Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

martes, 19 de octubre de 2010

Pepica Colomer Sanchis: Una alumna exemplar




Pepica Colomer "la botxa" de joveneta i a l'edat de 93 anys.


UNA ALUMNA EXEMPLAR:
JOSEFA COLOMER SANCHIS

Josefa va nàixer a Aielo de Malferit el 6 de març de 1921, al carrer Sts. de la Pedra, 87. Els seus pares foren Salvador Colomer Sanz i Isabel Sanchis Gómez.
Sempre ha anat a l’escola d’Aielo. Primer a les mongetes de l’Hospital Beneficència a l’Eixample i després a l’escola pública. Però Aielo, en aquells temps, no tenia cap edifici disponible per a les xiquetes així que la mestra Maria Arabí Molina donava les classes a la seua pròpia vivenda al carrer Vell (actual c/ Sant Antoni).
La Corporació Municipal lluitava per finalitzar les obres del nou edifici de les Escoles, la 1ª pedra havia sigut col·locada l’any 1925. No solament les xiquetes sofriren les conseqüències de falta de local, els xiquets també s’amontonaven als baixos de l’Ajuntament en tan males condicions que quan arribava l’estiu l’escola es tancava moltes vegades amb problemes sanitaris per les latrines.

Pepica és la xiqueta que està a l’última fila, la quarta començant per la dreta

Però tot arriba i al final les obres acabaren. Josefa va tenir la fortuna d’assistir en primera persona a un fet inoblidable, el diumenge 22 de març de 1931, a les 11 del matí s’inauguraren les noves Escoles. Josefa que contava en aquell moment 10 anys, recorda perfectament els fets que s’organitzaren per a la celebració. A les xiquetes les van dividir en dos grups, un grup va eixir de casa de la mestra Maria Arabi i l’altre (on estava ella) havia partit des de l’Hospital Beneficència. Havien d’anar a la plaça el Palau per unir-se al grup de xiquets que amb el seu mestre esperaven. Hi estaven les autoritats pertinents. Una vegada tothom concentrat a la plaça i acompanyats per la banda de musica d’Alfarrasí, es dirigiren cap a l’Eixample pel carrer Major.
Josefa s’enorgulleix que la seua quinta tinguera la sort d’inaugurar les esperades escoles, conegudes com l’edifici de les Escoles Velles, i actualment seu de la Biblioteca i del museu de Nino Bravo.
Josefa des de ben menuda va prendre la decisió d’estudiar per ser mestra, i així junt a un grup de xiques i xics del poble començaren a preparar l’accés a Magisteri. La preparació va ser a càrrec dels mestres Leonardo Carreres i Manuel Bermúdez i rebien les classes a la part central de l’Escola, allí estava el despatx, la biblioteca i el xicotet museu, que consistia en unes vitrines de vidre plenes de treballs escolars i tot allò referent a la historia d’Aielo que es trobava pels voltants.

Josefa Colomer al Patronato amb un grup d'alumnes

Recorda que en el grup estaven Vicente Sanz, Pepe Castelló Silvestre, (que va morir en guerra), Fina Ortiz, Pepa Juan, Isabelin Albelda i altres més fins formar un grup d’unes 20 persones. Fins i tot anaren a Xàtiva per examinar-se el primer any i el segon l’examen va ser a Alcoi. Malauradament l’arribada de la Guerra Civil, un difícil moment per a tots, acabaria amb els plans d’esta jove inquieta e il·lusionada.
A Josefa sempre li ha agradat el món de l’educació i mai s’ha apartat d’ell. Durant un temps va estar ajudant i fent substitucions als mestres del Patronato i de les Escoles, per les vesprades feia repàs a la seua casa on acudien moltíssims xiquets que encara la recorden. Quan les monges de la Beneficència deixaren el poble, ella i Elvira Martínez s’ocuparen de l’educació dels pàrvuls i encara li quedava temps per donar catecisme, i formar a tots els xiquets per a rebre la primera comunió.

Pepica està amb un grup d’alumnes a les portes de l’Hospital Beneficència, lloc on s’encarregava, junt a Elvira, dels xiquets més menuts d’Aielo una vegada les monges se n’anaren del poble

Com bona alumna dels seus mestres, feia el que li havien ensenyat i així seguint l’exemple dels predecessors, solia endur-se als xiquets d’excursió a la seua caseta de la Cria Vella, a l’Ombria i altres paratges estimats. En plena natura contava a la menudalla les histories que abans els seus mestres D. Miguel i D. Leonardo li havien contat: sobre el Tambulló de les Mentires, Cairent, el Pont de l’Arca, els ibers i fenicis, carlistes... També els parlava de les peces prehistòriques i arqueològiques que arreplegaven Don Leonardo Carreres i Don Miguel Ferrándiz (els seus mestres preferits), quan recorrerien el terme buscant jaciments: puntes de fletxes, fòssils, ferramentes prehistòriques i ceràmica ibera i romana. Els contava com el mestre Don Miguel anava dipositant totes les troballes en la vitrina conservada a la part central de l’Escola i com a poc a poc va aconseguir formar una important col·lecció. La seua finalitat era que l’escola disposarà d’un xicotet museu. Malauradament estes troballes tan antigues s’han perdut. Qui sap si encara estan en alguna caixa arraconada i oblidada i algú les troba i les recupera per a la posteritat.


Josefa amb alumnes i professors de l'escola del Patronato durant un viatge a València


Actualment, als seus ben portats 89 anys, Josefa continua escoltant a totes aquelles persones que acudeixen a la seua casa per preguntar-li, i ella com sempre ha fet, molt disposta i atenta, els ajuda contestant preguntes i contant succeïts locals i fets històrics del nostre Aielo en el passat.
Esta poesia la va escriure el mestre Miguel Ferrándiz, nosaltres la dediquem a Pepica, com es coneguda Josefa Colomer per tots al seu estimat poble.
“Una Pepa jo conec
que és bonica com un àngel;
pensant en ella jo un dia,
vaig caure de dalt d’un marge.”
Miguel Ferrándiz.

Mª Jesús Juan i Mariló Sanz. Fotos: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz. Josefa Colomer.
***Josefa anima a totes aquelles persones que guarden coses a casa, que ho deixen a l’abast de les generacions que venen darrere i així poder ser estudiades en un futur.
És una manera per a que eixe tresoret que molta gent té guardat no quede en l’oblit i tampoc quede en l’anonimat la tasca que feren els aieloners i aieloneres que ens van precedir.

2 comentarios:

  1. jo la recorde molt donanme repas a la seva casa quan jo tenia 8 o 9 anys.crec que vaig apendrer mes amb ella que en l'escola.

    ResponderEliminar
  2. Li he trames este missatge a Pepica Colomer, i s’ha alegrat molt, voldria saber qui eres per a donar-te les gracies personalment, ella recorda amb estima a tots els alumnes, xiquets i xiquetes que va tindre a l’escola, repàs o catecisme, als seus 90 anys ben complits esta esplèndida i esta pensant fer-se l’animem i apuntar-se al carro de internet.
    Gracies.

    ResponderEliminar