Corria l’any de
1855, una epidèmia de còlera afectava a moltes poblacions del territori
valencià.
Rescatant
noticies d’aquell any sabem que a causa de la mateixa el Sr. Rector d’Aielo de
Malferit D. Antonio Roselló, que era presbiteri, missioner apostòlic i ecònom
de Carcaixent degut a la mort del anterior Rector el Sr. Espinós, també va
morir de forma fulminant a causa d’aquesta malaltia en la esmentada vila de
Carcaixent.Aquesta noticia apareixia recollida el 13 de novembre d'aquell any
en Diario de Palma i en El palmesano: periódico político-literario del 12 del
mateix mes. (MCU Prensa histórica).
L'aparició de la
noticia en aquests medis ens fa pensar que D. Antonio Roselló deuria ser fill
de l'illa de Mallorca.
En 1885 des de Xàtiva es va transmetre la
malaltia a València per via del ferrocarril tal com ho descriu en un interesant
article publicat a Levante-El Mercantil Valenciano el 21 de juny de 2009, la
investigadora de la Universitat de València Mª José Bágena. L'article està
signat per Rafel Montaner: ("El vibrión vino en el tren de Xàtiva).
El cólera asiático de 1885 entró a Valencia
desde Xàtiva a través del tren, ya que según informa Bágena el primer caso que
se anotó en la ciudad, el 12 de abril en la plaza Pellicers, era el de un
empleado de del ferrocarril que unía la capital de la Costera con la ciudad del
Túria.
Esta última gran pandemia colérica, que se
extendió por Francia en 1884, habría llegado a Xàtiva "posiblemente a
través de jornaleros que habían estado trabajando en la vendimia en territorio
galo", resalta la historiadora, quien añade que el primer caso se registró
a principios de noviembre".
Jaime Peralta Aparicio
Gener 2017
AMPLIACIÓ de
noticies relacionades amb l’epidèmia del còlera i el que fou rector d’Aielo de
Malferit en 1855. Gràcies a la
informació facilitada per Maria Jesús Juan Colomer, la qual ha aprofundit en la
investigació per conèixer amb més detall el perfil biogràfic del rector d’Aielo
de Malferit, D. Antonio Roselló mort a causa de l'epidèmia de còlera de 1855
que va afectar a aquestes terres valencianes, podem afirmar que es deia Antoni
Roselló i Sureda amb un currículum ampli de dedicació a la vida de l’Església.
En aquest cas podem establir un debat historiogràfic entorn en aquest
personatge ja que en la informació trobada por María Jesús
Juan Colomer al blog antoniosabatermira http://antoniosabatermira.globered.com/categoria.asp?idcat=24
(*) no indica que
fos rector d’Aielo.
En la noticia apareguda en els dos diaris d’informació
(Diario de Mallorca i El palmesano) esmentats en el article anterior si el cita
com a rector d’Aielo de Malferit de forma molt clara.
També gràcies a
aquesta immersió en la cerca de documents als respecte disposem del perfil
biogràfic del rector de Carcaixent, D. Joan F. Espinós mort el 9 d’octubre de
1855 i a qui malauradament D. Antoni Roselló va substituir sobrevivint-lo menys
d’un mes en el càrrec de pastor d’ànimes al resultar afectat de forma fulminant
del còlera morbo-asiàtic el 3 de novembre del mateix any.
(*)
“1855 Antoni
Roselló i Sureda. Ecònom. Nasqué a Palma de Mallorca, l’any 1785, fill de
Gabriel i Margarida, naturals de Sòller (Mallorca). Ingressà en l’Ordre dels
Trinitaris a Mallorca (1802), passant en 1816 a València. L’any 1821 demanà la
secularització i tornà a Mallorca, ara bé amb la restauració absolutista de
1824 va tindre que fugir de la illa motivat per les seues idees lliberals i es
refugià a Madrid. Va abraçar el credo conservador i aplegà fins i tot a ser
predicador de l’arquebisbe de Toledo i honorat com missioner apostòlic. El 1846
va guanyar unes oposicions a rector de l’Arquebisbat de València, sent nomenat
rector de Sollana (1846-1849). El 10 d’octubre de 1855 fou nomenat ecònom de
Carcaixent. És dedica a la escolàstica i a l’apologètica i deixà una abundant bibliografia.
Morí víctima del còlera morbo-asiàtic, el 3 de novembre del mateix any.”
“1847-1855 Joan
Francesc Espinós i Rubió. Rector. Nasqué a Cullera el 8 d’octubre de 1804, fill
de Joan i Caterina. Va ser rector de Benimaclet. Posteriorment exercí el mateix
càrrec a Carcaixent, atorgat per la Reina d’Espanya, el 15 d’abril de 1847.
Prengué possessió mitjançant procurador el 26 de maig. El rector Espinós
s’encarregà d’organitzar la defensa de la nostra Vila enfront de les coaccions
d’un grup d’alzirenys amb motiu del
pronunciament que tingué lloc a Alzira, el 5 de juliol de 1854. Segons Fogués
Juan “(...) fué orador elocuentísimo, teólogo profundo y eminente filósofo”.
Morí a Carcaixent el 9 d’octubre de
1855”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario