Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

miércoles, 23 de marzo de 2011

CARRERS D'AIELO: C/ Primicias


El carrer Primicias des de la Plaça del Palau

En l’últim article publicat en este apartat dedicat als carrers d’Aielo de Malferit, completarem la presentació del complicat entramat que forma el barri del Fondo. 

Hui parem l’atenció en un carrer molt a prop, actualment anomenat carrer Primícies

Segons documentació de meitat del segle XIX el carrer Primicies s’anomenava carrer Carniceria, el document que ho plasma és el Padró de riquesa de 1841. Al Padró apareix un llistat de tots els veïns del carrer i els seus terrenys, a banda de l’ocupació que tenien. Així trobem una mescla d’oficis ben diferents:

-Un propietari d’una xicoteta mina d’algeps en l’algepsar del Barranquet.
-Un bracer
-Un tramusser
-Un arrier
-Un propietari d’una cavalleria
-Els cubs del Marques de Malferit
-Un solar
-I una carnisseria

L’última referència explica el per que de la denominació del carrer, hi estava la carnisseria del poble on tothom anava a comprar alguna peça de carn necessària per a cuinar els menjars del dia. 

També hem vist este carrer anomenat com c/ Carniceria Vieja en algunes escriptures consultades a l’arxiu d’Ontinyent. Este detall fa pensar que esta carnisseria estava hi ubicada des de temps tan allunyat que ja ningú recorda.

El carrer vist des de la Baixada del Carmen
A finals de segle XIX, el nom del carrer canvia. En acta de ple d’Ajuntament del 24 de setembre de 1899 consta com c/ Cups. El motiu del nom cups, és perquè antigament  al carrer, de molt poques cases, hi havia una bodega propietat del Marques de Malferit que servia per a fabricar vi. Els cups són els recipients on es trepitja o premsa el raïm per obtenir el most. També es diu cup a l’edifici on es realitza tot el procés de fabricació del vi i es guarda la premsa. La casa del Marques segurament disposaria d’una bodega per guardar el vi en grans gerres. 

D’entre tots els noms, actualment ningú recorda el nom de c/ Carniceria però molta gent anomena el c/ Primicias com el carrer Cups. 

Per què amb el temps ha predominat el nom dels cubs?. Tal volta per tancament o trasllat de la carnisseria a altre lloc? Segurament esta és la resposta.  El fet de  desaparèixer la carnisseria del carrer i el Marqués mantenir el seus cups, faria que el nom dels cups persistirà fins ara.

 I també ens sorgeixen altres dubtes.

Alternarien els aieloners de l’època el nom c/Carnisseria amb el de c/Cups de la mateixa manera que actualment es barregen popularment les denominacions c/ Cups i c/ Primicias ?

Quina raó té el canvi a finals del segle XIX a c/ Primicias? Es tracta d’un nom sense cap tipus de relació amb la història d’Aielo. La paraula primícies segons el lingüista Alcover, significa oferta de fruits primerencs o de bestiar que es feia a l’església o als temples.  Tal volta tenia la intencionalitat de fer menció a algun que altre pagament a l’Església que no es volia oblidar?

Com podeu veure, este carrer tan típic que fa de pont entre la plaça Palau i la Baraneta del Fondo, té moltes  preguntes a les que nosaltres no sabem donar resposta. Hi queden estos interrogants per a la seua historia fins que algú obtinga documentació i conega les respostes. Sobre tot queda el dubte de saber quin era l’autèntic nom que va portar el carrer, el primer d’entre tots. 

El c/ Primicias és un carrer estret amb pas sols per a veïns i uns pocs transeünts nostàlgics, un carrer que remuntant-se al passat, unes vegades faria olor a carn d’animal recent mort i altres faria olor a vi. En ocasions s’escoltaria el transitar i el parlotejar de les trafegoses dones encaminades a la botiga de carn i en altres s’escoltaria el soroll de la ferradura del matxo carregat amb la sàrria plena de raïm camí dels cubs del Marques, on els jornalers contractats descarregarien el raïm directament als cubs i amb l’ajuda de la premsa (que encara es conserva) traurien el suc per a fer vi.


Pintant el carrer en la XI Edició del Concurs de Pintura a l'Aire Lliure

És, com es plasma en este escrit, un  carrer amb historia, història pública que concentrava gent. Gran part d’esta història queda per sempre resguardada silenciosament entre els murs de les seues antigues cases. Ja sabem que el carrer acollia una carnisseria i una bodega, però  també hi va nàixer un personatge afamat: el conegut volantiner, amb pares i avis també volantiners, Leopoldo Castañeda Català nascut el dia 4 de març de 1907,  i conegut mundialment com “Regaera” i al poble amb el malnom Rana,  malnom que encara perdura al poble. 

I la història del curt carrer continua i continuarà. Hui en dia hi ha 8 cases, cinc de les quals estan  habitades i la resta esperant nous inquilins que seguiran donant vida a un carrer tant assossegat.



Mª Jesús Juan i Mariló Sanz Fotografies de Noelia Vidal.



4 comentarios:

  1. Tinc coneiximent, de que a la casa que fa cantonada, entrant des la plaça del Palau, a ma esquerra, hi havien i hi han dos grans arcatures gòtiques.
    Segons, consultat a entesos estes dues arcatures poden ser d'un magatzem de grá, o altre tipus. Mentre que altres diuen que pot ser, part interior d'una murada que donava a l'exterior.

    Tot quedaria en hipotesis, a fí d'investigar mes en profunditat.

    Gracies

    ResponderEliminar
  2. Que interessant, per que no mostres eixos arcs? I contes mes coses, exactament quina casa es? Qui viu allí?.

    ResponderEliminar
  3. La casa, está en venta, i la vivia gent de la familia dels "Rana".
    Quant tinga oportunitat, pujaré les fotografies. No tinc molta mes documentació sobre ells, segurament furgant en arxius es pot veure la seva utilitat anteriorment.

    ResponderEliminar
  4. Esta es una interessant etiqueta que m'agradaria que anareu ampliant.

    ResponderEliminar