Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

jueves, 28 de marzo de 2013

II PART: MARIA INES RIBES CASTELLÓ, PERSONATGE D’AIELO ANÒNIM I OBLIDAT






II PART: MARIA INES I EL MON RELIGIÓS QUE LA VA ENVOLTAR


A la sepultura de MºInes hi ha escrits uns termes que cal explicar per poder conèixer-la millor: hermana i beata professa.

El fet d’anomenar a Mª Ines hermana, pot induir a pensar que pertanyia a una  ordre religiosa. Tot apunta a que no. El titol de” hermana” o “sor “era prou comú en aquell temps per anomenar a les beates terciàries d’alguna ordre, així que no era necessari ser monja i estar dins d’un convent*13 . En tot cas creguem que no importa si va viure o no en un convent el que importa és mostrar la seua manera de viure fins la seua mort en 1821, quan tenia 61 anys.

En general les beates solien dur hàbit i vel, per la qual cosa s’anomenaven també professes. No té este terme el sentit de professió solemne religiosa, sinó més be de presa d’hàbit ja que no seguien els estatuts o regles fixes d’un ordre religiós. No obstant això, sembla que es realitzava una certa professió però que no suposava vots perpetus, en el cas de Mª Ines el vincle era amb l’ordre del Carme*14 . 

El món de les dones beates resulta huí enigmàtic i poc conegut. És poc el que s’ha escrit al voltant del tema. Moltes d’estes beates permaneixen en l’anonimat de les cròniques religioses, en papers manuscrits; altres tingueren més sort i els seus noms foren coneguts. També estaven els casos de les dones que renunciaven al mon exterior i es dedicaven  exclusivament a l’oració intima sense necessitat de contacte amb l’exterior i sense mostrar a ningú la seua obra.





Amb tot, algunes s’ajuntaven i formaven beateries davant la impossibilitat d’entrar en un convent, altres vivien adossades a la parròquia i també estaven les que solitàries vivien la seua espiritualitat. El que és evident és que les beates demostraren amb la seua forma de vida que podien ser exemple per als demés  i el que és més important desenvolupar la seua pròpia individualitat de dona al marge de les rígides normes religioses.

Les causes que portaven a moltes dones a optar per una vida religiosa de beata són moltes i variades, segons cada persona. De tots és sabuda la influència dels rectors en les poblacions en aquells temps on la religió estava present en tots els aspectes de la vida, i les dones dins de cada població eren les que més contacte directe tenien amb els cures.

Si analitzem les característiques comuns i més aparents de les beates importants, perquè són de les que queda constància escrita, trobem que per a poder ser beates havien de tindre una edat mínima, ja madura. 
...30 años de edad  cumplidos para tomar el hábito y 35 para profesar y han de ser novicias por lo menos tres años cumplidos...




També havien de demostrar virtut i s’exigia dels pares que no hayan tenido nota de infámia.*15
Moltes tenien estret contacte amb un confessor o mestre que és el que les guiava i assessorava pel camí de la vida espiritual. També es troba com nota comú en algunes de les beates, la vida plena de penitències i mortificacions corporals. En línies generals les beates eren gent del poble, gent corrent i senzilla, algunes sense nivell cultural que van viure la seua espiritualitat de forma intima.

No sabem res del cas de Maria Ines, tot el que puguem dir sobre la seua vida no deixen de ser especulacions, són molts els anys passats i ninguna l’empremta deixada per esta dona en Aielo. ¿Qui seria el seu confessor o guia?... es fàcil pensar que la beata Ines Ribes Castelló estaria dirigida espiritualment per un confessor que no deuria estar lluny d’Aielo, o inclòs podria ser de la família. Prop del poble hi havia dos convents de l’ordre del Carme: un de carmelites calçats a Xàtiva i altre de carmelites descalces a Ontinyent ¿Quines causes la portarien a portar una vida de devoció ?...Res sabem. Potser simplement era una simple dona senzilla, que passaria desapercebuda en els anys en els que va viure, sols preocupada de la vida contemplativa.


El que si és cert és que el paper de l’església ha estat influent  des del inicis del cristianisme i concretament en els segles XVIII i XIX , en els que la família Ribes Castelló va viure. La religió impregnava totes les facetes de la vida i és de suposar  l’ambient familiar religiós en el que seria educada Maria Ines i els seus germans. Ambient religiós que no sols la va portar a ella a un vida d’oració sinó també va formar nebots religiosos.
El perquè Maria Ines va ser soterrada a l’ermita és un més dels dubtes a aclarir. Algunes persones eren soterrades en les ermites a canvi de la donació de terrenys a l’església. No és el cas. Quan va néixer Maria Ines, l’ermita de San Joaquim ja estava construïda, com queda constància en el document de possessió del marques D.Salvador Roca i Pertusa de 1760.

“En el término de la Varonia de Ayelo de Malferit y en partida conmunmente nombrada de Pursons(...) se constituyó en la Hermita llamada comunmente de San Joaquín sita en esta partida al lado del calbario, la qual linda por una parte con tierras de Thomas Juan camino en medio, y siendo en ella se paseó por la misma, abrió y cerró las puertas de la propia mandó salir a los que estaban dentro y á poco rato les hizo volver a entrar y practico..” *16 . 

L’ermita està situada junt a la carretera de Moixent a l’entrada del poble per l’oest. Es una sòbria i modesta construcció feta amb una nau única rectangular amb contraforts a l’exterior en la meitat dels murs laterals . En el lateral dret s’adossa una construcció auxiliar que altera la regular silueta del conjunt. 

L’enterrament de Mª Ines en una ermita, no és un cas aïllat ni estrany; és fàcil trobar-ne soterrades a les esglésies. Per posar un exemple de prop, al convent de Sant Agustí de Xàtiva van ser enterrades en el segle XVII una desena de beates del tercer ordre de Sant Agustí, que tenien allí la sepultura. *17. 

¿Però què vol dir “bienhechora de esta capilla”? ¿Va fer alguna donació a l’església? La hipòtesi més gastada és que contribuiria econòmicament a l’església, siga en reformes, siga en alguna compra per a l’ermita... però no ho sabem cert. Altra possibilitat és que l’ermita fora el lloc de recolliment per a l’oració preferit per Maria Ines i per això la família decidira enterrarla a l’atri. També cal la probabilitat de que s’encarregara de guardar-la i es fera mereixedora de ser hi soterrada. Tot són especulacions i dubtes que queden en l’aire.

Per acabar este apartat, cal dir que en la Biblioteca valenciana de Fuster (1830) hi ha  referències a alguns manuscrits sobre beates terciàries del Carme, i en els títols hi ha similitud respecte a la inscripció de la sepultura de Mª Ines Ribes*18. Per exemple:

-Fr. Gerónimo D. Tuesta (carmelita): “breve relación de la vida de la Venerable Teresa de S. Joseph, en el siglo: Francisca Caset, beata profesa de la Tercera Orden del Carmen de Onda (1674, aprox.)

-Fr Francisco Pastor(carmelita d’Ontinyent +1746): “relación de las virtudes, vida y muerte de la V. Hermana Francisca Caset, Beata profesa de la Orden del Carmen...” y “Relación de las virtudes y maravillas de la venerable Hermana Serafina Alcacer, Beata profesa del Carmen deOnda”  


      ***********OOOOOOOOOOOOO*******************OOOOOOOOOOOOOOO********
I algun dia, algú tornarà a mirar darrere la porta enreixada de l’ermita i llegirà:

“Aquí descansa la hermana Maria Ines Ribes y Castelló, beata Profesa del Carmen, bienhechora de esta capilla...murió en 9 de Mayo del año 1821, a los 61 años de edad.”   
I de nou es preguntarà ¿qui serà esta dona que va ser enterrada en esta solitud del calvari?.         
 Ara ja sabem alguna cosa més.


         *********OOOOOOOOOOOOOO******************OOOOOOOOOOOOOOO********

                                      

*1 Index Bautista bataller llibre 3p 187. La família Castelló es mereix un estudi a banda: En 1800 en esta família hi ha presbíters, un frare de l’ordre de Montesa, un advocat...i tots ells disposen d’una almassera al carrer Sant Roc.
*2 Segons consta al Índex de Juan Bautista Bataller que es conserva a l’arxiu parroquial
*3 Tots estan inscrits als llibres 3i4, llibres que per desgràcia desaparegueren i no tenim la sort de conservar-los.  A l’índex també consten les defuncions de dues de les filles: Maria magdalena i Maria Ines. La mort d’esta ultima esta llistada al llibre 7 foli 8, este llibre no es conserva però si el que inscriu la defunció de la germana Maria Magdalena al llibre 8 pag 74.
*4 Acta 9-2-1896 de ple d’ajuntament.
*5 Acta de ple d’ajuntament 24-9-1899. 
*6 Fernando Governa té molts articles al respecte que es poden consultar a la biblioteca Degà Ortiz i Sanz.
*7 Llibre de festes de 1994, EL AYELO DE 1760 de Fernando Governa : relata  la presa de possessió del marques en 1760,  fent una transcripció abreviada del document protocolar conservat als fondos notarials del “Real Colegio Seminario Corpus Christi” deValencia.
*8 Fernando Goberna: Abolició de règim senyorial en Aielo de Malferit (1792-1858) y “ Lucha antiseñorial en Ayelo de Malferit”. Llibre de festes 1985. Text que pertany a l’enciclopèdia Nuestra Historia. Mª Jesús Juan Colomer.
*9 La renda senyorial en l’etapa final de la transició al capitalisme: El marques de Bèlgida. David Mahiques. Alba nº7. Any 1992
*10 Protocols notarials de: Francisco Martinez , Manuel Martinez i Manuel Valls. Arxiu municipal d’Ontinyent.
*11 llibre de les matrícules parroquials, any 1817,1818 i 1820, conservats a la col•legiata de Xàtiva
*12 Arxiu municipal d’Aielo.
*13 Orellana en el seu tractat de las “Mujeres emparedadas” (1801) diu referint-se a estes: Pero por lo venerable de aquel estado, solian añadirles los dictados de Ancillas, Sorores, Beatas, Madres, Hermanas, etc...” afegint que aquelles dones retirades, tot i que la reclusió no fos rigorosa o solemne, “las calificaba cada uno con el dictado que mejor le parecia” .Apunts facilitats per J Vicente Ferre de Bocairent, teòleg i estudiós del tema.
*14 Apunts facilitats per  J.Vicente Ferre Domínguez, *15 Misticos, Beatas y Alumbrados. Francisco Pons. Edicions Alfons el magnànim.
*15 ALCOI, Sociedad, fiestas, devociones iconografia (S Xlll-XlX). Jose Lluís Santonja. Edita Llorens.
*16  Transcripció  abreviada del document protocolar de 1760 pel qual el marqués pren possessió de l’ermita en la que dos anys més tard seria enterrada Mari Ines. Llibre de festes any 1994. Fernando Goberna.
*17 Apunts facilitats per Vicente Ferre.

*18 Apunts facilitats per Vicente Ferre




MARILÓ SANZ MORA
Mª JESÚS JUAN COLOMER

 Llibre de festes d'Aielo de Malferit, any 2OO2  
                                                                                                                       

No hay comentarios:

Publicar un comentario