Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


jueves, 9 de febrero de 2012

LA CASSOLETA: del passat a l’actualitat



Video fet per MªJesús Juan i Rafa Ortiz


Ja hem deixat enrere la festa de la Candelària i la de sant Blai, s’acosta la Quaresma. Cal preparar-se, doncs, per a una època de recolliment, de resos, de processons i d’abstinències. 

Però abans de la Quaresma, se celebra una festa d’esplai. A Aielo de Malferit es fa eixint al camp per menjar-se la nostra típica cassoleta envoltada de jocs i cançons i són els alumnes junt al professorat, els treballadors de la vareta i de les fabriques, colles d’amics, associacions i jubilats... els qui s’ajunten per passar un bon dia al camp menjant el plat típic que dóna nom a esta festa, “LA CASSOLETA”: la cassoleta amb fesols i naps o la cassoleta amb pateta.

A Aielo ve celebrant-se des de temps antics. És una festa que cada any varia en el calendari. Per saber la data exacta es conta dos dijous abans del dimecres de cendra, primer dia de quaresma. La cassoleta se celebra a Aielo dues vegades, una setmana és la dels xiquets, l’altra, el següent dijous, es coneix com la cassoleta de les mares. 

La Cassoleta és una festa molt arrelada en Aielo de Malferit. Així la celebraven en la dècada de 1920. Foto: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz.

Actualment la cassoleta ha canviat un poc respecte a com la recorden els nostres iaios. Però els canvis no han evitat que continue sent una entranyable festa tradicional que acomboia  xiquets i també  als seus pares. 

I per il·lustrar esta afirmació presentem un vídeo representatiu.

Escoltant de fons un grapat de cançons tradicionals, tenim per una banda a Pepica Colomer l’any 1999 recordant la festa de la seua infantesa i la d’anys posteriors quan ajudava en l’escola. La ti Pepica, que encara en l’actualitat als seus 91 anys tants records comparteix amb nosaltres i amb tothom que li pregunta,  ens conta què es feia el dia de la cassoleta, com se celebrava la festa i què es cantava alhora que ens mostra com aleshores feien el cucurutxo dels xiquets utilitzant calendaris vells, i el llaç de les xiquetes amb papers de seda de molts colors. El gorro i el llaç eren els complements que els més menuts de la casa es posaven al cap i que amb el temps han anat sent substituïts per disfresses més elaborades. 

Per altra, i continuant escoltant cançons tradicionals que ens transporten a la infantesa, el vídeo mostra la part actual de la festa amb imatges de les Escoles Velles també de l’any 1999. Així, escoltant a Pepica i mirant esta segona part, ens podem adonar de com ha canviat la festa.

Abans, com conta Pepica, els xiquets anaven desfilant pel carrer camí del Barranc del Joncar o a altre paratge típic del terme per passar el dia. 

Actualment els xiquets i xiquetes es mengen la cassoleta al pati de l’escola després d’un divertit mati fent una colorista desfilada de carnestoltes, una cercavila que queda sempre preciosa per l’originalitat de les vestimentes, que han costat als mestres hores i hores de preparació.  

Per als xiquets és un dia de comboi, un dia festiu. Per a les mares és un dia de molta activitat. Primer han de portar el xiquets a l’escola, ajudar a vestir-los en algunes ocasions, després tornar a casa per fer la cassoleta, però mirant sempre el rellotge perquè al voltant de les onze del matí cal anar a l’Eixample per vore l’alumnat desfilar per la població. És el moment de deixar les presses i angoixes i dedicar-lo a fer la xerradeta amb les amistats i a fer fotos per a recordar en el futur. Una vegada vista la desfilada s’ha d’anar a casa per posar la cassoleta en la cistelleta i de nou tornar a l’escola perquè els xiquets, impacients, esperen el menjar al pati de l’escola, on hi ha preparades taules i cadires per a l’alumnat. 

Gaudiu del vídeo, vos agradarà. I tots junts cantem la cançó de la cassoleta, que es remunta a  més de 100 anys.

Ja vinguem de berenar
s’hem menjat la cassoleta,
s’hem begut tot el vi
i hem jugat a la replaceta...

MªJesús Juan i Mariló Sanz



9 comentarios:

  1. no podem consentir que desaparega la nostra cassoleta..!!!!!!!!!!!!

    ResponderEliminar
  2. Nosaltres poc tindrem a fer mentre que no els passe la burrera als mestres.
    Tots em tingut que patir retallades i presió a les empreses en les que treballem, que es pensaven ells que per el fet de ser funcionaris no els tocaria mai.
    Es una pena però la dita ho diu ben clar:
    Quant el mal ve d'Almanssa a tots alcança.

    I esperem que no siga pijor...

    ResponderEliminar
  3. La tradició de la cassoleta no s’acabarà a Aielo perquè un any els mestres decideisquen protestar contra una mala gestió política de l'economia. Els mestres en estos moments estan complint el seu horari complet, de la mateixa que tots compleixen l’horari fixat a la fàbrica o l’oficina.
    El problema ve perquè des de sempre els mestres han fet més del que havien de fer i ara es creu que tot allò que feien voluntàriament és una obligació.
    Hi ha un exemple que ho explica.
    Hi havia una dona que va ser contractada en una casa per netejar unes hores a la setmana. La dona ho feia bé i ho feia a gust. Un dia va vore que hi havia roba per planxar i va planxar, altre dia va vore que no hi havia ous i en va comprar. Al final de setmana, els amos de la casa li van pagar com sempre . Així va anar fent durant unes setmanes fins que un dia no va planxar ni va anar a comprar i al final de setmana li van pagar menys. La dona es va estranyar i disgustar perquè a la fi havia planxat i anat a comprar perquè volia i no perquè li ho manava el seu contracte.
    En estos moments tos estan passant-ho mal...deixeu als mestres tranquils...i si que té raó el comentari anterior en allò de quan el mal ve d'Almansa...però cal matisar que Almansa en este cas és qui dirigeix l'economia del país.

    ResponderEliminar
  4. Té molta raó el comentari d'abans, la cassoleta s'ha fet sempre i es continuarà fent d'una manera o altra, és una cosa molt nostra. El fet que des de l'escola no es faça el passeig pel poble no implica res per seguir amb la tradició.

    ResponderEliminar
  5. Bona nit
    Ma mare es d'Aielo i em vaig criar al carrer Sant Llorenç, malgrat que vaig naixer a València, en el barri del meu pare, el Cabanyal. Recorde el dia de la Cassoleta cada any, quan els xiquets anavem al Pí de Cairent.
    M'agrada viatjar i tinc un bloc de viatjes, i com no, está el meu poble d'Aielo de Malferit, en una de les entrades
    http://trapatroles.wordpress.com/?s=aielo+de+malferit

    ResponderEliminar
  6. Pobres mestres, encara haurem de parlar en qui l'anònim anterior anomena Almansa per a què els puje el sou.
    Anònim anterior, et veig massa egòlatra, un poc d'humilitat crec no et faria malbé.
    En qualsevol lloc de treball tots fem més del que ens toca.

    Per què la tradició de la cassoleta este any s'ha posat en perill d'extinció?

    Per què han tingut que pagar els xiquets i les seues families que tant aprecien el passacarrer?

    Si els mestres volen protestar contra les retallades, que ho facen, però que no impliquen l'alumnat ni l'utilitzen com a cuirassa.

    I per a acabar també he de dir que a l'empresa pública, hi hauria que haver la mateixa facilitat per a fer fora als treballadors que en l'empresa privada, és una llàstima que a l'atur hi haja gent tant ben preparada i disposada a TREBALLAR.

    ResponderEliminar
  7. Hi ha molt anònim solt, que ha volgut deixar comentaris feixistes al meu bloc, per nomenar al poble AIELO, amb la nostra llengua.
    A fer punyetes! per no dir altra cosa.
    Un abraç fort a tots el aielencs.

    ResponderEliminar
  8. Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

    ResponderEliminar
  9. Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

    ResponderEliminar