Tradició i Festa de S. Blai a Aielo de Malferit

Video fet per MªJesús Juan i Rafa Ortiz.

Seguint el calendari gastronòmic-festiu d’Aielo de Malferit, el dia 3 de febrer és san Blai Gloriós. I com “festa i gastronomia” són alguns dels elements base en el rebost de Maruja, hui en esta secció ens ocupen d’esta tradicional festa pastissera on el protagonista és el ROTLLET DE SAN BLAI, una celebració que té uns costums que amb el temps han anat evolucionant i s’han anat modernitzant.

És una festivitat completa perquè a més a més de l’ingredient gastronòmic de menjar els rotllets de san Blai, protector dels mals de gola, també està l’ingredient religiós que consisteix en anar a l’església a beneir-los abans de tastar-los. Ambdues parts no van separades, es complementen, van juntes i cadascú ho celebra a la seua manera.

Però anem pas a pas. Primer s’han de fer els rotllets, després beneir-los i al final ja se’ls menjarem.

Antigament els rotllets es pastaven a casa i es portaven al forn per a coure’ls. La majoria de les cases ho feien, i no era una tasca fàcil. Presentem a continuació un vídeo enregistrat a l’any 1999, en el qual podem vore com Maruja Colomer, la persona a qui dediquem esta etiqueta, ens mostra com pastar i elaborar els rotllets dormilons.  Ens ho conta a la seua manera, senzilla i casolana. Es veu com pasta la massa, com se li apega la pasta als dits i com “treballant-la” amb constància i paciència, i posant-li força, aconsegueix que la pasta “estiga bona” i tinga la consistència adequada. 

El vídeo és un document gràfic que recull expressions lingüístiques en desús, que a poc a poc estan desapareixent perquè Maruja, mentre fa el rotllets, també explica com es celebrava la festa abans.

Amparo Colomer, Aurelia, Maruja Liñana  i Pepica Colomer, amb les cistelletes a punt per anar a beneir els rotllets de sant Blai. 3-2-1995. Foto:Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz

Una de les coses que explica és com preparaven la cistelleta per a beneir els rotllets. Cada cistella s’omplia junt als rotllets de garrofes per als “matxets”, panís per a les gallines i un trosset de pa per al gat. I és que abans hi havia molts animalets a casa i es mirava per ells. També conta anècdotes com la que després de beneir els rotllets els xiquets esperaven a la porta de l’església per menjar-se’ls i algunes vegades les cistelles arribaven mitges buides a casa.

És un vídeo que a la gent de certa edat li pot despertar un sentiment de nostàlgia perquè apareixen imatges, alguna irrepetible i altres quasi perdudes, com la dona portant la llanda dels rotllets al forn.

Per la qual cosa es pot dir que és un document il·lustratiu que serveix per a que no s’obliden algunes costums que van deixant-se de costat. Malauradament són costums, tradicions heretades del passat, que van perden l’arrel.

Tot està canviant amb el temps. Ara ja són poques les dones del nostre poble que pasten rotllets. La majoria de gent els comprem fets als forns del poble, que malgrat fer-los molt bons, no és el mateix. 

Al vídeo es veu el contrast entre l’elaboració tradicional i l’actual, on una màquina substitueix el treball manual. Així, apareixen algunes forneres i un forner d’Aielo explicant i mostrant el que fan: Maria del forn de Paquita, Mari Carmen i Toni la "Boba" i la sempre recordada Xaro de "Punxó". 

Des d’ací li fem homenatge especial a Xaro, en estes dates en les quals el treball de pastisseria se li multiplicava, perquè tothom volia rotllets per a beneir seguint la devoció que “san Blai era gloriós i a tothom curava la tos”.

No val comparacions entre un rotllet fet a la manera tradicional, pastat a mà, “fent la massa bona” que el que està fet industrialment. Sobre tot perquè els fets a mà tenen el component afectiu d’estar elaborat per la mare, la tia o la iaia que, inconscientment, fa que el trobem més bo. 

Sortosament no tot està perdut, dins d’esta festivitat el costum d’anar a l’església cistelleta en mà a beneir, no s’ha perdut. És una festa de xiquets. És bonic vore la il·lusió als seus ulls quan acudeixen amb la cistelleta que fa no res han gastat per al Reis Mags. Ara l’han preparada per a sant Blai i la mateixa la gastaran per a celebrar la festa de la Cassoleta. 

Per omplir la cistella cal pensar en tots els membres de la casa i al menys posar un rotllet per persona, cal posar el millor mantellet de l’aixovar per lloar al sant i amb tot a punt ja es pot anar cap a l’església, el rector espera. L’església s’ompli de menudalla que en acabar la benedicció se’n va.

I una vegada beneits...a menjar-se’ls toca...i per molts anys...

ROTLLETS DE SAN BLAI “DORMILONS”

Ingredients i manera de fer-ho:

3 ous.

3 llimonades.

3 càscares d’oli, 

1 quart de sucre.

Prepareu una safa per a pastar. Primerament s’alcen les clares i aneu incorporant els altres ingredients. Després aneu pastant i afegint la farina que admiteisca: cal pastar-ho bé, fins que ja no s’apegue als dits.  

Amb la pasta es fan unes boletes i amb el dit es foraden per donar-li la forma de rotllo. 

Teniu a punt un plateret amb sucre i un altre amb oli i encareu els rotllets, mullant-los primer en oli i desprès en sucre. Alhora aneu col·locant-los en la llanda de manera ordenada per a que càpiguen tots.

I així ja estan a punt per a coure’ls al forn. En menys de mitja hora tenim uns saludables rotllets.

El nom de “dormilons” és degut a que antiguament es pastava el dia d’abans i una vegada fets els rotllets es deixaven “dormir” tota la nit. Maruja solia fer-los el mateix dia perquè li ixien sempre bons. I és que Maruja era una experta.

Bon profit i... que sant Blai ens cure la gola!. 

Mª Jesús Juan i Mariló Sanz