Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

martes, 12 de julio de 2011

MALNOMS D’AIELO DE MALFERIT, mante... i tu de qui eres?



Es trau a la llum en este apartat el llibre “MALNOMS D’AIELO DE MALFERIT, mante... i tu de qui eres?”, amb la finalitat de donar-li una difusió més allà d’Aielo a este complet estudi editat ara fa sis anys per la Biblioteca Degà Ortiz i Sanz i del qual el blog es va ocupar fa mesos fent una ressenya.

Amb les noves tecnologies s’amplia la manera de llegir, els llibres de sempre els podem tindre amb nous formats i a l'abast de qui tinga conexió a la xarxa d'internet, és el que anem a fer amb "Malnoms.... ". També es pretén revisar i actualitzar aquell exhaustiu treball amb possibles noves aportacions de les persones d’Aielo que poden saber algun aspecte més de l’origen del malnom o tal volta en saben d’algun que no apareix al llistat. 

Per la qual cosa el llibre eixirà per parts i  després dels primers capítols que aborden la intencionalitat de les autores i l’origen en general dels malnoms i dels quals es va fer un resum a la ressenya, apareixeran altres aspectes com la metodologia emprada o l’estudi formal, lingüístic i fonètic,  per acabar presentant, a  poc a poc, els malnoms seguint un ordre alfabètic. 

······0000000······

MALNOMS D’AIELO DE MALFERIT
mante... i tu de qui eres?
per
Mariló Sanz i Mª Jesús Juan






INTRODUCCIÓ

En la majoria de poblacions menudes com és Aielo de Malferit, tothom es coneix. Este fet era més patent antigament, quan el nombre d’habitants era menor i la totalitat de les persones que hi convivien eren nascudes al poble. Tots els aieloners treballaven i vivien colze a colze, junts dia a dia, i els qui no, que residien fora, venien, sovint en estiu, a passar temporades llargues amb les seues famílies.

De tots és sabuda la “curiositat general” dels habitants d’un poble per conèixer a tot el que hi viu. De la gent que habita una localitat se sap tot perquè són familiars, amics o veïns i si hi ha algú de qui no se sap res, no hi ha cap inconvenient a preguntar-ho. Quin xiquet o jove d’Aielo no ha sentit alguna vegada allò de: mante...i tu de qui eres? Esta frase típica que es remunta a molts anys enrere, amb la qual es pretén escodrinyar el llinatge de l’interrogat, suposa sempre el començament d’un grapat de preguntes que acabaran descobrint els malnoms no sols del pares, sinó de tots els avantpassats més recents. Seguirà la conversa recordant unes anècdotes o succeïts sobre la família del preguntat que corroboraran que s’ha encertat en el llinatge. I per últim s’acabarà fent un examen exhaustiu de com s’assembla el preguntat amb la persona en qüestió. 

Kiko "el Pesaor". Any 1951

Entre la gent de més edat, els malnoms suposen la manera més ràpida de saber qui és un individu, actualment encara s’utilitzen per tal de designar a qualsevol o per a dirigir-se a algú. Quan es pregunta a una persona major sobre qui és la família que porta un malnom, de vegades, es curiós escoltar en l’explicació malnom rere malnom, sense estar presents en cap moment ni els noms propis ni els cognoms filials de cap de les persones esmentades.

Esta tradició tan nostra i tan arrelada a la vida dels pobles, també portava a batejar llocs, carrers, paratges del nostre municipi...Passava abans i continua en l’actualitat. Sovint es creen renoms a places o carrers, que en ocasions acaben per substituir el nom original. La gent jove també utilitzen malnoms entre ells, de vegades deixen de costat els heretats procedents de la família i en creen d’altres seguint un codi personal entre els amics. Siga com siga, este apartat no és el nostre objectiu. Nosaltres ens referirem en tot moment als malnoms antics, els que es coneixen des de ja fa anys, els transmesos de pares a fills i que corren el perill de desaparèixer. Concretament parlem dels malnoms utilitzats pels aieloners des de finals del segle XlX fins a mitjan segle XX.

Manolo "Bufes". Any 1920

Amb tot, pretenem recuperar part de la nostra història local. Potser siga pretensiós voler que este llistat quede com a patrimoni popular lingüístic del nostre poble. Primer perquè som conscients que de segur falten molts malnoms, ja que no és fàcil fer-ne un llistat complet. Així com també és difícil abordar de manera rigorosa l’aspecte fonètic o lingüístic, perquè hi ha vacil·lacions en la pronúncia d’alguns malnoms utilitzats. Malgrat les dificultats, es feia necessària la recopilació perquè encara que cada família d’Aielo porte un o dos malnoms, no hi ha, a hores d’ara, cap registre fet i publicat. Era una tasca pendent i urgent, abans no fóra massa tard. Enaltim la conservació de les nostres tradicions populars i donem valor a la informació treta de la transmissió oral, una informació que per a validar-la hem contrastat i verificat escoltant-la per boca de moltes persones.

Hauríem de fer un esforç perquè els malnoms dels pobles no s’oblidaren, atés que porten imprès un univers cultural que ens parla del món obrer, cultural o religiós i ens mostren informació i detalls dels veïns. Malauradament alguns d’estos sobrenoms es perden amb el pas del temps i són substituïts per altres, és un fet que no es pot evitar i que alhora enriqueix la cultura popular del futur. Així en tenim, de recent creació, alguns com Alcoiana, Demí, Volqui, Pilón, Caramelo, Pàmpol, Brossa, Bar Nou, Buaneta, Cabra, Romualdeta...

El que està clar és que els malnoms són per als pobles i per a la comarca un símbol d’identificació col·lectiva. A més a més, el seu estudi hauria de ser el punt de partida del vertader coneixement de la llengua que s’ha de fer a partir de la parla real, de la llengua en estat pur i col·loquial.

Salvador "Botja" i una amiga. 1930

ORIGEN GENERAL DELS MALNOMS

Els malnoms han estat utilitzats des de temps immemorials per identificar els membres d’una família i han estat emprats per totes les cultures.

Antigament, era quasi obligat per poder conèixer i designar les persones utilitzar el seu malnom. Sorgiren per poder diferenciar els noms i cognoms que sovint es repetien a una localitat. Els malnoms es crearen en un ambient col·loquial, sense seguir les regles de la llengua culta i que tendeixen a fer curt el nom o a transformar-lo sense haver d’utilitzar el nom i el cognom. El que si es pot dir és que els motius bàsics que porten a la creació dels malnoms en cada persona són fonamentalment de tres tipus: culturals, de caràcter i anecdòtics. Els motius culturals són els que pretenen establir un vincle amb la tradició i amb els costums, treballs o hàbits de les persones. Els motius de caràcter s’instauren basant-se en els aspectes físics o morals de qui es parla. Els malnoms anecdòtics són els més nombrosos, qualsevol cosa dita, qualsevol succeït és motiu suficient per a l’elaboració d’un malnom que, tal volta, es transmeta de generació en generació.

Conxa "l'Agrera" i Dolores. Any 1915

Siga com siga, els malnoms són un fet lingüístic existent, popular i que analitzant-los expliquen molt, no sols de les persones que el porten sinó del lloc d’on són. Els malnoms que es refereixen a oficis expliquen quins treballs existien al poble, alguns desapareguts, d’altres no. Analitzant-los es pot fer un esbós de la base econòmica que imperava en un temps en concret i que amb els anys de segur ha evolucionat i canviat. Dels malnoms es pot deduir la qualitat lingüística en la parla de la gent del poble o el grau de castellanització que la zona tenia, atés que els malnoms sorgeixen, com ja s’ha dit, del llenguatge col·loquial. A més a més, entre altres coses, el recompte deixa entreveure moltes vegades el percentatge aproximat de gent forastera que el poble tenia, perquè la majoria de les vegades a la persona de fora se li posava el malnom del poble d’on procedia. També amb els malnoms es descobreixen un grapat d’històries i anècdotes que al capdavall han estat els motius que han portat a inventar el malnom.

Tot junt ens fa aprofundir en el coneixement del nostre poble. Malauradament no sabem l’origen de tots els malnoms, en molts casos perquè han estat heretats d’algun avantpassat llunyà i la circumstància en concret que va portar a la creació del malnom, s’ha perdut en el temps i no ha estat transmesa oralment.

Carolina, Elena i Julia "la Parra". Any 1920

És un recopilació feta basant-se fonamentalment en la transmissió oral. No hi ha documentació escrita al voltant dels malnoms d’Aielo, perquè no és esta la seua finalitat, per als usos formals ja hi ha els antropònims (noms i cognoms). En alguns casos n’hem trobat esmentats en documents antics procedents dels arxius, que ens confirmen que durant l’any  en  què està datat el manuscrit estudiat ja existien.


METODOLOGIA EMPRADA

Este treball és el fruit de molts anys de recopilació. Som conscients, malgrat l’esforç, que falta informació i que hem pogut incórrer en alguna errada. De segur que ens hem deixat al tinter alguns malnoms i les seues històries o anècdotes originàries. Possiblement, en algunes històries hem comès algun error. De vegades, hem hagut de destriar entre diverses versions. Són moltes les cases que hi ha a Aielo, i en cada casa, al menys un malnom. I, de vegades, diferents integrants d’una mateixa família portadora d’un mateix malnom, conten històries diferents. També, hi ha el cas que un mateix malnom es pronuncia de diferent manera. Són molts els dubtes i moltes les vacil·lacions que hem trobat. Per estes raons,  tenim present que este treball és pot rectificar o ampliar.

La familia de Batiste "el Segle" i Pepa "la Gabriela". Any 1930

Ha estat un treball encetat fa temps, una tasca exhaustiva preguntant a les famílies el perquè de cadascun dels malnoms i les anècdotes al seu voltant, buscant el testimoni oral de les persones d’Aielo de més edat que pogueren haver conegut els portadors inicials dels malnoms heretats i així poder ampliar la informació. Algunes d’estes persones, informadores desinteressades, malauradament ja no estan entre nosaltres, però ens queda el seu testimoni oral i el seu record. 

També hem regirat els arxius i hem trobat malnoms en escriptures i en actes municipals, constatant així, l’existència d’alguns d’ells en el segle XIX. Quan el malnom era degut al nom propi d’algun familiar, hem pogut saber la data antiga des de la quan s’utilitzava, buscant a l’arxiu parroquial, municipal o al jutjat. També hem rebuscat i analitzat articles d’informació sobre el poble, escrits en llibres de festes, articles de premsa o revistes de la Vall d’Albaida, per tal de destriar els malnoms d’Aielo i descobrir-ne de nous. 

Hem recollit al voltant de 700 malnoms. Uns són individuals, d’altres familiars; alguns molt antics del segle XIX i principis del segle XX, d’altres relativament més recents, que es remunten a la postguerra. En tot cas, hem posat de límit  els anys 60,70 i tots els recopilats d’estos anys els hem guardat al calaix, perquè els hem considerat moderns. 

Al llistat exposat, dintre de l’apartat de malnoms  que podem anomenar no tan antics, hem inclòs alguns noms propis  i cognoms de persones que estan derivant a malnom. Malnoms de fills, que són el nom propi del pare o mare o malnoms dits a hòmens o dones que són el nom propi de la parella. El temps dirà si estos noms propis i cognoms es transmeten a generacions posteriors.

La familia "Cabota". Any 1925 

Hem aconseguit reunir un bon grapat de malnoms, alguns tan antics que poca gent recorda, sols els més vells del poble que conserven bona memòria, altres també molt antics però què són recordats, encara que no siguen malnoms utilitzats en l’actualitat. I cal ressaltar com han traspassat la barrera del temps alguns malnoms, que es remunten a molts anys enrere i encara s’utilitzen actualment amb assiduïtat. Hi ha malnoms repetits, en ocasions pertanyen a famílies diferents, en altres són de la mateixa família. En alguns casos hem especificat la forma femenina, masculina o en diminutiu, en altres no, segons el cas.

Una vegada recollits els malnoms i ordenat tot el llistat alfabèticament, hem consultat el diccionari catala-valencià-balear de mossèn Antoni Mª. ALCOVER, per comprovar la grafia més normativa i alhora descobrir diferents significats que els malnoms podien tenir-hi. Cal ressenyar que en este diccionari va col·laborar com a informador, Francesc Carreres, germà del mestre D. Leonardo Carreres Liñana, (mestre d’Aielo durant molts anys), aportant moltes de les paraules utilitzades a Aielo de Malferit.

Per acabar, cal dir que malnoms n’hi ha de tot tipus, graciosos i no tant, alguns procedeixen d’herència familiar, d’altres no. Tal volta al·ludeixen a alguna característica física, ofici, paraula dita, lloc on es viu o lloc d’on es ve. En tot cas hem treballat amb molta il·lusió i demanem als habitants del poble del nap (els aieloners) que ens disculpen si hem omés el seu malnom. També voldríem que no s’ofengueren si ens hem equivocat en relatar alguna anècdota o origen; i sobretot, que no s’enfaden si hem tret a la llum algun malnom que no volien recordar.

Mariló Sanz i Mª Jesús Juan. Llibre publicat en la col·lecció "Biblioteca Degà Ortiz i Sanz" en abril de 2005Fotografies: "Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz".



2 comentarios:

  1. Soc descendent de les tacones, i tinc que dir que no coneixia l’edició de estes llibre, sembla divertit.
    Supose que estarà a la venta en la Biblioteca del poble?.

    ResponderEliminar
  2. Hola, se de quina família eres (bona gent), dir-te que tots els llibres que componen la col•lecció estic venent-los jo en la Biblioteca.
    Quan vulgues et passes!, el preu es molt barat, sols 3 €.

    ResponderEliminar