La font de l'Agüelo

La Font de l'Agüelo en una foto de la dècada de 1960. Foto:Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz. Toni Barber

A l'any 1999, la Junta de les Festes del carrer Sants de la Pedra va prendre la decisió de recuperar la "Font de l'Agüelo" que de ben antic estava emplaçada al cantó dels Sants, rescatant així un racó típic per a tot el carrer i el poble d'Aielo.

Sol·licitarem a l'Ajuntament que col·locara la pica en el seu lloc originari i organitzarem una exposició de les fonts d'Aielo de Malferit.

Malauradament l'Ajuntament ens va denegar la petició, alegant problemes de circulació, problemes que ja la feren desaparèixer a la dècada dels anys 70. La Junta mai no va perdre l'esperança que esta vella pica trobara un bon lloc on instal·lar-se i complir la seua funció de font. Fins ara la vella font estava callada, mig enrunada i sense aigua.

A l'any 2002, les tasques de restauració del Palau estaven molt avançades i de paraula mencionarem a l'Ajuntament que el pati del Palau podria ser el lloc ideal per ubicar esta font. I així el dia 7-2-2003 la font de l'Agüelo va anar a parar al vell Palau dels Malferit, salvant-la de l'oblit i recuperant-la per al patrimoni d'Aielo.

Per a la Junta i el carrer Sants de la Pedra ha sigut una gran satisfacció que la font de l'Agüelo que tants anys hem cuidat, ara estiga a l'Ajuntament. Aconseguim fer realitat el desig de fa 4 anys de recuperar la font. En aquelles festes muntàrem una xicoteta exposició on volíem mostrar cóm era la Font, on es localitzava i cóm era el racó que l'envoltava.

La font de l'Agüelo estava adherida al mur de la casa que també empara els rajols dels Sants de la Pedra, al mateix cantó. Era redona de pedra cordellera i el seu cap de ferro colat. Era una de les senyes d'identitat del carrer Sants de la Pedra, que va sorgir a principis del segle XX i desaparegué aproximadament als anys 70, quan començaren a asfaltar els carrers. La seua aigua provenía de les sobres de la Bassa de la Cava. El veïnat acudia a ella per poder refrescar-se, omplir els cànters i botijons.

Quants llauradors han aprofitat la font per enfilar-se damunt del seu cavall¡ Quantes baralles, anécdotas, jocs, históries al seu voltant...¡

Entesos en art, veïns i religiosos ens informaren que la bassamenta era una antiga pica baptismal que va ser modificada com a font. Si l'observem de prop es veu la cura que l'home ha tingut a l'hora de fer-la: sobretot la pica redona, amb la vora grossa perfectament tractada. Tot ens fa pensar que el seu destí seria més valuós que el d'una font.

Antigament era prou comú el convertir les velles piques en font. Trobem un cas a l'any 1667 quan al poble d'Ontinyent dugueren des d'Itália una pica baptismal tallada en marbre de Carrara, la primitiva pica llaurada en pedra del terme, va passar a convertir-se en bassa per arreplegar les aigües de la font situada als peus del campanar de la Vila.

Per altra banda disposem de la data de la nova pica baptismal del nostre poble. Al Llibre de Baptismes de la Parróquia d'Aielo de Malferit trobem una nota al marge de la partida de bateig del xiquet Juan Rafael Colomer Sanz que diu que va ser el primer batejat a la pica baptismal nova el dia 30 de març de 1.860 éssent retor D. Francisco Martínez.

Esta data ens fa pensar que abans de 1.860 hi havia una altra pica. Quina?, com era?, per que la van canviar?, és la nostra font de l'Agüelo?. Esperem que algun dia estes preguntes tinguen resposta.

Mª Jesús Juan i Alicia Martí. (Junta de la festa del carrer Sants de la Pedra). Publicat en el Llibre de Festes de 2003.