Pintures a l'Oratori de S.Miquel

.

Diana amb el gos

La recerca d’aquestes pintures va ser fortuïta, ni tan sols esperava vore-les, però, un dia parlant amb el nét del ti "Miguel de Maó”, em va comentar, que damunt la capella que jo estava fotografiant per a un treball, hi havien pintures més interessants del que jo podia imaginar.

Les primeres fotografies de les pintures les va fer el nét, ja que el seu accés, ara mateixa, és complex. Però ja la segona vegada vaig entrar jo, al igual que la tercera, aconseguint nous plans fotogràfics i noves “escenes” que partides i cobertes per algeps amaguen temes ben curiosos de tractar.

Apol·lo a la romana

Baixant de la plaça del Palau, veiem majestuosa i imponent la casa que avui en dia habita Miguel Barber Domenech i que va comprar el seu pare Josep Ramón Barber Calabuig cap a finals del XIX. Miguel Barber complirà enguany els noranta anys, si no m’enganye, i ja coneixia de petit les pintures allí dalt. Això pel que fa a la família que habita la casa des de fa uns cent anys o més aproximadament.

Abans teníem a la casa a Francesc Tormo Sanz, retor amb descendència albaidina i d’Adzeneta que va vindre a la Baronia d’Aielo de Malferit amb la seva germana cap a finals del XVIII, com indiquen els documents que trobem a l’Arxiu d’Ontinyent, que a més constaten que el 1791 ja és al poble on va morir el 1835.

Aquesta és la vista de l'escena del sopar, conta amb una amplaria considerable

Decoració d'arquitectura fingida en l'escena del sopar

Això deixa un període més o menys de 50 anys, en el qual no sabem qui va viure a la casa. Aqueix es el primer interrogant que es pot obrir i que possiblement siga clau per al descobriment de l’autoria o en tot cas, del mecenatge d’unes pintures que alguns qualifiquen com “interessants”, altres dient “ho ha fet una persona entesa en la matèria artística”….etc.

Altra qüestió a pensar, és la seva datació. Alguns professors meus de la carrera han coincidit que es pot tractar de pintures de finals del XVIII o el XIX, quelcom general per al que busque però interessant perquè a tots els ha intrigat qué fan aquelles pintures allí dalt.

Imatge d'una dona jove omplint cànters d’aigua amb gerres daurades i que, per falta de parts de l'escena, desconeguem el que vol representar.

Aquesta imatge està a la part superior de l'Apol·lo i la Diana i podria ser l'escena del bes, com la de Paolo i Francesca.

Segons alguns, el que representen són temes que qualsevol pot tractar, ja que tenim un Apol·lo, una Diana amb el seu gosset i cal ressaltar una escena grandíssima que ocupa la major part de la paret d’aproximadament uns tres metres de llarg i dos metres o més d’alta, emmarcada per frisos superiors e inferiors que mostra un grup de persones menjant en una taula en diagonal i un home a cavall; també hi ha imatges tapades baix de la calç i una d’elles que s’ha pogut vore és la d’una dona jove omplint cànters d’aigua amb gerres daurades. Tot suposadament amb certa profunditat, però que, amb la falta de parts de l’escena no podem donar-li un sentit més acord amb el que representa.

Les altres imatges a destacar i que ens poden donar eixa cronologia, és una més petita, que tindrà aproximadament un metre per un metre de grandària i que destaca perquè la figura apareix amb un barret, la qual cosa es pot veure en pintures de Goya cap el XIX. Altres escenes també tenen els frisos que l’emmarquen, però d’altres tenen una arquitectura fingida, que intenta emular aplacats “marmóreos” a la zona inferior.

Escena on es veu un home amb barret "Goyesco" i una dona mirant-lo de cara.

Amb l’ajuda de professors de la Facultat, he pogut saber que aquestes pintures són realitzades mitjançant la tècnica del fresc, amb retocs al “seco”, pels seus components amb base de calç i pigments “ferrosos”. Aquesta tècnica requeria, de certa destresa per a la seva realització i ens fa pensar que la persona que ho va fer era un entés en la matèria.

Per això hi ha altra qüestió a preguntar-se, almenys jo me l’ha pregunte. Potser hi hagués una connexió entre el Degà Ortiz i l’Acadèmia de Sant Carles de València per intercedir en la realització d’aquestes pintures a favor d’altra persona, que avui en dia desconeguem?. La resposta desgraciadament encara no la tinc.

Possible representació d'una corona de llorer que, tal volta, enmarcaria una imatge.

Gràcies a Fernando Goberna qui també em va guiar un poc i em donà altre fil del que tirar, sé que hi ha relació i contemporaneïtat de les pintures amb el que també fou família del Degà, Tomás Lopez Enguidanos, gravador de la Cort a Madrid que es va casar amb la seva neboda. Segons Fernando, Enguidanos va estar al poble. El problema està en trobar una relació amb aquesta gent i preguntar-se perquè pintar açó abans de la casa que estava fent-se el Degà al poble. Són preguntes que per ara no tenen resposta, i espere poder trobar-la.

Tornant a l’edifici, es creu que és el primer edifici eclesiàstic de la localitat i que segons documentació de Fernando Goberna, un dels Marquesos de Malferit, fou soterrat allí, fet que es remunta al segle XVI. Avui, segons fonts pròpies, la família actual té o tenia, el que abans podria ser una cripta com una mena de “bodegueta” particular. Més endavant cap principi del segle XVIII, quan s’edifica l’Església actual de Sant Pere Apòstol, la que després seria capella de Sant Miquel quedaria en segon pla però amb certa importància, ja que d’aquesta se celebraran festivitats en honor al sant i a la seva imatge (avui desapareguda).

Tres taulells ceràmics del terra que podem datar de la segona meitad del segle XVIII.

I per últim cal afegir que altra dada que ens pot guiar per a la seva datació és la composició del seu sòl, amb uns rajols decorats amb cistelles de fruites i flors que podrien ser aproximadament de la meitat del segle XVIII i que al poble els tenim com únics.

Amb açò la investigació està encetada i queda oberta a noves aportacions d’estudiosos o curiosos en la matèria que puguen desvetllar tots els interrogants que s’hi deriven. Potser algú tinga informació que done llum als dubtes plantejats.

Ferran Castelló Domenech*

*Ferran Castelló és estudiant d'Història de l'Art a l' Universitat de València.