Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

lunes, 7 de febrero de 2011

Cançons populars d'Aielo de Malferit





LA NOSTRA CANÇÓ POPULAR

Aquest títol ens pot sugerir moltes i diferents coses, però aplicat a les nostres cançonetes (moltes d'elles perdudes en el temps) sols pot fer referència a tot allò que constitueix el parlament musical del poble plá i senzill, del poble del carrer que ens ofereix una unitat substancial, una expressió sintètica de valor unitari o de grup que, expresant musicalment un estil característic i vivencial, prescindeix de cadascuna de les característiques més importants de les grans creacions artístico-musicals.

Mireu, si no, aquest conjunt d'eixes cançonetes, que posiblement alguns més majors recordareu. Son cançons fetes pel poble, cantades i dedicades al poble mateix i que a més a més, tenen una gran varietat de temes i sons musicals.

Toni va a la font
i trenca un canter,
i sa mare li diu:
no em trenques l'altre.

El sereno s'ha perdut
per la font de la Salut,
un xiquet se'l ha trobat,
amagat a un forat.
El sereno!

Assomeu-se, assomeu-se a les portes
i voreu i voreu que revoltes.
Assomeu-se, assomeu-se als balcons,
i voreu, i voreu que cançons.

Caragol, gol, gol,
quan eix de casa mai va sol
sempre porta la guitarra baix el cul
caragol és un gandul.

Roda la mola Xim, xirimbola.
Una coca fina i un barral de vi.
Tronxo maduro que caiga de culo.

Miquel pel, pel, bollo, bollo, bollo
sardina torrà pa i cansalà.


Ai que aigüeta! menudeta,
les campanes van al vol,
a la pobra Vicenteta
el seu novi no la vol.

Ha vingut un barco de cacau fallat
i al pobre Pepico l'han deixat pelat.

Ring, ring, una llimosneta,
Ring, ring, un trocet de pa,
que ma mare está pobreta
i Déu ja l'ho pagará.

Mon pare no te nás,
mon pare no te nás,
ma mare és xata,
i un germanet que tinc,
i un germanet que tinc,
mig nás li falta.

Un voladoret una pesseta,
d'eixos que van en bicicleta.
Xiquets ploreu!
que voladorets tindreu!

Podríem haver-ne escrit més, però l'espai no ens permet allargar més les cançons, però si que seria profitós i educatiu el que aquestes, i d'altres, que molts/tes de vosaltres conegueu, les fereu dependre als més joves i que no desapareguen en aquest món de preses i TV en que estem vivint.

No oblideu que aquestes manifestacions folclòriques populars, com poden ser els contes, endevinalles, refranys... deuen alegrar-nos per poder coneixer-les i sentir-nos satisfets perquè estem conservant i propagant alló tant nostre i meravellós com és la nostra cultura transmitida pels nostres avantpassats.

Miquel Mollà i Egea. Ontinyent, 30 d'abril de 1991. Publicat en el Llibre de Festes de 1991.

No hay comentarios:

Publicar un comentario