Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

sábado, 13 de abril de 2013

L'ANTIGA CREU DE LA SERRATELLA


Des de fa unes setmanes Aielo té una creu col•locada al cim de la Serratella ocupant el lloc d’aquella que va ser col•locada just ara fa 50 anys i que era punt de referència, aquella que tothom veia en alçar el cap i mirar cap a la muntanya.
La primera Creu feta de pi a la carena de la Serratella, any 1963

D’aquella creu, la que es va fer amb motiu de la Santa Missió  “Cruzada de la bondat” fa 50 anys, ja hem parlat en este bloc  i també hem mostrat les fotos, però ara sabem un poc més i a més a més, tenim un relat escrit a un quadernet per Josefa Colomer Sanchis . Hi conta el que passà aquell dia. 

Josefa Colomer Sanchis.

Transcrivim les seues paraules, mirada directa de l’esdeveniment. Pepica aleshores era catequista i va participar intensament en tots els actes, era una de les principals organitzadores. El seu caràcter inquiet sempre han fet que fóra una dona disposada a ajudar i col•laborar en la vida social i cultural d’Aielo

Llibreta on Pepica anava apuntant , entre altres coses, el que passava de rellevant al poble, iniciada el dia 1 de febrer de 1941.


CRÓNICA HISTÓRICA REDACTADA
PER JOSEFA COLOMER SANCHIS (1963).

El día 23 de marzo de 1963, año del Concilio y estando en Santa Misión, a las 4 de la tarde  se bendijo la Cruz que hay en el monte de la Serratella. 
Subiéndola los hombres a hombros, con toda la ilusión y las mujeres con pozales de agua para amasar el yeso.
La Cruz pesa más de 2.000 k. y mide 11 metros de alta. Fue una cosa grandísima la subida y la bajada con faroles encendidos y cantando el Ave María, subiendo a la montaña la mayoría del pueblo.

Ayelo de Malferit, 14 al 24 de marzo 1963
Josefa Colomer


Text escrit per Josefa Colomer.


A més a més hem sabut més coses. Parlant amb gent de més de 50 anys hi ha alguns que recorden aquells dies, uns sent xiquets i amb mirada expectant i juganera i altres més adults que d’una manera o altra participaren en la “festa”. Perquè realment allò va ser una festa plena d’actes organitzats pels pares franciscans d’Ontinyent Salvador Perona i el pare Jose Aparicio. 

Diuen que el pare Perona tenia molta facilitat de paraula i aconseguia que als seus sermons, assistiren molta gent. L’església estava abarrotada de fidels que arribaven  fins al carrer, traspassant les portes del cancell i fins i tot omplint la placeta davant de l’Església.

Remedios Mateu,  Pepica Sanz,  pare Salvador Perona, Josefa Barber, Josefa Colomer i un grup de xiquets i xiquetes vestits per a un dels molts actes organitzats en la Santa Misión, a l'entrada de l'Hospital Beneficiència, d'esquerra a dreta Carmen Vicent, Marisa Sanchis, Flora Egea,  Carlos Colomer, Pepe Ortiz, Juana Penalba, Consuelo Mateu i ¿....?

Per a confeccionar la gran Creu, triaren dos pins entre els arbres més grans del terme d’Aielo. Ens conten que els pins seleccionats foren tallats de la pinada de Bataller al Campello, a la part de darrere de la caseta de Santiago. Era un lloc on hi havien molts pins d’una grandària apreciable.

En principi, i com s’hi feia en aquells anys, els animals de tir pujaren al Campello per baixar els grans pins, perquè l’esforç dels matxos no era suficient per a tan gran pes.

En aquell temps a Aielo sols hi havien tres tractors. Emilio Castelló Silvestre, en tenia un, el tractor de la vareta. Enganxaren els pins al tractor amb cordes  però en entropessar  amb les pedres i l’herba no podia avançar, així que van haver de demanar l’ajuda i col•laboració d’un altre tractor, el de José Asins Mayo.

I així va ser com van baixar els pins al poble, nugats amb maromes i controlats per grups d’homes. Era dia 23 de març de 1963 i la creu havia de ser col•locada al cim de la Serratella. 

Foren moltes les persones, que aquell dissabte, es reuniren a les 4 de la vesprada a la pl. Sant Engraci. Hi ha qui diu que tot el poble estava present i així deuria ser pensant que Aielo aleshores, com tots els menuts pobles, no tenia moltes distraccions i este era tot un esdeveniment.  Hi havia molts homes per pujar la Creu, dones per portar poals d’aigua necessària per poder obrar els algeps  i xiquets per escodrinyar i jugar al voltant d’aquell rebombori general de poble que s’havia armat.

A l’hora prevista la creu estava a punt i va ser transportada a muscles pels homes d’Aielo cap al final del c/ Església. Diuen que la Creu era tant gran que entropessava amb les cases del carrer Església. Quasi no cabia pels carrers del poble.

Després la pujaren damunt la caixa del camió d’Eliseo Belda “Tabaquera”. Tothom anava espai camí del Moli Paperer, on els homes la recuperaren de nou i a muscles, en un tres i no res, la pujaren al cim de la serra. 

Una vegada a la carena de la serra, el Pare Perona va dirigir els treballs d’instal•lació de la Creu. Conten que estigueren al voltant de tres hores per a col•locar-la. Així que s’hi va fer de nit. 

La baixada es va fer per la cara de la serra més propera al poble i no donaren la volta com a l’anada; i ho feren  resant càntics de l’Avé Maria i il•luminant-se amb torxes. Aquella nit, recorden el mes majors anecdòticament, va fer molt de fred, va caure una gelada que va cremar fins i tot els garrofers.

El que passà després, ja se sap, ja ho hem contat. El temps la va corcar  i després un incendi a la serra va cremar el que quedava d’ella. 

Gràcies  a la iniciativa de Rafael Egea Bataller “Pigat” i un grup de gent que el recolza, 50 anys després tenim nova Creu però esta vegada de ferro per a que dure més. 



La Creu corona la Serratella. Era i és, punt de referència i destí preferent d’excursionistes, caminants i veïns, que recorren l’estimat paratge natural. 

Aielo enorgullit, la mirava abans i la mirarà a partir d’ara. A més amés el paratge que l’envolta ho val, com deia el mestre poeta Miguel Ferrandiz, mirant a un costat i altre trobem la serreta silvestre passejada i treballada per totes les generacions d’aieloners amb timons i baladre, trobem el pont de l’Arcà, les aigües del riu i la sèquia ampla, la sènia o les coves. 

Actual Creu de la serratella col.locada dissabte el  dia 16 de març del 2013.
A la seua falda, el poble d'Aielo i a l'esquena la serra d'Agullent i la Mariola.



AL POBLE D’AIELO
“El riu i l’Arcà,
l’horta nova i vella;
els barrancs, joncars,
baladres, la sèquia;
les cases de camp
 i entre elles la Sènia;
vinyes, garrofers
i tanta olivera...
formen un conjunt
 de tan gran bellesa,
que em fa perdre el sentit i me posa
en el Cel i de Déu en presencia.”
“Oh que bell que és el poble on vaig nàixer!”

Miguel Ferrándiz Bataller 
(1877-1962)


Mª Jesús Juan Colomer
Mariló Sanz Mora


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada