Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


viernes, 23 de julio de 2010



Crònica Negra a Aielo de Malferit.


Estes festes hem volgut rescatar dels arxius de premsa escrita un fet malaventurat que passà a l’Aielo de principis dels segle XX, es tracta d’un succeït emmarcat en la crònica negra de la secció periodística i que deixà trasbalsat els habitants del poble durant les festes de l’any 1935.

Amb este article comença una nova secció que ajuntarà tot allò que tingué lloc a Aielo envoltat de misteri, fets que ningú haguera volgut que passaren i que en el seu dia impressionarien els veïns.

És així com eixiran a la llum incidents sobre assassinats per robatoris o per gelosia, morts imprevisibles en circumstàncies no comuns com la que a continuació relatem...en definitiva casos tristos que de segur trencarien la rutina que aleshores envoltaria el poble i que els homes d’Aielo, de camí a l’horta o guanyant-se el jornal del dia i les dones als carrers del poble siga agranant a la porta de casa o de camí al mercat o al forn, portarien de boca en boca durant dies, sempre intentant saber més i moltes vegades inventant o tergiversant la realitat.

Buscarem, si són succeïts “relativament recents” en els records de la gent del poble que visqué els fets de manera directa o indirecta i té la sort de conservar-los en la memòria. Però per destriar la informació derivada dels habituals xafardejos, que a Aielo de segur tingueren lloc a les tavernes, botigues o als quatre cantons del poble, intentarem verificar el que ens diguen amb documentació escrita o també escorcollant arxius fotogràfics, mostrant així la mort des d’altra vessant.

No hay comentarios:

Publicar un comentario