Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 23 de julio de 2010

Tragèdia durant les festes de 1935

.



Bous a la plaça del Palau d'Aielo de Malferit en els anys de la II República. (Procedència de la foto: Arxiu Fotogàfic Biblioteca Degà Ortiz. Juan José Tudela)




Sorolls d’alegria i de festa amb la música de les bandes i de les dolçaines pels carrers d’Aielo animant a tothom... imatges de molts forasters passejant pel poble... portes obertes per als familiars que venen de prop o els que venen de lluny solament una volta a l’any per estar el dia del Stm. Crist de la Pobresa junt a tota la família... dones engalanant els balcons amb els seus millors cobertors... llumenetes i banderetes variades omplint el poble de color... tot açò i més són les festes d’Aielo, les d’abans i les d’ara, les de sempre. Tot junt són suficients motius per voler estar a Aielo durant la primera setmana d’agost perquè qui coneix la festa sap que estos ingredients any rere any es repeteixen i sempre són especials.

Però, les festes de l’any 1935, serien diferents, un fet molt greu va ennegrir les festes patronals tan esperades per tots els aieloners durant l’any.

El greu succés va ser arreplegat per la premsa de l’època al periòdic El Sol, de Madrid, el dijous 8 d’agost de 1935.




El corresponsal, d’Ontinyent, relata al seu article que Aielo estava en festes i encara que no anomena l’acte que s’estava fent en el fatal moment del succeït, tanmateix podem assegurar que era el popular acte dels bous que ve repetint-se en Aielo des de temps ja oblidats i que malauradament cap document conegut per nosaltres pot certificar l’inici d’esta tradició tan arrelada.

L’acte dels bous a Aielo ha anat variant d’escenari al llarg del temps. Aquell any 1935, el bou anava solt per la Plaça Palau i un veí hi anava més content del que tocava pels efectes de la beguda. Generalment els efectes de l’alcohol entorpien la ment i quan s’està front un brau animal el cap s’ha d’estar totalment lúcid per evitar situacions perilloses. És el que passà aquell dia.

L’alcalde va prendre una decisió ràpida i sembla no molt acceptada donat el resultat final. La màxima autoritat del poble manà tancar aquell veí begut a la presó que estava situada a la mateixa plaça, a l’edifici de l’ajuntament.

Juan, que és així com li deien al desventurat, veient-se en semblant situació i segurament sense la capacitat d’enraonar i meditar clarament el que li estava passant, només va tenir l’ocurrència de llevar-se la faixa que portava enrotllada als pantalons i utilitzar-la com a ramal per a penjar-se dels barrots de la cel·la.

Com diu el periodista, el poble va quedar commogut i res content amb la decisió que havia pres l’autoritat, acusant-lo de no saber respectar el sentiment de festa i no entendre l’alegria del veïnat reflectit amb la consumició elevada de la cassalla aielonera i altres begudes populars.



No deixa de ser un tema polèmic i difícil però sobre les decisions preses i després de tants anys, no cal entrar a debat, perquè a més a més, ja se sap...mai plou a gust de tots.

El que està clar és que no seria plat de bon gust per a l’alcalde José Ortiz Pinter digerir totes les critiques rebudes simplement pel fet de complir amb el seu deure com autoritat responsable de la seguretat ciutadana i donar l’ordre de retirar del recinte a una persona que s’estava posant en perill davant del bou. Segurament si l’alcalde no haguera actuant així i, posem per cas, l’individu per la imprudència de portar excés d’alcohol al cos, haguera patit una envestida de l’animal amb conseqüències més o menys greus, tal volta la gent del poble també haguera expressat el seu desacord i sentiria la mateixa “gran efervescencia contra la primera autoridad”, per la raó abans expressada: mai plou a gust de tots.Resulta curiós i alhora estrany que al llibre d’actes dels plens de l’any 1935 no es fera cap menció al fet. Tal volta la corporació municipal i l’alcalde quedaren tan commoguts pel fet i la seua repercussió popular que no volgueren fer-ho constatar. Però com diem, és una suposició difícilment de corroborar. De la mateixa manera que podem suposar, coneixent la realitat social del moment, el que l’individu empresonat pensaria en veure’s tancat a la presó.

En aquells anys eren moltes les persones denunciades per escàndol públic a conseqüència de la seua addicció a la beguda. L’alcoholisme era un alarmant problema social que s’intentava erradicar amb fortes multes: la persona denunciada havia de pagar 15 pessetes que era un preu elevat per a l’època. En cas de no fer efectiu el seu pagament, la qual cosa era el més habitual, l’ajuntament embargava els bens del denunciat i si tampoc disposava de cap ben per abonar la denuncia, l’individu era empresonat durant un temps a la presó. Sabem que el sou d’un jornal a Aielo l’any 1950 era de 10 pessetes diàries treballant de sol a sol i a l’any 1953 es pujà el preu a 14 pessetes.

Així que podem fer-se idea del desembós tan elevat que podia suposar a persones amb caresties alimentaries, sanitàries o econòmiques...a persones com Juan que possiblement si l’alcohol el va deixar enraonar uns minuts seria per pensar el que li esperava amb la multa.
Malgrat l’intent fallit de trobar sobre el fet a les actes de l’ajuntament, no desistim en buscar sobre el succeït, i ho trobem al jutjat de pau. Així que és llegint l’acta de defunció conservada al seu arxiu com sabem un poc més sobre l’individu en qüestió, Juan Bautista Barber Martí i el seu trist final. L’acta amb data del dia 6 d’agost de 1935 (dia del Stm. Crist), la firma el jutge de pau que era Victor Reig Belda i el secretari present era Tomàs Martinez Martinez , tots dos inscriviren la defunció de Juan Bautista aleshores de 53 anys. I foren testimonis de l’acta els veïns Luis Requena Juan i Bautista Domenech Mompó.




Segons queda especificat era solter i natural d’Aielo, fill de Juan i Rosa, amb domicili al carrer Sants de la Pedra i de professió jornaler. A l’acta queda detallat que va morir a la presó el dia 5 d’agost a les 17’30 per penjament segons resultat de l’autòpsia.

Mariló Sanz i Mª Jesús Juan

1 comentario:

  1. Enhorabona i gràcies per cada treball que ací al blog ens oferiu per a fer-nos sabedors de tantes coses interesants.
    El que no fem comentaris als treballs no vol dir que siguen menys interessants sinó que estan excents de polèmica. Aquest no es el cas de Fernando, pense no es massa encertat que deixe de manifest tantes vegades la tendència política i les seues manies. Una persona tan intel·lectual pareix mentida que tinga eixos errors.

    ResponderEliminar