Les campanes d'Aielo de Malferit. (2ª part)

Garlandes florals junt a la inscripció de la Campana dels Quarts.

Les campanes de l’església Parroquial San Pedro Apóstol i la seua fabricació a Adzeneta

Sobre les campanes

Les campanes que trobem a l’església sant Pere Apòstol d’Aielo de Malferit són de major a menor:

-Campana de Sant Pere, Maria Petra, anomenada també la Grossa o la Gorda.

-Campana de Sant Miquel, la Mitjana

-Campana del Santíssim Crist de la Pobresa, la dels Quarts

-Campana de Maria dels Dolors, la Xicoteta

-Campana de l’Ave Maria, la de la Doctrina.

-La Matraca.

Les campanes tenen forma invertida i es divideixen en tres parts:

-La truja que antigament solia ser de fusta i fins i tot en alguns llocs de pedra, fa de contrapès a la resta de la campana.

-La copa de bronze.

-El batall o boix com diuen els campaners d’Aielo, que és la peça metàl·lica que penja al centre de la campana i que colpeja fortament les parets a fi que el seu so arribe a tot el poble.

En un campanar s’ha de mantenir una proporció en el pes de totes les campanes per aconseguir l’ajust acústic.

Generalment porten inscrita sempre la data de quan les van fondre, així com els noms dels donants, el sant patró que és el que li dóna nom propi i junt a garlandes florals o iconogràfiques que configuren la decoració, la marca de la casa fabricant: en el cas d’Aielo, una creu típica de la casa ROSES d’Adzeneta.

Campana Maria Petra, la Grossa, que mira al carrer sant Pere.

LA CAMPANA DE SANT PERE, LA GROSSA. 

Mira al carrer Sant Pere, és la que marca les hores i la coneguda per tothom també com Petra. Molta gent coneixerà allò que es diu:

PETRA MARIA EM DIUEN

CENT ARROBES PESE

QUI NO S’HO CREGA

QUE VINGA I EM SOSPESE

Amb molta dificultat, ja que les inscripcions donen la volta a la campana i la meitat queda fora del campanar, s’hi pot llegir inscrita una data, 1904, que segons ens contà Juan Nácher ( treballador a la foneria de campanes de la casa Roses d’Adzeneta des de la guerra fins el tancament l’any 1972) possiblement és l’any quan la fongueren per segona vegada per ser reposada al seu lloc del campanar després de trencar-se. 

També porta inscrit: "A EXPENSAS DE DN JOSE RAMÓN COLOMER SIENDO CURA D. EUSEBIO GARCIA" i baix i desplaçat “Y ALCALDE DN ENRIQUE ORTIZ". Al mig peu la inscripció del nom SAN PEDRO APOSTOL junt a altres figures borroses i la continuació de la inscripció RUEGA POR NOSOTROS.(1)

Sabem  que Eusebio Garcia va ser cura durant anys a Aielo i Enrique Ortiz a més d’alcalde fou mestre del poble. 

La campana Grossa mesura 122 cm de boca, la vora és de 13 cm, d’alçada té 103 cm i  un pes relatiu de 1051(1). Per fer-la s’utilitzaren al voltant 1500 kg de material. La primera vegada que es trencà el batall se li va llevar pes per afavorir el moviment.

Segons ens contà Juan Nácher, esta campana, abans de ser col·locada definitivament al campanar d’Aielo, anà junt a altres campanes de la província de València a una exposició en Barcelona. 

Les campanes es trenquen moltes vegades sense que se sàpiga la causa de la trencadura. Altres vegades necessitaven simples reparacions, Salvador Juan ens contava que el ti Ternetari les arreglava. En una ocasió es col·locà un andami davant la façana de l’església i baixaren les campanes fins el carrer. 

 Campana Mitjana, la que mira al Palau.

LA CAMPANA SANT MIQUEL, LA MITJANA

Es troba situada al Ponent de la torre, recau al carrer Fondo i mira al Palau.

Està dedicada a Sant Miquel Arcàngel i fou fosa com la resta a la casa Roses l’any 1806.

Té 8 anses i unes mesures de 95 cm de boca, 9 cm de vora, una alçada de 84 cm i un pes del bronze de 496 kg. 

A la part exterior de la campana s’hi pot llegir l’any de fabricació i al voltant la inscripció:

“CON LAS BVENAS LIMOSNAS DEL EX MONSEÑOR D.SALVADOR ROCA Y PRTUSA DUEÑO DE ESTE PUEBLO”

i baix i desplaçat: 

”SAN MIGAEL ORA PRO NOBIS FACTORES Y A EXPENSAS Y CUIDADO” 

i baix:

“DE LOS MISMOS QUE LA CAMPANA MAYOR”

Salvador Roca era el Marques de Malferit d’aquells anys i màxim benefactor. És la campana que més costa de voltejar, fins i tot més que Maria Petra.

 Pujada actual a la sala superior a la de les campanes on estan situades la campana de la Doctrina i la Matraca.

Existeix la creença popular que les òbiles entraven a l’interior de l’església  per beure’s l’oli de les làmpades i xuclaven l’oli amb el que s’engreixaven les campanes. Molta gent del poble recorda el so que produïen revolant pel campanar i xuclant l’oli. Salvador Juan assegurava, sense explicar-se per quina raó, que de totes la que les òbiles més xuclaven era la campana mitjana.  

LA CAMPANA DEL SANTISSIM CRIST DE LA POBRESA, LA DELS QUARTS

És la dedicada al Santíssim Crist de la Pobresa i es coneix amb este sobrenom perquè toca els quarts. Fou fosa per la casa Roses d’Adzeneta d’Albaida al 1904 i mira cap a l’Eixample, cap a llevant.  Té 84 cm de boca, una vora de 8’5 cm i un bronze amb 73 cm d’alçada. Esta campana deu pesar al voltant de 343 Kg.

Podem llegir inscrit :

“A EXPENSAS DE D. JOSÉ R.COLOMER SIENDO CURA D. EUSEBIO GARCIA Y ALCALDED.ENRIPE ORTIZ” i a un nivell inferior: “SANTISIMO CRISTO DE LA POBREZA. TEN MISERICORDIA D NOSOSTROS”*

Una garlanda recta vegetal separa les frases de la decoració del mig cos. També s’hi veu la marca del fonedor que és un gran escut espanyol borbònic envoltat en arc amb La inscripció “VICENTE ROSES E HIJO” i baix”ADZANETA.”

LA CAMPANA DE MARIA DELS DOLORS, LA XICOTETA 

Fosa l’any 1827 i mira cap a la Serratella . Té una boca de 59cm i una vora de 6cm, una alçada de 54cm i un pes de 113kg.

Porta inscrit un requadre que copiem integrament:

“A ESPENSAS DEL DOCTOR DON FRANCO TORMO Y SANZ CURA PARCO I LISMOSNA DE LOS DEUOTOS DE LA VILLA DE AIELO DE MALFERIT”.Dalt del requadre i donant-li la volta a la campana, està el nom escrit: “MARIA de LOS DOLORES”

Per poder tocar esta campana s’havia de pujar a una biga i mantenir l’equilibri recolzant una mà a un forat fet a propòsit que hi havia a la paret, mentre que a amb l’altra mà es tocava la campana. Moltes vegades eren dos xiquets els que tocaven.

Campana de la Doctrina

LA CAMPANA DE L’AVE MARIA, LA DE LA DOCTRINA. 

Està situada a la sala superior a la de les campanes i fou fosa per la casa ROSES l’any 1808. Mesura 30cm de boca, la seua vora és de 3cm i el seu bronze sense comptar les anses mesura 27cm i té un pes aproximat d’uns 140 kg.

LA MATRACA d’Aielo de Malferit  és, segons l’estudi de Sergi Gómez, la més antiga de la comarca. La seua alçada era d’uns 80cm i comptava amb dos martells en cada angle, vuit en total. 

Al moment de fer l’estudi Sergi Gómez,  només quedaven unes restes de la seua existència, però sortosament anys després, el treballador de l’Ajuntament recentment jubilat José Juan Juan, Pelletes, la va rescatar i la va restaurar per ser col·locada després al seu lloc original.

La Matraca

Sobre la fabricació

Totes les campanes de l’església d’Aielo foren fosses a la casa ROSES d’Adzaneta, que va funcionar des de l’any 1762 fins 1972 i que tingué molt de renom perquè no només feien campanes per a Valencia i província, també per a l’estranger.

El procés de fabricació emprat, fosa i modelatge de les campanes, ens el contà Juan Nácher:

Per construir una campana es preparava un motlle o model de rajola que es recobria de fang (mescla d’arena i fem d’animal) i se li donava forma amb una plantilla. La falsa campana de fang acoblada al motlle rebia la forma definitiva amb l’ajuda d’una plantilla major. Després s’hi recobria d’una capa de greix i s’adherien les motlures ornamentals de cera verge ( símbols, xifres, baix relleus). La falsa campana es recobria de fang per formar el motlle exterior, tot es coïa fins que es posava dur i es fusionava el greix i la cera. El motlle es separava i es llevava la falsa campana. Després s’aplicava de nou el motlle sobre el model i l’espai que quedava entre els dos s’omplia de metall fos. En gelar-se la campana, es trencava el motlle, s’extreia el model intern i immediatament  calia fer les probes de so i qualitat per mig d’un diapasó. El procés final era l’eliminació de vores, neteja i poliment de la campana. Quedava a punt quan s’afinava i es col·locava el  batall fet de ferro dolç ( més lliure d’impureses, més blanet i  fàcil de treballar).

Creu típica de la casa ROSES d'Adzeneta.

Cal ressaltar que l’arena utilitzada en la fosa de les campanes havia de ser, per composició i qualitat, expressament d’Aielo i era Miquel Gavira el que l’abastia a la Casa Roses.

El metall que es fonia per fer les campanes era coure i estany, amb diferents percentatges segons la grandària, grossària o sonoritat que es volia aconseguir. Tardava al voltant d’unes set hores en fondre’s i generalment per cada 100 kg de material s’hi perdia 10 o 12 kg.

Per fer una campana es tardava una mitja de 40 dies, un poc més en hivern. I l’acabament era pintar-la amb una mescla líquida feta amb excrements de vaca i l’arena d’Aielo.

Mariló Sanz i MªJesús Juan. Fotos: Noelia Vidal i Rafa Morant. Publicat al Llibre de Festes de 1989.

NOTES:

(1) La informació més detallada sobre les inscripcions de les campanes l’hem treta de l’estudi publicat al llibre de festes de 1999 “EL PATRIMONI CAMPANER D’AIELO DE MALFERIT” escrit per Sergi Gómez i Soler d’Ontinyent, deu anys després de publicar l’article LAS CAMPANAS DE AIELO, qui pujà al campanar junt als continuadors de la tasca de Salvador Juan: Juan Dordá Tamarit i Juan Juan Martí per mesurar les campanes, observar-les de més a prop i voltejar-les amb molta cura manualment per poder llegir al complet les inscripcions. 

(2) El pes de les campanes l’hem tret de la plana web http://www.campaners.com/  ( 5-7-2011)