Dos aieloners que han fet història a Aielo de Malferit: Rafael Belda (I part)

Rafael Belda Ureña, pitxi, 1932-2016.

La història d’un lloc, gran o xicotet, està formada per les vides viscudes per les persones. Tots anem formant-la amb el nostre dia a dia, tot és important, tot fet aporta el granet d’arena al conjunt. Tanmateix algunes persones destaquen d’entre totes  perquè no han aportat un granet d’arena sinó cabassos sencers, contribuint així a la riquesa econòmica o a la cultura del poble on són, o eren, viuen o visqueren.

En esta ocasió anem a parlar en passat, perquè ens referim a dos persones que no estan entre nosaltres: Rafael Belda Ureña, conegut com Pitxi, i Vicente Sanz Belda, conegut com Vicente, el Coixo. Els dos eren i visqueren a Aielo, els dos aportaren cabassos plens d’arena en forma de treball i saviesa. Rafael i Vicent ens deixaren fa poc, encara els tenim molt presents a la memòria i els recordem: com eren els seus gestos, el seu caminar, la seua veu... i no oblidem la raó per la qual ressaltaren entre els aieloners. 

Rafael Belda Ureña: Personatge destacat de la nostra festa. 1932-2016.

Rafael Belda Ureña, Pitxi, va nàixer l’any 1932 i va morir l’any passat, en el 2016. Sembla mentida que haja passat un any perquè guardem el record de manera molt nítida. De Rafael anem a parar-nos primer en la seua faceta festera, on va deixar empremta per la seua tasca emprenedora. I és que va fer molt per les festes  patronals i de Moros i Cristians.

Rafael va ser membre de la primera junta festera constituïda a l’any 1961 per recuperar les antigues festes de Moros i Cristians. També va ser fundador de la comparsa Barbárabes i cap d’esquadra en la desfilada de l’entrada des de l’any 1962 fins a la seua jubilació.

La seua implicació va anar més enllà i va ser president de la Junta de Festes entre els anys 1965-1967. Durant el seu mandat, a l’any 1965, sent alcalde Rosendo Sanz,  es van recuperar les festes de Moros i Cristians  i establir la festa de sant Engraci Màrtir, com es venia celebrant a l’any 1925. Va ser un gran esforç fet junt a les Comparses Oleyanos, Serratells, Canibals i les aportacions voluntàries del veïnat, tornar a l’antiga tradició que s’havia perdut al poble. Però el fet de recuperar la festa de sant Engraci va ser mèrit de Rafael que es va entossudir que així fóra i va fer tots els tràmits pertinents per aconseguir-ho. Una vegada amb els permisos concedits va indagar quin era el recorregut tradicional que feia el Sant abans preguntant al la gent de més edat del poble que poguera saber-ho. Rafael no volia desvirtuar la tradició, havia de ser una continuació del que es feia anys enrere, havia de seguir el mateix trajecte. I així va ser i així continua en l’actualitat des d’aquell 7 d’agost de 1965.

7 d’agost de 1965. Festivitat de sant Engraci Màrtir. (Col·lecció Rafael Belda Ureña)

La recuperació de la més que centenària festa del copatró sant Engraci, és un dels fets que malgrat ser dels importants per al poble, han quedat arxivats i acabaran oblidant-se. Però tal volta l’oblit es pot evitar, no és tard. Per què no es col·loca una placa homenatge al calvari explicant-ho?. Des d’ací llencem la idea a les autoritats pertinents que puguen portar-la endavant. Estaria bé, per la festa i pel sant.

Rafael va ser l’encarregat de dissenyar el llibre de festes des de la seua nova creació l’any 1961, també va ser col·laborador literari habitual i gràcies als seus escrits sabem més de la festa i del poble d’Aielo en general. L’últim escrit és de l’any 2011. I és que Rafael va escriure sobre temes variats, convidant a fer reflexions o donant tocs d’atenció, així com fent homenatges:

-1961“Unos por otros y Dios por nosostros”

-1963“Nuestro programa”

-1964“Ayelo-lugar de Ayelo-Ayelo de Malferit (Villa)”

-1965 “Nuevas fiestas”

-1966 “Dedicado a nuestras reinas”.

-1967 “Comparando”

-1969 “Adelante jóvenes...”

-1970 “Siempre con la juventud…”       

-1971 Tiempo de jovenes”.       

-1972 “Momentos actuales...”

-1973 “Las fiestas  siguen...”

“Adióssr.Vicari”

-1974 “Molina” y su Cristo

-1976 “Nostalgia, un algarrobo, un Puente, un Abrevadero”.

-1977 “Central Hidroelèctrica, saneamiento, un alto en el camino

-1981“Estosucedia en Ayelo....”

-1982 “Otro festero que nos dejo Francisco Olcina Vidal para todos “PACO NEVERA”

-1983 “Nuestro Castillo...?

-1984 “Una visita a Priscilla...”

-1986 “Fiestas de Moros i Cristianos en el cielo....”

-1988 “Me quedo con el Ayelo de hoy...”

-1988 “Soñar con las Fiestas”   

-1991“Ayelo y el Régimenseñorial”       

-1992 “Dos actos festeros...”

-1993 “Desde los Barbarabes: Adiós Presidente”

“Recordando a Nino Bravo”

-1994 “Porque nació en el siglo pasado...”

-1995 “Hombres que dejanhuella...”

-1996 “Dedicado a nuestras reines”

-1998 “Los recuerdos de una capitania”

-1999 “Las fiestas y nuestros patrons”

-2000“Primera etapa del C.F. Ayelo.

“D. Enrique Juan Requena, a los altares”

“Memòries de un nonagenario sobre su Aielo natal”

-2001 “Para ti, Juan Antonio...”

“Segunda etapa del C.F. Ayelo. Los “Coca” en el Aielo C.F.”.

-2002 “C.F. Ayelo. Temporada 1980/1981”.

“Personatges de Aielo: Sor María Josefa Juan Cháfer (religiosa trinitària)”             

-2001 “Rectificación al articulo aparecido en el programa del passadoaño”             

-2003 “C.F. Ayelo. Temporada 1982/1983”

-2004 “C.F. Ayelo. Temporada 1984/1985”

-2005 “Hombres que dejanhuella...”

-2006 “Proceso de beatificación de D. Joaquin Garcia Dobón- Sacerdote/Mártir”.

-2010 “Aportacions a nuestra biblioteca”

-2011 “Nuestras fiestas patronales... ¿desde cuando?.

“San Engracio Mártir, de nuevo en su ermita en 1965”

Juliol 1965. Presentació de la regina de festes Maribel Juan Cháfer, acompanyada pel president de festes Rafael Belda (Col·lecció Maribel Juan Cháfer)

En total va escriure 46 articles, foren 50 anys col·laborant literàriament, 50 anys entusiasmat escrivint i fent sense parar per la festa. Era una passió que contagiava perquè se li notava. Els seus escrits sempre giraven al voltant de les qüestions que li preocupaven i a hores d’ara, llegint entre línies ens diuen un poc com era com a persona.

A Rafael li preocupava en especial la joventut, l’esport també era tema usual. Les tradicions eren un tema que tractava sovint. Però sobre tot escrivia sobre les festes patronals, que tant coneixia des de diversos angles: des de la vessant de fester actiu present en cada acte, com encarregat del llibre de festes que cada any millorava incorporant més aspectes, com pregoner que va ser l’any 2006, com capità moro l’any 1997, com president de la junta de festes o com regidor de festes que va ser de 1965 a 1967.

6 d’agost de 1965, dia del Santíssim Crist de la Pobresa. La regina de festes Maribel Juan Cháfer acompanyada per Juan Aparici i el president de festes Rafael Belda, (Col·lecció Maribel Juan Cháfer)

Ja hem vist a traves dels seus escrits com Rafael era una persona preocupada i interessada per tot el que tenia a veure amb el poble, doncs és més, no solament li preocupava saber-la, també,  tota la informació que arreplegava la guardava com si fóra un col·leccionista de noticies locals. L’any 2009 va parar, acusava l’edat. Fins eixe any sabem més del poble pel que va guardar Rafael minuciosament any rere any. A més a més li agradava fer fotos que complementaven els retalls de periòdics o altres curiositats que trobava. Eren àlbums que mirava i remirava amb assiduïtat i que ensenyava a qui li demanava ajuda o li preguntava qualsevol aspecte.

Rafael sabia de la història del poble, de les tradicions i costums, i gaudia explicant-ho, donava la informació que coneixia, posava la seua documentació acumulada durant anys a disposició de tothom, mostrava enorgullit les fotos que feia amb la seua càmera... Gràcies a Rafael, que ja forma part de la història d’Aielo que ell tant estimava,  s’han fet molts estudis, treballs escolars, articles o exposicions. El Ti Pitxi hi era sempre a punt per a respondre. Gran col·laborador de la Biblioteca i entusiasta del fons local que la Biblioteca custodia, l’any 2010, va fer donació de la seua hemeroteca a la Biblioteca Municipal.

A Rafael, molt present en actes públics, se l’estimava molta gent. La gent sabia que quan es dedicava o agafava un càrrec públic ho feia a consciència, posant moltes hores personals per a que funcionara correctament. A l’exposició festera de l’any 1965-2015 ja se li va rendir homenatge per haver ocupat el càrrec de president de festes durant els anys 1965-1967. Rafael ja no estava molt bé de salut però així i tot no s’ho va voler perdre i va assistir a tots els actes gaudint de les enhorabones sinceres que li dedicaven els festers i paisans.

5 d’agost de 1965. Comparsa Barbárabes i el seu cap d'escuadra Rafael Belda. (Col·lecció Mara Juan Castelló)

A la Parròquia d’Aielo, Rafael dedicaria moltes hores durant anys. Va començar quan de xiquet era acòlit, després ocuparia diversos càrrecs en seccions com la junta econòmica de la parròquia, on va ser membre fins fa uns anys  o en “Adoración nocturna”. Rafael també va ser president de la Confraria de Jesús Nazaret i Mare dels Déu dels Dolors, de 1991-1995, temps en el tornaria a demostrar el seu saber fer, organització i atenció. Tots els anys col·laborava amb un escrit en el llibre de setmana santa  i ho va fer fins a l’any 2010. També va tindre el gran honor de ser pregoner de la Setmana Santa l’any 2003. 

Amic i fan de l’aieloner internacional Nino Bravo, escriuria les seus vivències als programes de festes l’any 1993. Rafael es va involucrar activament en homenatges i actes en memòria a Nino i va lliurar al museu del cantant tot allò que personalment va poder reunir durant anys.

Esta és altra demostració de generositat cap al poble, com quan deixà a la Biblioteca els seus arxius d’història i tradició local acumulats durant anys. Rafael va voler compartir el que era seu amb tots, ho feia contínuament en vida i a hores d’ara, continua fent-ho després de mort quan la gent consulta els seus àlbums. 

Abril 2010. Homenatge i donació d’una part de l’arxiu particular de Rafael Belda Ureña a la Biblioteca Municipal.

Rafael va morir amb 84 anys, el dia 22 de setembre de l’any passat. El tenim present amb el seu posat elegant, sovint vestint pantaló,  jaqueta a conjunt, camisa i corbata, amb la seua passió festera i amb la seua cultura forjada pels llibres i l’experiència.

Mª Jesús Juan

Mariló Sanz

Programa de festes 2017
http://historiadeaielo.blogspot.com.es/2017/09/dos-aieloners-que-han-fet-historia_15.html