JOSEFA ORTIZ ARQUES (Aielo de Malferit 1771-València 1859).

Josefa Ortiz Arques (Aielo de Malferit 1771-Valencia 1859)

Filla de Teresa Arqués Catalá (Alcoleja-Aielo de Malferit) i Joaquín Ortiz i Sanz (Aielo de Malferit). Naix a l’actual carrer Canonge Ortiz. El pare Joaquín, era llaurador, germà menor del Degà Josep Ortiz i Sanz. El matrimoni va tindre 9 fills. Josefa era la filla major i també era cosina del diputat Pere Aparici i Ortiz (Diputat a les Corts de Cadiz de 1812).

 A l’any 1788 l'oncle eclesiàstic i estudiós Josep Ortiz es trobava a Sant Felipe (Xàtiva), Josefa i els pares anaren a visitar-lo, i ella es quedaria a viure amb l'oncle, per a atendre’l en una malaltia que patia (febres palúdiques). A gener de 1789, Ortiz es traslladaria a Madrid, i Josefa amb 18 anys l’acompanyaria. A la posada de Xàtiva, carregaren els baüls en un carruatge de posta, sis jornades de viatge fins a arribar a la vila i Cort de Madrid. Josefa admiraria els grandiosos edificis, palaus, esglésies, passeig del Prado, Puerta d’Alcalà, jardins, fonts, estàtues, i amplis carrers. Arribaren a Madrid tres setmanes després de la proclamació del nou rei, Carles IV, però fins i tot, oncle i neboda pogueren gaudir dels festejos en honor al Rei, que arribaren fins al dia 30 de maig.

Josefa freqüentaria l’església de San Justo i Pastor, les tendes del barri de la Latina, i voltants de la plaça Major i Puerta del Sol.

Josep Ortiz era acadèmic de la Real Académia de San Carlos. Allí estudiava també el valencià i gravador, Tomás López Enguídanos. Josefa era amiga i va conéixer afamats valencians que residien a la Cort de Madrid, al gravador Rafael Esteve i al pintor Vicente López. També tenia amistat amb Bartolome Saiz Ureña, natural d’Ontinyent, que treballava en la Calcografia Real. Coneixeria a destacats personatges com el pintor Francisco de Goya i es relacionava amb gent culta, estudiosa i polítics de la cort. I participava de les festes, romeries, de la vida quotidiana i connectava amb la societat madrilenya.

Tomás López treballava en la Calcografia Real. Un dels seus importants i conegut treball seria l’encàrrec de làmines per a l’obra del botànic valencià Cavanilles “Observaciones sobre la historia natural, geogràfica, agrícola, población y Frutos dels Reyno de Valencia”, 1795. Cavanilles va dedicar unes quantes pàgines a Aielo.

Josefa, amb 22 anys, i Tomàs López Enguídanos, amb 20, es casaren a Madrid el dia 3 d’octubre de l’any 1793, a l’Església de San Martin, després de rebre el consentiment patern de Josefa i efectuar tots els corresponents tràmits.

El primer fill, Jose Tomás, vindria l'any 1795, i seria el padrí l'oncle Josep Ortiz. Després naixeria, Tomás (1796), Benito (1798), Salvador (1800), Juan (1801), Maria Justina (1803)i Pepa (1805), les dues xiquetes moriren albaetes, i Maria Teresa (1806).

En 1802 l'oncle Josep és nomenat pel rei Carlos IV, degà de la Col·legiata de Xàtiva. I el marit Tomàs era nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando.

A principis de la Guerra de la Independència (1808), Josefa fugiria de Madrid, estant embarassada i amb els seus sis fills. Es refugiaria en Aielo, i al poble va continuar vivint a casa dels pares, durant part d'aquesta guerra contra els francesos. El seu marit, també va estar en Aielo, en breus períodes de temps; i així a Aielo, van nàixer tres dels fills d'aquest matrimoni, Joaquín Pablo (1808), Josefa Dorotea (1810) i Margarita López Ortiz (1812) cega de naixement. L'any 1813 es traslladaria tota la família a València. L’últim fill de Josefa seria Fernando (1814). Desgraciadament, Fernando ja no coneixeria al seu pare, que faltaria a Madrid d’una infecció, un mes abans de nàixer el xiquet. Josefa quedaria viuda amb els seus deu fills. Tenia casa a València, al carrer Trinquet de Cavallers, propietat del marqués de Malferit, casa que adquiriria anys després. L’oncle, el degà Ortiz, l’ajudaria en tot, era padrí dels dotze fills de Josefa, i també en la seua educació, fins a la seua defunció, l'any 1822. Josefa Ortiz moriria a València l'any 1859. Allí seria soterrada.

Seria pels anys 1813, quan el pintor valencià i gran amic, Vicente López Portaña (1772-1850), pintaria uns quadres de Josefa i un altre de Tomás López Enguídanos. Actualment aquestes pintures les podem contemplar i es troben resguardades al Museu de Belles Arts de València. Podeu ampliar informació sobre Josefa i l'oncle Degà Ortiz i Sanz al programa de festes de 2000.

Josefa Ortiz Arques (Ayelo de Malferit 1771-Valencia 1859). Su vida en el Madrid del reinado de Carlos IV. Fernando Goberna Ortiz.