Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 9 de mayo de 2021

LA GENERACIÓ DE 1921... 34).-Salvador Penalba Aparici (09/05/1921 – 04/01/1989).


Naix al carrer Sant Llorenç, 76

Pares: Salvador Penalba Colomer (1888) i Mª Dolores Aparici Martí (1891)

Iaios paterns: Rosendo Penalba Juan i Vicenta Colomer Sanz “Beniteta” (2on matrimoni)

Iaios materns:  Joaquin Aparici Martí i Mª Dolores Martí Bataller

El pare Salvador, conegut amb el malnom de benito, malnom que venia de molt lluny, la “l’agüela” ja era coneguda com a beniteta, d’ofici jornaler. La mare Mª Dolores era coneguda com a catxeua. Com tota la gent de l’època, eren persones que treballaren moltíssim i en temps duríssims.

Salvador, tota la vida treballant de jornaler, treballava per als Castelló i “allò que eixirà”. La mare, Dolores, treballava a casa, criant els deu fills que van tindre: Salvador, Rosendo, Rafael, Maria, Conxa, Emilia, Pepica, Isabel, Vicent, i un xiquet que va morir xicotet.

El fill Salvador, el nostre protagonista, era llaurador de casa de Jose Ramon Juan, jessinta. Solia anar a la nit i d’amagat a moldre panís a un molí de Moixent, amb els xavegons carregats als lloms d'un burret.

Un dels germans de Salvador, Rafael, conta “ell i els germans anaren a l’escola amb els mestres d’aquells anys Leonardo, Manuel i Miguel, i a la nit a casa de Vicente El coixo, al Fondo i també a les classes d’un altre mestre que venia d’Ontinyent, eren classes pagant. Segueix contant que solien ajuntar-se 14 o 20 xiquets”. De Vicent el coixo va dependre tot el que sap de lletres.

Salvador era el major dels xics, la major de les filles era Maria que vivia en Vila Reial. On se’n va anar a viure, quan la fàbrica “La Clariana” la traslladaren a Vila Reial. Va ser molta gent d’Aielo la que va deixar el poble per no perdre el jornal de la fàbrica, però també va ser molta, la que no va voler abandonar el poble d’Aielo i renunciaren a la feina.

El molí paperer era molt valuós per Aielo, treballar en el molí era sinònim de riquesa, ja que tots els dies, tenien un jornal segur. Treballar al camp eren temporades, i els dies de pluja no hi havia faena.

No hi havia altra cosa a Aielo! Anys després Carlos Martínez d’Agustino, el tio la beta, muntaria una fàbrica de drap, a partir d’aquest moment el poble aniria a poc a poc industrialitzant-se, amb altres empreses que començaren a instal·lar-se al municipi.

Salvador es va casar amb Carmen Sanz, la cabota, i tingueren dos fills: Carmen i Salvador.

L'any 1989 moriria en un accident de tràfic, tenia 68 anys.

Hui compliria 100 anys!

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario