Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

jueves, 11 de julio de 2013

A Xelo

No és un somni,
malgrat voler que ho siga.
Malauradament ja no estàs.
Però al nostre cor sempre estaràs.

Dediquem este post a Xelo Mira Barber, amiga nostra i de molts. Als  només 49 anys ha fet el gran viatge que no té bitllet de tornada. Ella ja sap el què hi ha una vegada traspassada eixa frontera que cap persona vol passar.

i així va ser... te n’anares un dia clar i nét.
Este bloc d’història d’Aielo, com tots els blocs, es nodreix per les col•laboracions escrites que s’aporten i també pels lectors. Sense uns i sense altres no existiríem i no tindríem raó de ser. Per això quan “se’n va” una persona lectora i col•laboradora que estimem i que ha estat al nostre costat aportant idees, escoltant les nostres, animant-nos a seguir i llegint sempre cada una de les línies escrites, no podem més que sentir tristor.

Xelo era mestra, va ser regidora, membre de la junta de la Biblioteca, i voluntària treballadora durant les setmanes de la lectura. Quan se la necessitava...ella hi estava a punt, sempre a punt.

Més endavant eixirà en este bloc un treball inèdit que estava destinat a formar part d’un llibre de fotografies, Xelo va escriure la part dedicada al temps lliure. Però serà en altra ocasió, hui volem mostrar fotos seues, tal com era, natural, rient, parlant...junt als amics o la família...és una manera de mantenir-la viva.

Perquè  Xelo, sobre tot era una persona de les que s’estima i mai s’oblida.



S’hi veu al vídeo que era una persona senzilla,  agradable, col•laboradora, que sabia escoltar i comprendre a les persones i amics. Transmetia tranquil•litat i alegria. Quants bons ratos  hem passat junts, Xelo!

Equip de redacció i amics.

3 comentarios:

  1. LO SIENTO MUCHISIMO, YA SE VE QUE ERA UNA PERSONA MUY CERCANA., ORGULLOSO DE SU PUEBLO Y BUENA GENTE. YO SOY HIJA DE AYELO Y ORGULLOSA DE SER UNA LEANDRA. EL NOMBRE DE MI ABUELO, EL MEJOR HOMBRE DEL MUNDO.. MI MADRE NACIO EN EL MEJOR PUEBLO DEL MUNDO Y SU GENTE SON LAS MEJORES PERSONAS DEL MUNDO. UN PUEBLO SENCILLO PERO CON UN ENCANTO ESPECIAL. !!!!! CUANTOS RECUERDOS BONITOS TENGO DE
    MIS VACACIONES EN AYELO CON MI FAMILIA. BAÑADONOS EN LA BASA DE MI TIO MIGUEL. ERAN OTROS TIEMPOS.!!!!!! XELO SEGURO QUE DIOS TIENE ALGO MEJOR PARA TI. DESCANSE EN PAZ.







    ResponderEliminar
  2. molt bònic! es el que era Ella una persona molt amigable sempre tenia la caseta oberta per a tots!!

    ResponderEliminar
  3. Els amics no ens creguem encara que ja no està entre nosaltres perquè sovint la tenim present, perquè parlem d’ella constantment…crec que és bo per a evitar fantasmes. La mantenim viva en el cor i en la ment. Allà on estiga s’alegrarà de veure que tanta gent l’estima i que malgrat no estar ja present l’estima no desapareix.

    ResponderEliminar