Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

jueves, 23 de diciembre de 2010

EL REBOST DE MARUJA: TORRÓ DE GAT







“Qui no guarda quan té, no menja quan vol” aconsella una dita popular.

Nosaltres que tenim guardades des de l’estiu armeles a la cambra, anem a traure-les per tal de preparar les pastes de Nadal.

Amb les armeles anem a cuinar un dels dolços més típics en estes dates: el torró de gat, torró senzill de fer i barat, si es té l’ingredient principal. Així que en este cas no es compleix altra dita popular que diu “amb diners torrons”, donat que no són necessaris molts diners per poder fer i assaborir este dolç amb sucre caramel·litzat mesclat amb armeles senceres posades sobre una neula.

I a més a més de ser barat, no es perd res. El caramel que sobra s’enrotlla fent un cilindre, que és especial per als xiquets de la casa, els quals ben contens desapareixen de la cuina amb el seu “puro moro” en la boca.
INGREDIENTS

2 gots d’armetla
1 got de sucre
Neules



MANERA DE FER-LO

Primer cal fer els preparatius per tenir-ho tot a punt al moment de necessitar-ho: buscar el cassó, mesurar el sucre, agafar la cullera per remenar i també hem de preparar les neules, col·locant-les damunt del banc de marbre untat amb un poc d'oli.

I una vegada tot a punt, comencem. Posem en un cassó el got de sucre a foc lent. A poc a poc el remenem amb una cullera de fusta fins que comence a desfer-se. Quan ja està totalment desfet sense grums, s’aboquen les armeles i es mescla tot bé.




Després s’aboca la mescla damunt la neula estenent-la de manera uniforme i es cobreix amb altra neula. Per tal d’aplanar la mescla es posa pes damunt. Es deixa assecar i en refredar ja estan apunt per a menjar.
Diuen que esta recepta es molt antiga, fins i tot sembla ser herència de temps dels moros. El torró de gat és un dolç nostre, tradicional i popular, que pot rivalitzar en la bandeja de Nadal amb qualsevol dels actuals i li pot guanyar.

Vos desitgem uns Nadals ben dolços!...

Mª Jesús Juan i Mariló Sanz

2 comentarios:

  1. Soc dels que considere que cal mantenir les tradicions i preparar les receptes de tota la vida. Estes festes són un moment idoni per fer aquells plats que t'atreveixes a preparar la resta de l'any o amb els que sempre t'has volgut lluir? .
    M’alegre que expliqueu com es fa este antiquíssim dolç i fes-nos agafar gana.
    I... bones festes!!!

    ResponderEliminar
  2. Muchas gracias por esta riquísima receta, hoy para los postres la he presentado en la mesa, un rotundo éxito. Para mis padres, ha servido para traerles buenos recuerdos que han compartido con la familia. Gracias a vosotras hemos tenido una sobremesa como en los buenos tiempos.
    Estas recetas tan nuestras no deberían perderse.

    ResponderEliminar