LA CASSOLETA: del passat a l’actualitat

Video fet per MªJesús Juan i Rafa Ortiz

Ja hem deixat enrere la festa de la Candelària i la de sant Blai, s’acosta la Quaresma. Cal preparar-se, doncs, per a una època de recolliment, de resos, de processons i d’abstinències. 

Però abans de la Quaresma, se celebra una festa d’esplai. A Aielo de Malferit es fa eixint al camp per menjar-se la nostra típica cassoleta envoltada de jocs i cançons i són els alumnes junt al professorat, els treballadors de la vareta i de les fabriques, colles d’amics, associacions i jubilats... els qui s’ajunten per passar un bon dia al camp menjant el plat típic que dóna nom a esta festa, “LA CASSOLETA”: la cassoleta amb fesols i naps o la cassoleta amb pateta.

A Aielo ve celebrant-se des de temps antics. És una festa que cada any varia en el calendari. Per saber la data exacta es conta dos dijous abans del dimecres de cendra, primer dia de quaresma. La cassoleta se celebra a Aielo dues vegades, una setmana és la dels xiquets, l’altra, el següent dijous, es coneix com la cassoleta de les mares. 

La Cassoleta és una festa molt arrelada en Aielo de Malferit. Així la celebraven en la dècada de 1920. Foto: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz.

Actualment la cassoleta ha canviat un poc respecte a com la recorden els nostres iaios. Però els canvis no han evitat que continue sent una entranyable festa tradicional que acomboia  xiquets i també  als seus pares. 

I per il·lustrar esta afirmació presentem un vídeo representatiu.

Escoltant de fons un grapat de cançons tradicionals, tenim per una banda a Pepica Colomer l’any 1999 recordant la festa de la seua infantesa i la d’anys posteriors quan ajudava en l’escola. La ti Pepica, que encara en l’actualitat als seus 91 anys tants records comparteix amb nosaltres i amb tothom que li pregunta,  ens conta què es feia el dia de la cassoleta, com se celebrava la festa i què es cantava alhora que ens mostra com aleshores feien el cucurutxo dels xiquets utilitzant calendaris vells, i el llaç de les xiquetes amb papers de seda de molts colors. El gorro i el llaç eren els complements que els més menuts de la casa es posaven al cap i que amb el temps han anat sent substituïts per disfresses més elaborades. 

Per altra, i continuant escoltant cançons tradicionals que ens transporten a la infantesa, el vídeo mostra la part actual de la festa amb imatges de les Escoles Velles també de l’any 1999. Així, escoltant a Pepica i mirant esta segona part, ens podem adonar de com ha canviat la festa.

Abans, com conta Pepica, els xiquets anaven desfilant pel carrer camí del Barranc del Joncar o a altre paratge típic del terme per passar el dia. 

Actualment els xiquets i xiquetes es mengen la cassoleta al pati de l’escola després d’un divertit mati fent una colorista desfilada de carnestoltes, una cercavila que queda sempre preciosa per l’originalitat de les vestimentes, que han costat als mestres hores i hores de preparació.  

Per als xiquets és un dia de comboi, un dia festiu. Per a les mares és un dia de molta activitat. Primer han de portar el xiquets a l’escola, ajudar a vestir-los en algunes ocasions, després tornar a casa per fer la cassoleta, però mirant sempre el rellotge perquè al voltant de les onze del matí cal anar a l’Eixample per vore l’alumnat desfilar per la població. És el moment de deixar les presses i angoixes i dedicar-lo a fer la xerradeta amb les amistats i a fer fotos per a recordar en el futur. Una vegada vista la desfilada s’ha d’anar a casa per posar la cassoleta en la cistelleta i de nou tornar a l’escola perquè els xiquets, impacients, esperen el menjar al pati de l’escola, on hi ha preparades taules i cadires per a l’alumnat. 

Gaudiu del vídeo, vos agradarà. I tots junts cantem la cançó de la cassoleta, que es remunta a  més de 100 anys.

Ja vinguem de berenar

s’hem menjat la cassoleta,

s’hem begut tot el vi

i hem jugat a la replaceta...

MªJesús Juan i Mariló Sanz