Un “Ayello” en la Ribera del Xúquer segons un document medieval.

El llibre de Agustín Rubio Vela El Procés de Sueca és un minuciós estudi d’un litigi medieval que té, les seues arrels, en el repartiment de les terres del castell de Cullera conquerides per el rei Jaume I. (1)

El senyoriu del castell de Cullera, era una unitat territorial de la que depenia diverses alqueries entre les quals es trobava la de Sollana. Este  senyoriu es va dividir en dos parts, una, la de Cullera que es va reservar el rei i un altra, la de Sueca, donada a l’Orde del Hospital.Com escriu Agustín Rubio: “Sobre una única entitat territorial ,doncs ,s’havien configurat, en la mateixa centúria de la conquesta cristiana, dos àmbits distints des de un punt de vista polític i jurídic : una de realenc i un altra de senyoriu, amb Cullera i Sueca, respectivament, com a principals centres de població. “ (2) El conflicte, aleshores, estava ja servit des de els inicis de la conquesta amb la constitució dels dos entitats territorials. Els de l’Orde defenien que Sueca  deuria considerar-se municipi amb terme propi( incloses en ell  les seues alqueries), i amb jurisdicció independent del de  Cullera.

En el pròleg d’este llibre el nostre investigador medievalista escriu que, al topar-se amb el volum manuscrit  de l’ Arxiu Municipal de València  titulat Procés de Çueca .M.CCC.LXXXI., pensava que tenia entre les seues mans un més del nombrosos plets de la Baixa Edat Mitjana. La singularitat d’ este procés i ,per tant el seu interès, residia en que cadascuna de les dos parts  litigants, Cullera i Sollana, van aportar nombrosos testimonis que van ser investigats en la seua vida privada. L’objectiu era  recusar-los per tal de invalidar el seu testimoniatge davant dels jutges . Al llarg del litigi van anar desfilant davant del tribunal... “ persones de carn i ossos, en bona part veïns de localitats de la Ribera Baixa-Sueca i Cullera, sobretot, entre les quals havia rufians, homicides, usurers, lladres, tafurs, estafadors, jugadors, adúlters, violadors, bevedors..., que formaven un complet quadre d’això que en la literatura medieval se’n sol dir la mala vida. Notaris i capellans, taverners, hostalers, corredors, pescadors, llauradors...,gents de les professions més diverses, rics i pobres, anaven passant davant un sever dit acusador, que, després de recordar actes envilidors del passat de cada un d’ells, posava a continuació en entredit la seua credibilitat com a testimonis”.(3) És, aleshores, aquest factor el que dona interès a este document medieval i que passa a ser una crònica social del seu temps d’un valor impagable. Retaule medieval de costums, que, justifica el títol donat pel seu autor: El procés de Sueca ,la mala vida en una comunitat rural del Trescents.

En 1364 el rei Pere el Cerimoniós suprimia la independència municipal de Cullera amb tot el seu terme i en 1381 la ciutat de València adquiria el castell i vila de Cullera per 275.000 sous: “cum òmnibus et singulis locis, alchareis, edificis, fortaliciis, terminis, territoris, et pertinenteiis ipsorum castri et villae”. És clar que en esta referència s’incloia el terme de Sueca  junt als seus llocs concrets i alqueries.

Després de l’ adquisició del senyoriu de Cullera, per part de la ciutat de València, esta heretarà  l’històric conflicte. En El Procés de Sueca  les parts litigants són, ara, la ciutat de valència que tracta d’evitar  la secessió de Sueca, independència territorial i jurídica defesa, al llarg dels anys, per l’Orde de Montesa. En este procés al ser citades les poblacions  de Cullera o Sueca, tot seguit, es fa referència sempre una a llocs i alqueries -o formules similars- dependents d’estos dos principals nuclis de població. Estos llocs venen sempre citats de manera genèrica en els textos seleccionats per l’autor del El procés de Sueca excepte, un d’ells, que ha motivat el meu escrit.

El meu interès en la lectura del Procés de Sueca girava al voltant dels nuclis temàtics que apareixien en el seu índex: plaer i pecat, perversitat i delinqüència, heterodòxia religiosa i gent socialment menyspreada com són els pobres i els folls. Estos nuclis temàtics ens mostraven una curiosa galeria de personatges que podien ser relacionats amb textos literaris coetanis. Era, sobre tot, esta part del llibre la que havia despertat el meu interès. En la meua  rapida  lectura de la part del llibre dedicada a la qüestió secessionista dels suecans em vaig detindre al semblar-me que havia llegit la paraula Aielo. Vaig rellegir el text i, efectivament, allí, sense esperar-me ho apareixia el topònim Ayello, situat ara en la ribera del Xúquer.

 Item, diu que dins lo terme de Çuecha son compreses los lochs i alqueries següents, és a saber: Ayello, Villela, Corcoix, lo Ràfoll, qui és d’ Vicent Benet, notari, e Unx[an]a, los quals lochs e alqueries són de terme i dins terme de Çuecha, e fan [e] acostumen fer un cors e una universitat ab lo dit loch de Çuecha, e són dins  jurisdicció e de juridicció del dit loch de Çuecha. E així u són stats tots temps, de des que lo dit loch de Çuecha és estat de cristians, que ha .CXXX. anys, e .C., .XC., .LXXX., .LXX., .L., .XL., XXX., .XX., .X., .V. anys ençà, e, per tant, de temps que memòria de hòmens no és en contraria. E axí n’és ver e n’és fama.(5)

L’aieloner i investigador local, Fernando Goberna, en el seu  estudi sobre el nostre topònim aporta, per una banda, els tres aiellos situats en Itàlia i, per altra, els dos Ayelos situats en la Vall  d’Albaida: Aielo de Malferit i Aielo de Rugat.  A estos cinc Aielos valencians caldrà incloure, a partir d’ara, el nou Aielo de la Ribera del Xúquer situat en un  Hinterland força distint del d’Aielo de Malferit i de Rugat, terres de secà. El  nostre topònim apareix ara situat, geogràficament, en zona de rics pasts, de terres de regadiu i d’aigua-molls; terres on temporers del nostre poble anaven, en temps difícils, a segar arròs. Quedarà algun rastre d’este desaparegut Ayello citat en El Procés de Sueca?

Francesc Juan Chàfer.                 

(1)    AGUSTÍN RUBIO VELA, El Procés de Sueca, la mala vida en una comunitat rural del trescents. Edita: Edicions Bromera.

(2)    Ibd. Pag. 22,23.

(3)    Ibd. Pag. 8.

(4)    Ibd.Pag. 29.

(5)    Ibd.Pag. 35.