calpe...28/07/1934. Llibre d'Actes de l'Ajuntament 1934-1935 nº8.

(3)Les col·leccions anaven acompanyades de plecs de paper fort per a forrar-los, protegint-los per tal que d'aquesta manera duraren més. També incorporaven cartonets de colors que servien de assenyaladors i que donaven consells pràctics per conservar els llibres en les millors condicions.

(4)La creació i funcionament de «Cultura Popular» i de «Milicias de la Cultura» es por seguir consultant FERNANDEZ SORIA, J.M. -«Educación y cultura en la Guerra Civil. España 1936-39». Ed. Nau llibres. València 1984.

APÉNDIX

LLIBRES QUE ES TROBEN A L'ESCOLA PUBLICA D'AIELO DE MALFERIT AMB EL SEGELL DEL «PATRONATO DE MISIONES PEDAGOGICAS»

ANONIMO: «Cien romances escogidos». Ed. Granada. Madrid.

MORETO: «Comedias». Ed. Prometeo. Valencia.

BECQUER, G. A.: «Obras escogidas». Compañía Iberoamericana de Publicaciones. Madrid.

PASTOR: Diego. «Lecturas geográficas: Asia y África». Seix Barral-Barcelona 1934.

PASTOR: Diego. «Lecturas geográficas: América y Oceanía». Seix Barral-Barcelona 1934.

PASTOR: Diego. «Lecturas geográficas: España y Portugal». Seix Barral-Barcelona 1934.

PASTOR: Diego. «Lecturas geográficas: Europa». Seix Barcal-Rarcelana 1934.

TINOCO: José. «La vida de los astros». Ed. Espasa-Calpe¬Madrid 1933. (Dos exemplars).

CELLINI: Benven. «Mi vida». M. Aguilar Madrid 1930. Colección «Grandes hombres».

SAMA PEREZ. Nic. «Los meteoros». Espasa-Calpe. Madrid 1930.

HERBERTSON, A.J. y ED.: «Geografía Humana». Ed. Seix Barral-Barcelona 1933.

RUIZ Y PABLO A.: «Vida de Livingstone». Ed. Seix Barral-Barcelona 1930.

LAMPEREZ Y ROMEA, V: «Historia de la arquitectura cristiana». Ed. Espasa-Calpe. Madrid 1930.

VERNE Julio. «Cinco semanas en globo» - Saenz de Jubera Hnos. Madrid. Volum 1. O. C.

SHAKESPEARE, W.: Romeo y Julieta», «Bien está lo que bien acaba» y «Comedia de equivocaciones». Ed. Prometeo. Valencia. Tomo III de las Obras Completas.

SANTELMO, .L: «Vida de Benjamín Franklin». Ed. Seix Barral-Barcelona 1930.

MIRO Gabriel: «Libro de Sigüenza». Biblioteca Nueva. Madrid. Volumen VI.O. V-C.

CERVANTES Miguel. «El ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha». Ed. Sopena. Barcelona 1931.

MOLIERE: «El enfermo de aprensión». Ed. Calpe.

ESCALERA FM. y SUDA, E.: «Abejas y colmenas»- S. Aguirre impresor. Madrid 1933.

PESTALOZZI: «Como enseña Gertrudis a sus hijos». Ed. Espasa-Calpe. Madrid 1933. (Traducción de Lorenzo Luzuriaga y prólogo de Luis de Zulueta).

STEVENSON, R.L.: «La isla del tesoro». Ed. Juventud-Barcelona 1934.

POCH NOGUER, J.: «Vida Gloriosa de Leonardo da Vínci». Ed. Araluce. Barcelona.

QUEVEDO Y VILLEGAS, F.: Los sueños: «El sueño de las calaveras», «El alguacil alguacilado» y «Las zahurdas de Platón». Ed. Calpe-Madrid 1922. Tomo L

HOFFMAN: «El tonelero de Nuremberg»y «Los invisibles». Compañía Ibero America de Publicaciones. Madrid.

CALDERON DE LA BARCA, P.: Teatro: «La vida es sueño», «Mañanas de abril y mayo» y «Fieras afemina amor». Prometeo. Valencia (Colección clásicos españoles).

PARDO BAZAN, E.: «Cuentos de Maríneda». Ed. Pueyo. Madrid. Tomo V d'O. C.

VVAA.: «Catecismos del agricultor y del ganadero». Ed. Espasa-Calpe. Recull de:

- Lapazarán, José C. «Cómo se elige un arado». Madrid. 1932.

- García Luzón, M. «Cómo se compra un abono». Madrid 1934.

- Matallana Revuelta, G. «El barbecho». Madrid 1933.

- González Quijano, P. M. «Cómo se mide un campo». Madrid 1933.

- Sama, N. «La predicción del tiempo en agricultura». Madrid 1933.

- Sama. N. «Tormentas y granizadas». Madrid 1933.

LLIBRES AMB ELS SEGELLS DE «MINISTERIO DE INSTRUCCION PUBLICA Y SANIDAD - MILICIAS DE LA CULTURA. CRIM N.º 11. ACANTONAMIENTO A» I «ACANTONAMIENTO MILITAR DE INSTRUCCION A - COMISARIADO»

IRVING W:«Cuentos de la Alhambra». Ed. Prometeo Valencia

REGALADO GONZÁLEZ, A.: «Antología de prosistas modernos».Sáez Hermanos. Madrid 15 de noviembre de 1935.

CHEJOV, A.: «Historia de una anguila». Calpe-Madrid 1922.

CERVANTES, Miguel: Teatro selecto: «Los baños de Argel», «La entretenida», «La guarda cuidadosa» , «La cueva de Salamanca».Ed. Prometeo. Valencia.

MORETO: Comedias: «Primero es la honra», «La ocasión hace al ladrón» y «El lindo D. Diego».

VALLE INCLÁN, R.M.: «Tablado de marionetas» Compañía Ibero Americana de Publicaciones». Madrid 1930.

WELLS, H.G.: «La dictadura de Mr. Parham». Ed. M. Aguilar Madrid 1931.

MACHADO, A: «Nuevas cancioness». Ed. Mundo latino

BERGSON, E. «La risa» (ensayo sobre la significación de lo cómico). Ed. Prometeo. Valencia

MEUNIER: «La leyenda dorada de los dioses y de los héroes ». Ed. M. Aguilar Madrid. Els llibres «Teatro selecto de Cervantes, «Teatro» de Moreto, «Cuentos de la Alhambra de Irving y «La risa» de Bergson, porten una dedicatòria que diu «Regalo de José Mira Bosch de P M., Miciliano de la Cultura» i la seua signatura.

LLIBRES QUE PORTEN EL SEGELL «HOGAR ESCUELA CRIM 11» VALENCIA.

RECLUS, E.: «La atmósfera».Publicaciones «Estudios Valencia.

RECLUS, E.: «Nieves, ríos y lagos». Publicaciones «Estudios». Valencia.

RECLUS, E.: «Nuestro planeta». Publicaciones «Estudios Valencia 1937. Porta el segell de «Cultura Popular».