Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


sábado, 9 de septiembre de 2017

TERME PARTICULAR DE LA CIUTAT DE XÀTIVA EN LA VALL D'ALBAIDA: AIELO DE MALFERIT

Plànol toponímic del terme d'Aielo de Malferit

En la comarca de la Vall d'Albaida, durant l'època foral formaven part de la contribució particular de la ciutat de Xàtiva els següents pobles, que ara estudiarem. Dels quatre quarters de la contribució particular de la ciutat, el primer era La Costera; el quart. Ènova i Castelló, i el segon i tercer corresponien a la Vall d'Albaida:

a) El segon quarter tenia per cap a l'Olleria poblada de cristians, i comprenia els actuals dos ter- mes d 'Aielo de Malferit i l'Olleria, i per tant les antigues alqueries de Porçons, Cairent, Atzueva Vinticinc, Galim, els Casals, Gafit, etc.

b) El tercer quarter eren els pobles de la vora del riu Albaida: els quatre pobles que comparteixen la sèquia comuna, Benissuera, Sant Pere, Guadassèquies i Bellús; Alfarrasí i Montaverner: Aquest darrer poblat de cristians, i que substitueix a la desapareguda Colata, fa de capital del districte i té la consideració «d'Aldea o Carrer de la ciutat».
Plànol toponímic del terme d'Aielo de Malferit
En situació estranya està Benigànim, aldea i carrer de la ciutat que potser cresqué després de la conquista i potser va arreplegar els habitants de les alqueries dels voltants, que hauria d'estar per proximitat en aquest quarter. Pensem que religiosament el quarter de l’Olleria estaria adjudicat a la Parròquia de Santa Tecla, mentre que el de Montaverner estaria a la Parròquia de Sant Pere, que fins i tot ha donat nom a un dels pobles. Majoritàriament catalans repoblarien el d'Olleria i aragonesos el de Montaverner En aquest darrer quedarien alqueries desaparegudes com Colata, Colatella, Rafal, Benimantell, Benalfaig, Beniabdó, Cartaina.

Començarem a estudiar la toponímia actual pel terme de:
Aielo desde la Cria Vella.
AIELO DE MALFERIT

Aquest poble està abundantment citat en el Repartiment, amb el nom d'Aielo, Yelo, sobretot en series amb altres alqueries: juntament amb Porçons, Cairent, Atzueva i Cafit, en un cas, i en un altre juntament amb Galim, Atzueva i Benalguazil. En ningú cas aquestes citacions es refereixen a Aielo de Rugat, per les altres alqueries amb les quals se citen, i  en tot cas podria referir-se a Ayelo de Rugat, l'alqueria de Yellas, que es concedeix a Llop de Bayló repartidor d'Ontinyent (n.º 1831, 2410 i 2870), i no és del tot segur perquè també podria referir-se a Aielo de Malferit.

LES CINC ALQUERIES DE PORÇONS, CAIRENT, AIELO, ATZUEVA I CAFIT N.º 1944, 1958 i 3026. 
«A Ramón de Gallach en propietat franca i lliure unes cases a Xàtiva franques i lliures, que limiten per un costat, amb les cases de Gil Malindre, per l'altre, amb una via pública, i per l'altre amb el corral de Ponç Guillem; i dos reals en el terme de la mateixa vila; i huit jovades de terra en la Vall d'Albaida en les alqueries que s'anomenen Cairent, Porçons Aielo, Adzueva i Cafit (Cayren, Porzonex, Ayello Zihueva et Hafif), 16 de maig 1248.

En 1958 s'afegeix algunes dades: que Ramón de Gallach és fill de Berenguer de Gallac, «de manera que el seu pare tinga l'ús-de-fruit de les susdites huit jovades i que les poseesca i les explote durant tots els dies de la seua vida. 2 d'agost 1248.

I a continuació tenim al fill de Berenguer:
N.º 1957, 2563 i 2931: «A Berenguer de Gallach, vuit jovades de terra en els termes de les alqueries anomenades Cairent, Porçons, Aielo, Adzueva i Cafit (Cayron, Porzonex, Ayello, Zihueva et Hafif) 2 d'agost. En 2931 se li donen setze jovades, cosa que cal interpretar com la suma de les huit que se li donen en us-de-fruit de son pare, més altres huit seues Això fa un total de 576 fanecades. Pel cognom del pare Ramón i del fill Berenguer Gallac, podríem suposar-los occitans, naturals d'aquesta ciutat llengua-dociana de Gallac, situada al nord de Tolosa i a 22 km. d'Albi.

Aquest Ramón de Gallac rep també segons 1902 juntament amb Ramón Granell i Domènec Marqués de Torralba, una torre que fou de l'alcaid prop d’Ènova amb 10 jovades. Escolano (Décadas, IX, 1164, dóna com a repoblador de Xàtiva a Rodrigo de Gallach, que segurament és error per Ramón, i en cita alguns descendents de la família: Joan Baptista Gallac, ciutadà de Xàtiva en l'expulsió dels moriscos en 1609 (Escolano, X, 1917 i 1974) i Macià Gallac també de Xàtiva en 1609 (Escolano, X, 1974). Segons Garcia Càrcel, (Cortes de Carlos I, 1973) Joan Baptista Gallac és síndic de la ciutat de Xàtiva en les Corts de 1542, 1547 i 1552.

N.º 1945, 2324 i 2565: A Pere i Arnau Vaquer, fills d Arnau Vaquer de Montalban tres cases a Xàtiva, i setze jovades, huit a cadascú en les alqueries es que s'anomenen Cairent, Porçons, Aielo, Adzueva i Gafit, que estan en la Vall d'Albaida. 15 de maig de 1248 (Cayren, Porzonex, Ayello, Zihueva, Hafif).

A un d'ells, a Pere Vaquer li dona amés (n.º 2576) un real a Xàtiva per tres masmodines josefines en el mes de gener (de 1248). Vista la procedència geogràfica de Gallac, podríem pensar que els Vaquer de Montalban procedien del Montauban llenguadocià que està a 50 km. a l'oest de Gallac i també al nord de Tolosa, ja que els repobladors rebien els llots per grups geogràfics de procedència. Tindríem ací que aquestes cinc alqueries haurien estat repoblades per quatre occitans, a 8 jovades cadascú: Pere i fill de Gallac i dos germans de Montauban. Serien càtars o albigesos fugits del seu país?.

Com ja hem anat demostrant al llarg d'aquest treball, la localització d'aquestes alqueries no és dubtosa i estan a poca distància unes d'altres: Cases de Porçons i Cairent estan al nord d’Aielo de Malferit, i en el seu terme; en terme d Albaida i a la vora del riu Clariano estan les Cases d'Adzueva en la partida de les Coves o les Almarseretes i Gafit, que ara és la Casa del Pic, o Coves de Gafit. En el Repartiment estan designades en orde de Nordoest a Sudest. 
Cria Vella i les serres de l'Ombria, estret d'Aielo i Solana.
LES QUATRE ALQUERIES: GALIM, ADZUEVA, AIELO I BENALGUAZIL.
N.º 1970 i 2813: A Marti d'Arxipresbiter, Gil Hardero, Domènec Rabadan, Pere de Moia, Benet Marti de Calataiud, Domènec Català, Domènec Peris, Bris i Joan Peris de Saldo, i a altres vint companya vostres, sengles cases a Xàtiva per a aquells de vosaltres que no hi teniu cases, i a cadascú de vosaltres tres jovades de terra a la Vall d’Albaida, en les alqueries anomenades Galim, Adzueva (=Zuveva) Aielo i Benalguazil, per deu sous la jovada. 25 de gener 1248.

En total son 29 persones, que son una companyia militar com les de Guillem Gebeli i 25 homens (1965, 2803 i 2865) i Arnau de Saranyana i 25 homens, o Gil Garfón i 10 cavallers i 30 peons de Bèlgida (1967) o els 22 pobladors de Quatretonda (1875), o els 2 de Guadassèquies, etc. Això ens demostra que es repartien els llots a la Vall d'Albaida per companyies o  agrupacions militars d'entre 25 o 30 soldats, tots de la mateixa procedència. Potser aquests s'agruparen a viure en l'alqueria de VINTICINC, que estava situada en l'actual terme de l'Olleria, en l'ermita de San Joan, al mig d’Aielo i Gàlim (que és una casa de l’Olleria), i al nord d’Adzueva i de Benalguazil, que suposem la Casa d’Asseit vora al riu Clariano, les dues en actual terme d’Albaida.

Encara que trobem un Català i un altra de Moia, entre Conca i Terol, la majoria serien aragonesos, Peris i Calataiud. ¿Pérez de Saldo haurà donat nom al barranc del Salido que va des de l'Olleria a Bellús?. El total de la terra repartida son 87 jovades, es a dir 3.132 fanecades.

En Martínez Ferrando (n.º 1340) tenim un document de 18 d'octubre de 1272 (ACA, reg. 37. Fol. 52 v.º) on l’infant en Pere concedeix als sarraïns d’Aielo (segurament de Malferit) de contribuir segons el Aielo fur i cuna de Montesa. És molt probable que Aielo, fins al d'Ontinyent pertanygués al castell de Montesa durant la dominació sarraïna, com els Casals de l’Olleria, que en altre document de 27 de febrer de 1258 (ACA, reg. 9, fol. 24 v.º) son donats a l’al.. de febrer de 1258 (ACA, reg. 9, fol. 24 vº) son donats a l'alcaid moro de Montesa, Banu lsa, ex-alcaid de Xàtiva. Vegem el document d'Aielo:

«Noverint  universi quod Nos infans Petrus concedimus vobis universis sarracenis tam masclis quam mulieribus alcherie nostre de Ayelo presentibus... et futuris quod pro personis,  hereditati bus tam de regadivo quam de secano, bestiariis, fructibus vestris, teneamini nobis contribuere ad forum sive çunam sarracenorum Muntesie, mandantes baiulis nostris qui pro nobia dictam alcheriam tenuerint presentibus et futuris quod vobis dictum forum de Muntesie teneant et observant... et contra ipsum... alique non agravient nec impediant. Data Valencia XV Kal. novembris anno domini MCCLXX secundo.

Com en altres ocasions ja havem observat, tant en l’antiguitat com en l'Edat Mitjana, eren els rius (i no les muntanyes) els qui separaven diferents comarques o jurisdiccions, potser el riu d'Ontinyent separava en època musulmana la jurisdicció del castell de Montesa, i per tant a ell pertanyien tant Ayelo com els Casals. Potser també l'alcaid de Montesa, que era l'ex-alcaid de Xàtiva continuava amb la jurisdicció sobre tots els sarraïns del terme de Xàtiva.

Respecte a l'etimologia d’Aielo, hem de dir que és desconeguda, però possiblement pre-romànica hispànica, relacionable amb el topònim basc Ayala (cf. Corominas DE Cast, I, 331) Ventura CASTELLVELL, Toponimia de Benifallet (Baix Ebre) segons un capbreu de final del segle XV. Societat d'Onomàstica, XXVII març 1987, pàg. 27, constata una RIBA D’AYEL: «En dita heretat (Referint-se a l’Algira) ha un tros que es diu la Riva de Ayel (fol. 36). Ayel probablement és un antropònim d'origen àrab». Corominas (Diccionari etimològic i complementari de la llengua Catalana, 1980, vol I, pág. 379) al mot ARCELAGA, diu que vindria d'un àrab hispànic «alyalaga» mot fonamentalment estrany a l'àrab, que sembla ser resultat de l’arabització d'un ibèric o preromà pirinenc «AIELAGA, canviat primer en Aljelaga i després Argelaga». Tindria un sufix-aga, col·lectiu de noms de planta. El radical seria «AIEL». «En una cassida d'Abulhàssan de Còrdova (s. XII) -afegeix Corominas- surt el nom de lloc Ayall, en un altre passatge Ayala, forma confirmada per un altre text (Garcia Gómez, AI-And. I, 99) que Casiri identificava amb Elda, la vila xurra dependent d’Alacant»... El nom recorda fortament l’Ayala d’Alaba, i també els noms dos Aielo de la zona Xàtiva-Gandia; Ihalor (lyalor) forma primitiva d'Alaior (Menorca); despoblat de castell Aialt de Castells; Aiela, partida de Novelda. Aials, nom d'un moric de Senija c.1600. És clar que tot això és preromà. Si té res a veure amb «AJELAGA ja és de més mal assegurar però no és gens inversemblant. I he arribat a la convicció que en el nom de la nostra vila rossellonesa d’Argelers i en l’Argelés gascó del Laveda, també tenim un representant probable d'aquest tema AIEL, nom de plantes punxents». 
El Carrascal i la Cizanta, La Solana i el Malpasset.
POLIGON 1:
Nord: Térmens de Montesa i Canals; est, terme de l'Olleria i carretera; sud, Barranc de Sant Joan de Vinticinc.

LA CASCARRA, parc. 1-14, 27. Corominas, Diccionari etimològic, vol. II, pàg. 610. Diu: CASCARRA degué significar «Crani, closca (del cap humà) » a València, judicant pel derivat «cascarrut»  «cabezudo» (Canyisaes, 132); fora d'això el que es coneix és la locució «en cascarra» «amb al cap nu «Uns anaven en çaragüells blancs, en cama crua, y en cascarra, atres en çaregüells estrets de mahometà, alforrats i en mocador al cap «M. Gades (T del Xé I, 152 I, 278); així ho sento també a Orba, mentre a Moixent uns ho deien així, altres «en kaskàra (1962): mot que hi ha bones raons per creure mossarabisme directe del valencià, no pas transmès per cap parlar castellà».

MAL PASSET (Ruïnes), parc. 67: es tracta d'un pas de muntanya dificultós cap a Montesa, veí a DESGARRACALCES, com el nom ja indica pels matolls.

RACO DE VICEDO, parc. 65, 110 ss.

LA CIZANYA, LA ZITZANIA, parc. 113 ss: Zitzània=«Cógula, jull, gramínia que creix dins els camps de cereals i perjudica la creixença d'aquests (DCVB)».
El Carrascal i al fons la Serratella.

EL CARRASCAL, par. 180 ss.

CAMI MONTESA, 208 ss. Travessa la serra a l'oest del polígon, pel MALPASET.

L’ALAMEDA.

LA PLANETA.

BARRANC DE CANDEL.

Pi de Cairent
CAMI DE CAIRENT, va des del poble de sud a nord cap a la casa CAIRENT.

CASA CAIRENT I BASSA, parc. 11, 24, 100. La casa de camp, i la bassa un poc apartada pertanyen encara als descendents del Marqués de Malferit. Hi ha abundants restes arqueològiques medievals; la casa o masia es conserva en un estat acceptable.

Evidentment es tracta de l'Alqueria de Cairent (que cal no con fondre amb un altre Cairent, al costat de Llanera de Ranes en la Costera esmentat el Repartiment, entre cinc alqueries (nº. 1944, 1958, 3026, 1945, 2324, 2565, 2931, 1957, 2583). El conjunt actual son dues cases, la dels amos i la dels masers, com és habitual, habitada en 1987 per Sebastian Póveda Sánchez, natural de Villar de Chinchilla, que viu 22 anys a la masia. En la fatxada hi ha unes rajoletes de 1903 dedicades a Sant Antoni de Pàdua, i està dirigida al sud. La casa de l'esquerra que és la dels masers té una entrada amb la llar a la dreta i una escala a l'esquerra per pujar al pis superior. Després ve el corral o pati amb quadres al fons cap al nord, i a l'est. En el pati de la casa hi havia petxines fòssils en la roca.

A uns 100 m. de la casa vora el barranc de Sant Joan que està al sud hi ha una font o naixement d'aigua. A la part Est es conserva una bassa i diverses parets i gerres d'oli, que segurament eren l'emplaçament de l'alqueria morisca, dignes d'una excavació. Segons informacions orals els moriscos, seguint el barranc de Sant Joan acudien a missa al poblat cristià de Vinticinc, situat ja en terme de l'Olleria.

Per a entrar a Cairent hom pot anar des d’Aielo pel camí Cairent que puja cap al Nord, o des de la carretera, km. 11 per un cami a l'esquerra que passa pel corral de Mompó. Com està a certa altura és ben visible en la llunyania. 
Bassa de Cairent
POLIGON 2: Nord, barranc de Sant Joan, est, carretera Xàtiva-Ontinyent; sud i oest, Barranc dels Serrans.
Terme de Cairent

PARTIDA DE CAIRENT, Parc. 1 ss. i 60 ss.

LA CASCARRA, parc. 14 ss

BARRANC DE VALLS, parc. 26-31

CREU DE PAPALA, parc. 32-39, 255 ss.

EL XOPERO, xops a la vora del barranc de Sant Joan de Vinticinc i prop de la carretera, i CAMI DEL XOPERO, parc. 40-55, 141-166, 217-254, (Nota administradors blog: esta partida adquireix el nom degut a una plantació de garrofers de la classe “XOPES”)

PLA DE MANCO, parc. 56-59

BONA VISTA, parc. 167-185

CASA DEL CANONGE, parc. 186-216

CAMI DELS SERRANS, que va al Barranc dels Serrans.

CAMI DEL TEULARET, vora el barranc dels Serrans.

POLIGON 3: Es la zona de l'Horta. Al nord barranc dels Serrans i terme de l'Olleria, al sud i est riu Clariano, oest, carretera nacional.

Barranc de Serrans
TEULARET, parc. 1-22

SERRANS, parc. 23-54, 158-184. Aquest barranc paral·lel al de Sant Joan travessa el terme d'oest a est i desemboca en el riu Clariano en el punt on el camí del Divendres o d’Atzueva travessa el riu cap al terme.

L’etimologia de CAIREN de ser llatina, derivat de CARIUS, el sufix -ANUS; ha evolucionat a EN per influència àrab.
FINDUS CARIANUS =CAIRAN= CAIREN (t) (Menéndez Pidal, el sufijo -EN, su difusión en la onomàstica hispànica, Emerita, VIII, 1940, pàgs. 1-40).
D’Albaida i partida de les Coves o d’Adzueva.

EL GARROFER, parc. 55-85, 239-300.

EL FRANQUET, parc. 86-100, 400-440. En terreny de regadiu hem de suposar que es tracta d’ zona d'ús lliure de l'aigua, sense tandes ni hores. 
Molí Propet
CAMÍ DEL MOLI DE BAIX, parc. 102-119, 324-352, 441-476, 522-551, 595-602. Aquest camí eix de la carretera i del poble en el punt on està l'encreuament de l'entrada al poble, i diverses cases, i una antiga «Venta del Lleó». Antigament existien dos molins al poble, el MOLI DE BAIX, que habitants diuen D’ALLA BAIX, i EL MOLI PROPET al sud del poble. Creiem que aquest ha rebut el per comparació al primer on la forma ALLA BAIX, potser vinga de LLABAIX o LLABALL, derivat llatí LAVACRUM, LAVACLUM, com en altres cas significant un antic llavador en el riu. En Corominas Diccionari Etimològic, V. pag. 95 i 103, als articles LLAU i LLAVAR trobem formacions toponímiques semblants: «El LLAVALL prop de Calaf vindria de LAVACRUM/ACLUM, i EL GRAU DE LLAVALLOL, entre Val vidrera i Olorde». Per al nostre topònim suposaríem la següent evolució.

LAVACRUM=ACLUM=MOLI LLAVALL (creuat el radical amb llatí LABES=esllavissament i VALL del verb AVALLAR, ABAIXAR) MOLI LLABAIX o moli d’Allà Baix, que és com diuen ara. I naturalment al ser aquest d'allà baix perquè està més lluny, l'altre moli va rebre el nom de MOLI PROPET. A tot açò ens reafirma el fet que la gent no diu MOLI DE BAIX, sinó MOLI D’ALLA BAIX o MOLI De LLABAIX.

EL PONT D'AIELO, parc. 120-133. Es tracta del pont per on passa la carretera i camí vell Xàtiva- Ontinyent, important toponímicament per ser un antic camí reial, i haver-hi baix l'assut de la sèquia de Montaverner vella.

FABRICA SANT JOSEP, parc. 134-149, és on comença el camí del moli d'Allà Baix.

EL PLA, parc. 150-157, 353-358.

LA NOGUERETA, parc. 185-238, 360-364: NOGUER: «Arbre de la família de les juglandàcies, espècia «Juglans regia» corpulent, de fulles compostes, grans i ovalades, dentades, formades de set o nou fulloles, i el fruit és la nou. La forma femenina, en valencià, podria ser herència llatina que els arbres els designava en femení, perquè «produeixen» i el fruit era neutre. La forma «NOGUERAN» sembla fossilitzada en la toponímia, ja que popularment la gent diu ara «ANOUER» o «NOUER», de «NOU o ANOU».

SENIA DE XORO, parc. 359. Xoro sembla un malnom per Salvador (?).

LA LLOMA, parc. 365-379, 477-509, 552-585. 
Divendres

Partida i CAMI DEL DIVENDRES, parc. 380-399. 510-521, 586-594, 605-635, 652 ss. El nom li ve del dia en que li tocava regar la SEQUIA CLARIANA, en esta partida. Aquesta sèquia té l'assut riu amunt, ja en terme d'Ontinyent vora la fàbrica i moli antic LA CLARIANA, i rega tota la part sud i est del poble. Com les tandes son 7 i es rega cada setmana, la partida del divendres pren el nom de la tanda corresponent. El camí del divendres eix de la carretera i del poble, més al nord del camí del Moli d'Allà Baix, i creua el riu Clariano poc abans de la desembocadura del barranc de Serrans que li eix l'esquerra. En passar al terme d'Albaida a l'altre costat del riu anava cap a Adzueva, vora la sequieta d Adzueva o de l'horteta, lloc ara quasi desconegut.

Els llauradors d Albaida havien perdut el nom, però per fi aconseguirem situar aquesta alqueria per informacions dels llauradors d’Aielo, i comprovant-ho en escriptures notarials. Podem doncs assegurar ho que el camí del Divendres és el mateix que el camí que des d'Aielo portava a Adzueva, com ja direm parlant d'Albaida.

En la fabrica LA CLARIANA hi havia una bassa per a retindré l'aigua en la partida de les Parres d'Ontinyent. Allí hi hagué una de les primeres fàbriques de llum elèctrica de la zona. I després ve el Moli de Propet. La sèquia rega una extensió d'unes 1400 fanecades.

POLIGON 4: Vora al poble, a l'est: al nord, camí dels Serrans, a l'est la Carretera; al sud la sèquia Clariana: i a l'oest el poble. Actualment ja quasi tot és zona urbana.

CAMI BONAVISTA, parc. I-21 
Barranc de Serrrans
BARRANC DELS SERRANS, parc. 22-41.

EL COP, parc, 42-49, 80-106: COP (amb o tancada): «Canya que té un cap esquardat i obert formant un recipient que serveix per collir figues» (Accepció especialment valenciana) (DCVB).
CEMENTARI, parc. 50-79.

LES ERES, parc. 107 ss.

POLIGON 5: Nord, sèquia Clariana; est, Camí vell d'Ontinyent-Xàtiva, separa del terme d’Albaida, sud terme d'Agullent; oest cami de la Serratella,

Zona de regadiu, travessada pel riu.

CANTO DE L'HORT, parc. 1-9.

DARRERE LA CAPELLA, parc. 10-17.

DILLUNS, parc. 18-77, 95-99, 169-238, 346 s. Es refereix a la tanda del dilluns de la sèquia Clariana.

LA MULETA, parc. 78-84.
La Lloma
HORTA NOVA, 100-126.
La Serratella
LA SERRATELLA, parc. 127-136. Derivat de SERRA és un mossarabisme molt corrent al País Valencia: està també en Aiacor (La Costera) i en la Pobla Llarga (Ribera Alta); lingüísticament és forma mossàrab pel manteniment de la T, dental sorda intervocàlica, sense passar a sonora D, i pel sufix ELLA, ELLO, típic en formes mossàrabs com «Campello, cuquello, Boquella, etc. »
Horta Vella

HORTA VELLA, parc. 137-168, 288-344, prop del Moli Propet.

MOLI PROPET, parcel.la 344.

FIGUERAL, 239-287.

POLIGON 6: Nord, el poble; est, camí Serratella. sud, terme d'Ontinyent; oest, camí de l’Ombria.
La Barceloneta
BARRANQUET DE LA BARCELONETA, parc. I 11, 24-27. Aquest Barranc corre de nord a sud tocant el poble i desemboca en el Clariano, aigües avall i al nord del lloc on ho fa el barranc del Joncar famós per les seues avingudes de tardor El nom podria ser feminització d'un Cognom BARCELO, NA BARCELONA, NA BARCELONETA, per ser barranc més petit. (Nota administradors  blog: Barceloneta es degut a que Miguel Belda va construir al seu terreny, al barranc d’Albert, unes cases per als seus treballadors, i a este grup, compost per tres cases, li va posar de nom Barceloneta, a meitat del segle XIX).

CAMI DE LA OMBRIA, parc. 12-23, 28-44, 90. 102.

L'Ombria
OMBRIA: vertent d'una muntanya on no pega el sol, oposat a SOLANA.

HORTA VELLA, parc. 45-54. 103-139, 154-182.

LA SENIA, parc, 55-68, 140.

La Serratella
 LA SERRATELLA, parc, 69-82.

FOIA DEL NOTARI, parc. 83-89, 146-153.
L’ARCA o L’ARCADA: Es refereix a l'arcada sobre la qual passa la sèquia de sud a nord per sobre el barranc del Joncar el més llarg del terme, que des emboca en el Clariano. Un vell del poble ens contava que quan se’n eix l'aigua del barranc del Joncar s'inunda la Ribera del Xúquer. Parc. 141-145, 183 ss. No cal dir que l'arcada s'ha de reparar contínuament.

POLIGON 7: Nord, camí a Moixent i camí Pallaret; est, camí de l'Ombria: sud, terme d'Ontinyent, oest, terme de Vallada.
L'Ombria, l'Estret i Solana des de la Cria Vella.
L'ESTRET, parc. 1-13. 

CAMI PALLARET: camí que va del poble als cims de les muntanyes dits Paller i Pallaret, segurament perquè tenen forma d'un paller agrícola.

PALLER «Gros munt de palla que es sol fer prop de l'era després de la batuda, i serveix per a conservar la palla durant el temps que ha de durar el seu consum paulati»...  «N'hi ha de diferents formes: uns son més alts que amples de base redona o quadrada, coronats per una mena de capulla cònica, i estan bastits al voltant d'una perxa vertical: altres son de base quadrangular llarguera, més llargs que alts i coronats en forma de teulada a dos vessants. A moltes regions coincideixen aquestes dues formes fonamentals, i en tal cas s'anomena «paller» el munt de base redona i «pallera el de base quadrangular» (DCVB) parc. 14-19, 46-60, 115-124.
La Cria Vella, Ombria, Estret i Pico Egea
OMBRIA, parc. 20-25, 95-99, 201-213, 217-233, 262-268.

POUET DE MIRALLES, parc. 26-29.

CORRAL DE MIQUEL, parc. 61-67, 132-146.

PENYA MIRA, parc. 68-94, 100-114, 125-131, 163-169, 234-254, 269-272, 288 ss.

ALTET DE BELDA, parc. 147-162.

EL GALLINER, parc. 170-174, 255-261, 273-287.

LLOMA DE SARVATXO, parc. 175-200, 214-215. SARVATXO=llangardaix, cat. «lagarto» Etimologia: de «Fardatxo» amb la F canviada en S i amb el radical modificat potser per analogia de Salvatge, provocada per la creença general en la mossegada molt forta i verinosa d'aquests rèptils» (DCVB).

POLIGON 8: Nord terme de Vallada, sud carretera d'Aielo a Moixent, est camí de la Font Reona.
Purçons i Solana
PURÇONS O PORÇONS: Son tres cases a la dreta i una a l'esquerra de la carretera Aielo-Moixent, en el punt on li eix per la dreta del camí de la Font Redona, que està a poca distància. Aquesta carretera comença en el poble en l'ermita de Sant Joaquin o Calvari.

Parc. I. 95-137, 162 ss. Evidentment la seua etimologia ve del llatí «PORTIONES», indicant un repartiment de terres possiblement romà, d'on ve Porçons, i pronunciat al poble PURÇONS. És una altra de les 5 alqueries esmentades al Repartiment, juntament amb Cairent, Aielo, Adzueva i Gafit (nº 1944, 1958, 3026, 1945, 2324, 2565, 2931, 1957, 2583) Adzueva i Gafit estan en terme d Albaida. La font Redona seria utilitzada per l’alqueria, ja que està situada baix i a poca distància. Uns bancals a la dreta de la carretera baix les cases, tenen abundància de pedres i terrisseria, i la terra amb un color rogenc.

L'ESTRET, parc. 2-27.

CORRAL DE CAPOT, parc. 28-70.

CASA ALTA, parc. 71-94, 138, 153-156.

COSMIA, parc. 139-152, 157-161. Encara que el topònim sembla curiós, no acertem a pensar quin podria ser la seua etimologia.
El pico Egea
EGEA, és el punt més alt de la muntanya (727 m.) El mateix Sanchis Guarner i Menéndez Pidal van arri bar a pensar si no seria una extensió molt llunyana del basc Etsà=casa, juntament amb Xèrica i Xeresa (Menéndez Pidal, toponímia preromànica hispànica, Madrid 1952, pag. 235-242). Però el cognom Exea, tant si es procedent d'Egea de los Caballeros o de Gea de Albarracin, és freqüent entre els repobladors. Així Escolano (Década 164) cita un Joan d'Exea o de Xea com a repoblador de Xàtiva. Aquesta muntanya fa límit entre terme d’Aielo i de Vallada.

POLIGON 9: Nord, terme de Montesa; est, camí de Montesa; sudoest, camí de la font Redona.

BELITROYES i el BRULL, parc. 1-57, 65-115, 153 180, 206-219. Topònim també interessant però del qual no podem dir res segur. Hi ha dos re pobladors de Xàtiva (nº. 2650 i 2673) que s'anomenen Bernat de Teroves i Pons de Troves, i el manuscrit sembla tenir una V clara, i no pareix que siga Troyes, que hauríem pogut relacionar amb la ciutat occitana de la Xampanya, dep. Aube. En eixe cas hauríem imaginat un BENI-TROYES, penya de Troyes. Descartat això, no sabem si serà alguna forma popular relacionada amb el verb «vagabundejar captant cast. Pordiosear; Fer belitrades (Mallorca cast. Bribonear) (DCVB). Vora aquesta partida es troben els naixements d'aigua del poble. 
Els Brulls, al camí Montesa.
EL BRULL, parc, 58-64, 236 ss. Paraula freqüent en toponímia: poble prop de Vic, i llinatge. Creiem que estaria relacionat amb la segona accepció que dona el DCVB: BRULL=broll, porció de líquid que surt amb força (València, Benigànim) cast chorro».

CAMI MONTESA, parc 116-122, 181-205.

EL CALVARI, parc. 123-135.

CASES DE PURÇONS, parc. 136-152, 220-235, ja explicat.

POLIGON 10: Nord. carretera de Vallada; sud camí de la fonteta de Jeroni.

COSMIA, parc. 1-7, 64-69.

CASA DE PURÇONS, parcel.la 8, situada a l'esquerra de la carretera a Vallada. Parc, 9-13, 60-63, 97 ss.

ALJUB DE QUICOT. Hi havia un naixement que era dels més rics del poble, i més avall la bassa de la Cava, vora el barranquet de la Cria Vella. Parc. I4- 20, 54-59, 70-96.

EL CALVARI, parc. 21-53.

POLIGON 11: Nord, camí de la fonteta de Jeroni sud, barranc del Joncar; est, camí de la Ombria.

BARRANC DE FAINOS (sic), que creiem cal entendre FARINOS. Parc. 1-17, 79-82, 170 ss.

Cria Vella, caseta de Salvador Colomer, botja.
 LA CRIA VELLA, partida i camí. Confessem que primerament no vam entendre el topònim fins que a un avi li vam sentir dir LA QUERIA VELLA. Es tracta per tant d'una alqueria desapareguda i sense nom, de la qual varem visitar el bancal, on els llauradors coneixien per tradició i per les restes de parets medievals, que hi havia hagut un poble. Estava situada a la vora del camí, on es troba una immensa figuera, a un quilòmetre d'Aielo, després de passat el Barranquet, on es troba.

LA BASSA DE LA CAVA, que devia haver correspost antigament a aquesta alqueria. Parc. 40-60, 100-117, 169. Es diu de la Cava, perquè una part de la sèquia va per un Alcavó o mina subterrània. Un altra possibilitat que cal no descartar és que FAINOS siga un arabisme, que ens recorde el nom de l'antiga Alqueria vella desapareguda.

POLIGON 12: Nord, carretera de Vallada; sud camí del Palleret.

L'ESTRET, en la carretera de Vallada, parc. 1-29, 71-84.

CASA DE LA POR, antiga masia amb llegendes populars de fantasmes nocturns i apareguts, cas paregut a la masia de les Cabeçoles a la Font de la Figuera. Parc. 30-46, 140-151. (Nota administradors blog: l’autor d’aquest article desconeix l’origen del nom de la casa la Por, nom que va obtindré, anecdòticament, degut al propietari que va prendre por pel còlera que patia Aielo, en 1885, i es va refugiar a esta casa de camp).

CORRAL DE ALGEPSAR, parc. 47-59 

ALGEPSAR= «Terreny on abunda l'algeps; cfr cast. Yesar; i Murcia, Algezares.

EL MASET: parc. 60-63.

CORRAL DE CIGALA, 64-70. Cigala és un malnom freqüent a la zona: «Insecte hemípter homòpter de la família dels cicàdids, genera Cicada; cast, cigarra». (DCVB).

COSMIA, parc. 85-99, 115-122.

BASSA DE LA CAVA, parc. 100-114.

CORRAL DE MIQUEL, parc. 123-129, 152 ss.

CORRAL PEROLERO, un malnom. Parc. 130- 139

Agustí Ventura Conejero


Cronista Oficial de Xàtiva  
Programa de festes 1997

No hay comentarios:

Publicar un comentario