La gent anava a peu per collir-los. També algunes
persones es traslladaven al poble del costat (L'Olleria, Ontinyent) a vendre'ls en la plaça quan a Aielo la
gent no els comprava,
“T'havies de guanyar la vida com fóra" comenten algunes persones majors. "Si era un bon any podies traure més que el jornal d'un día.", "Si no s'escamava molt en un dia podies fer un cabàs.".
Les autoritats tenien que intervenir, feien ban on es deia que no anaren a fer-ne perquè eren massa menuts. El guarda del terme multava si veis a algú collint-los. Els d'Aielo anaven a buscar-los en un cabás d'espart i els d'Ontinyent en cistelles.
Ontinyent, el cistellot i Aielo el cabasot.
Molt lluny no podien anar perquè no hi havia cotxes. Avui dia l'avidesa per fer més quilos o les furgades intenses i sistemàtiques poden fer malbé l'ecosistema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario