Filla del mestre Leonardo Carreres Liñana (1881-1971) i Josefa Liñana Sancho, ha tingut tota la vida un elevat interés pel que fa al seu poble Aielo de Malferit. Maruja ha estat la transmissora del llegat familiar.
El pare, de Moixent vingué a Aielo a treballar de mestre l’any 1904 i es jubilà l’any 1951 amb 70 anys. Leonardo va estar de mestre 60 anys i va ser el que més va lluitar durant la seua etapa de docent d’Aielo per la construcció de les “Escoles Velles” i al capdavall gaudí del privilegi d'estrenar i dirigir el centre fins a acabar el seu llarg magisteri. A les dependències escolars, creà un museu de prehistòria i una biblioteca escolar. L’any 1952 i juntament amb la cronista Mª Angeles Belda, crearia la biblioteca municipal. També fundà i administrà una acadèmia per a preparar als alumnes que volien continuar formant-se en estudis superiors.
El seu germà Francisco (1882-1919), era un capellà molt estudiós i erudit, un dels més actius col·laboradors de mossén Alcover en l’obra del Diccionari Valencià-Català-Balear, després del pare Fullana, el que més material va enviar a Alcover. Francisco, junt a Leonardo van escriure la primera revista satírica de la comarca EL PAIXARELL (1906-1907), escrita en valencià, de la que malauradament només editaren dos números. Els dos germans eren amants de la lectura, de la música, cultes i preocupats pel valencià, una llengua que tots parlaven al poble, però ningú l'escrivia. Esta revista satírica fou redactada per dos dels pocs valencians que anaren a Barcelona, al Primer Congrés de la Llengua Catalana de 1906, seguint la crida de mossèn Alcover. Actualment buscada per les universitats de filologia catalana i fundacions pròximes, des de la biblioteca municipal s’ha enviat còpia. L’arxiu particular dels germans Leonardo i Francisco ha estat també consultat per estudiosos de la vall d’Albaida com Emili Casanova i Carmen Agulló.
Ha estat Maruja, sabedora del tresor que representa la documentació del seu pare la que l’ha va conservar i facilitar a totes les persones interessades.
La seua rama paternal originària de Moixent, està repleta de personatges, està sent molt estudiada. Leonardo donà a la parròquia de Moixent una relíquia de San Juan de Ribera. A la parròquia d’Aielo, després de la guerra, va fer donació per al sagrari d’un aiguamans de plata i la llàntia, i costejà l’altar i imatge de les tres Avemaries. Al convent dels Caputxins de l’Olleria, convent que estigueren ell i el germà Francisco un mes com a novicis fins a adonar-se que no era la seua vocació, realitzà donació de llibres de molta vàlua, i mantenia estreta amistat. Coneixia i es cartejava amb el Padre Amigo (fundador de l’Ordre de terciaris caputxins) que inclòs el visitaria a Aielo diverses vegades. També un oncle aieloner de Maruja, José Liñana, era membre d’esta Ordre.
Maruja dona educada, rodejada de cultura, història, escrits, fotografies, i records familiars, s'emocionava cada vegada que explicava les vivències familiars. Maruja ha estat una dona molt arrelada al poble i ha demostrat una estima a Aielo eterna i completa. Sempre que podia feia alguna donació al fons local de la biblioteca, per a ella la biblioteca era un lloc especial que li recordava al seu “papa”. A la biblioteca queda guardant un poc de Maruja i del legat del pare, essència d’una època passada d’Aielo de Malferit.
Per la seua adoració al poble d’Aielo, saber resguardar la documentació heretada, saber comunicar i ser una font d’informació.
Proposem “pòstumament” per a la V edició Distincions 9 d'octubre 2025, premi d’investigació històrica, a Maruja Carreres Liñana, que va faltar el 7 de febrer de 2025, a 96 anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario