Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


sábado, 15 de julio de 2017

Dos plafons ceràmics de la MARE DE DÉU DEL CARME a Aielo de Malferit


Cr, aprox. 1795-1800. Col.lecció privada

 La Verge de peu, amb hàbit carmelità, gran capa blanca, corona coberta i nimbe estrellat, sosté al braç al Jesús xiquet, ambdós ofereixen escapularis a dos ànimes que emergeixen de les flames del purgatori.

La festivitat de la Mare de Déu del Carme és celebra el 16 de juliol.
En aquesta iconografia la Verge i el Jesuset porten escapularis. Dibuix resolt en tons càlids. És especial la seua advocació en els últims moments de la vida, per això s’acompanya de les ànimes del purgatori. A la Verge del Carme se li atribueixen nombroses indulgències.
 
Detall de l'escapulari del Carme
Patrona de la Marina de Guerra i Mercant.
En Aielo els veïns la celebren amb una missa baix de l’arc del Carme. La setmana anterior es resa la novena i el dia de la festa hi ha una processó que recorre el barri conegut com el Fondo. Eixe dia moltes dones anomenades Carmen acudeixen al portal per celebrar la festa mariana.
 

Detall de les Ànimes del Purgatori associades a la iconografia de la Mare de Déu del Carme i rodejada de les flames del purgatori.
(Ubicació) Aielo de Malferit, interior d’una casa particular. 
(Cronologia) 1795-1800.
(Mesures) 4 x 3 taulells de 20,5 x 20,5 cm.
(Colors) Groc, marró, morat, blau i taronja.
(Observacions) Bossell amb filet groc i marró.


MARE DE DÉU DEL CARME 
cr. aprox. 1800

S’observa que la pintura té un color apagat i el vidriat no presenta la lluentor i el colorit de l’època. Segurament és deu a una mala cocció dels taulells.
A diferència del plafó anterior de la mateixa Verge, en aquest la Mare de Déu és l’única que porta l’escapulari a la mà. Du els atributs típics que la distingeixen, com són l’hàbit marró dels franciscans i l’escapulari.


L'escapulari de la Verge del Carme, una devoció popular nascuda al segle XII a l'Ordre Carmelita. Es creu que qui porte este escapulari no patirà el foc etern de l’infern i s’alliberara de les penes del purgatori. La Mare de Déu dispensa una especial protecció durant la vida i en el moment de la mort.

Una vegada restaurada la imatge, per l'ajuntament d'Aielo, s’ha pogut comprovar que està envoltada per una orla d’espiga de color blau. Abans quant estava a la façana de la casa solament s’apreciava en part esta decoració.
 
Plafó de la Mare de Déu a la façana de la casa núm, 4 dels carrer Canonge Ortiz. On estava ubicada abans de la seua restauració.
(Ubicació) Aielo de Malferit, carrer canonge Ortiz, 4. 
(Cronologia) 1800.
(Mesures) 4 x 3 taulells de 20,5 x 20,5 cm.
(Colors) Marró, morat, blau cobalt, taronja i groc.
(Observacions) Espiga de color blau, coneguda com l’orla de l’olivera, emmarcada amb dos filets de color taronja.

 
Noelia Vidal Belda

Un patrimoni a descobrir: 
ceràmica devocional, taulells ornamentals

i paviment hidràulic d’Aielo de Malferit.

Ed. Ajuntament d’Aielo de Malferit, 2009.

No hay comentarios:

Publicar un comentario